La Revolució Russa. La revolució de febrer de 1917. La seva oposició: el leninisme.

Revolució burgesa
Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.
Govern provisional
Govern sorgit de la revolució de febrer, que dirigí Rússia entre març i octubre de 1917. El govern fou provisional perquè no es va poder dir a terme el procés constitucional democràtic, en un país en guerra, i finalment fou enderrocat per la revolució d'octubre. Els seus presidents foren el príncep Luov i Kerensky. Durant la seva gestió, el govern provisional rus va haver de fer front a diverses crisis (abril, juliol i agost).
Dualitat de poders
Situació excepcional durant el període interevolucionari a Rússia, en la que, paral.lelament al govern legal (reclozat per kadets, socialrevolucionaris i menxevics) hi havia un poder popular, representat pels soviets, progressivament dominats pels bolxevics.




LA SEVA OPOSICIÓ: EL LENINISME.

Leninisme
Conjunt de doctrines i de conseqüents posicions polítiques basades en l'obra de V.I. Lenin o que invoquen aquesta com a fonament, en el qual cas és més conegut com a marxisme-leninisme. Lenin va aplicar, desenvolupar i modificar el marxisme més que no pas crear una doctrina nova.
Marxisme-leninisme
Variant del marxisme. Interpretació de Lenin de la teoria marxista per tal d'explicar per què el capitalisme no s'havia esfondrat, tal com havia predit Marx. Segons Lenin, es devia a l'imperialisme (explotació de les colònies), que havia permès pagar millor un sector dirigent de la classe obrera i així aquesta havia abandonat la revolució i havia lliscat cap al reformisme. Per a Lenin, la revolució no es produiria espontàniament, com havia dit Marx, sinó que la faria una minoria, l'avantguarda de la classe obrera, la qual, un cop en el poder, practicaria la dictadura del proletariat per destruir el capitalisme i construir el socialisme.
Aplicat a la construcció del socialisme a l'URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l'organització revolucionària del proletariat en el partit comunista. Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l'URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit. De fet, hom seguí anomenant marxisme-leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l'URSS després de la mort de Lenin fins a la perestrojka (1985).
Tesis d'abril
Manifest programàtic fet per Lenin a Petrograd l'abril de 1917, en el que proclamava: punt final a la guerra i a l'etapa burgesa de la revolució, tot el poder per als soviets i confiscació de les terres, la banca i els consorcis capitalistes. Amb aquestes directrius, els bolxevics prepararen la insurrecció contra el govern provisional que els portà al poder (Revolució d'Octubre).
Pravda
Diari soviètic. Fundat el 1912 a Sant Petersburg i editat a Moscou, fou suprimit pel govern tsarista en 1914-17, any en què reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. El consell de redacció era format per dirigents bolxevics, i hi foren publicats els articles més importants de Lenin. Tot i les prohibicions, continuà publicant-se amb altres noms. Després de la Revolució d'Octubre recuperà el seu nom original i es convertí en l'òrgan oficial del comitè central de PCUS i del govern soviètic, les variacions de la política del qual reflectí fidelment. Amb la intorudcció de la llibertat de premsa el 1990, deixà de tenir el monopoli de la informació a l'URSS, però continuà com a òrgan oficial del PCUS, i el seu tiratge baixà en picat (de més de 10 milions d'exemplars el 1989 a 2,5 el 1991). Fou suspès temporalment després de l'intent de cop d'estat de l'agost de 1991. Poc després reaparegué com a diari independent, però el govern rus n'expropià la infrastructura i entrà en una greu crisi financera que l'obligà a tancar pel març de 1992, bé que es tornà a publicar, amb intermitències, l'any següent.