Revolució burgesa
Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.
Govern provisional
Govern sorgit de la revolució de febrer, que dirigí Rússia entre març i octubre de 1917. El govern fou provisional perquè no es va poder dir a terme el procés constitucional democràtic, en un país en guerra, i finalment fou enderrocat per la revolució d'octubre. Els seus presidents foren el príncep Luov i Kerensky. Durant la seva gestió, el govern provisional rus va haver de fer front a diverses crisis (abril, juliol i agost).
Dualitat de poders
Situació excepcional durant el període interevolucionari a Rússia, en la que, paral.lelament al govern legal (reclozat per kadets, socialrevolucionaris i menxevics) hi havia un poder popular, representat pels soviets, progressivament dominats pels bolxevics.
LA SEVA OPOSICIÓ: EL LENINISME.
Leninisme
Conjunt de doctrines i de conseqüents posicions polítiques basades en l'obra de V.I. Lenin o que invoquen aquesta com a fonament, en el qual cas és més conegut com a marxisme-leninisme. Lenin va aplicar, desenvolupar i modificar el marxisme més que no pas crear una doctrina nova.
Marxisme-leninisme
Variant del marxisme. Interpretació de Lenin de la teoria marxista per tal d'explicar per què el capitalisme no s'havia esfondrat, tal com havia predit Marx. Segons Lenin, es devia a l'imperialisme (explotació de les colònies), que havia permès pagar millor un sector dirigent de la classe obrera i així aquesta havia abandonat la revolució i havia lliscat cap al reformisme. Per a Lenin, la revolució no es produiria espontàniament, com havia dit Marx, sinó que la faria una minoria, l'avantguarda de la classe obrera, la qual, un cop en el poder, practicaria la dictadura del proletariat per destruir el capitalisme i construir el socialisme.
Aplicat a la construcció del socialisme a l'URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l'organització revolucionària del proletariat en el partit comunista. Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l'URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit. De fet, hom seguí anomenant marxisme-leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l'URSS després de la mort de Lenin fins a la perestrojka (1985).
Tesis d'abril
Manifest programàtic fet per Lenin a Petrograd l'abril de 1917, en el que proclamava: punt final a la guerra i a l'etapa burgesa de la revolució, tot el poder per als soviets i confiscació de les terres, la banca i els consorcis capitalistes. Amb aquestes directrius, els bolxevics prepararen la insurrecció contra el govern provisional que els portà al poder (Revolució d'Octubre).
Pravda
Diari soviètic. Fundat el 1912 a Sant Petersburg i editat a Moscou, fou suprimit pel govern tsarista en 1914-17, any en què reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. El consell de redacció era format per dirigents bolxevics, i hi foren publicats els articles més importants de Lenin. Tot i les prohibicions, continuà publicant-se amb altres noms. Després de la Revolució d'Octubre recuperà el seu nom original i es convertí en l'òrgan oficial del comitè central de PCUS i del govern soviètic, les variacions de la política del qual reflectí fidelment. Amb la intorudcció de la llibertat de premsa el 1990, deixà de tenir el monopoli de la informació a l'URSS, però continuà com a òrgan oficial del PCUS, i el seu tiratge baixà en picat (de més de 10 milions d'exemplars el 1989 a 2,5 el 1991). Fou suspès temporalment després de l'intent de cop d'estat de l'agost de 1991. Poc després reaparegué com a diari independent, però el govern rus n'expropià la infrastructura i entrà en una greu crisi financera que l'obligà a tancar pel març de 1992, bé que es tornà a publicar, amb intermitències, l'any següent.
dissabte, 30 d’abril del 2011
divendres, 15 d’abril del 2011
La revolució russa
Benvolguts i benvolgudes,
l'audiovisual que heu de resumir pel proper dia és el següent: (heu de treure la informació que parli de Rússia més que la que tracta la Primera Guerra Mundial).
http://www.youtube.com/watch?v=vlYNfKWge5U
Definicions:
Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
Revolució Russa
Procés revolucionari que, a Rússia, posà fi a l'autocràcia dels tsars i dugué a la instauració d'un règim socialista. Cal distingir-hi dues fases: la primera, coneguda com a Revolució de febrer (març, segons el calendari gregorià), forçà l'abdicació de Nicolau II; la segona, anomenada Revolució d'Octubre (novembre, segons el calendari gregorià), donà el poder al partit bolxevic. Les arrels de la revolució del 1917 es poden situar a la darreria del s XIX, en les contradiccions existents tant en el si del sistema socioeconòmic com entre aquest i el règim polític. El moviment revolucionari del 1905 mostrà que "Rússia era un polvorí", situació que les reformes de Stolipin no modificaren; la Primera Guerra Mundial, amb les repetides derrotes de l'exèrcit rus a mans dels austroalemanys i el desballestament de l'economia fou el detonant que el féu esclatar. El descontentament dels treballadors i de la burgesia, que no s'havia apaivagat amb la desaparició de Rasputin (assassinat pel desembre del 1916), s'accentuà pel gener i el febrer del 1917 amb les dificultats per a obtenir queviures, la manca de primeres matèries a les indústries i l'acomiadament de milers d'obrers. El 27 de febrer (segons el calendari occidental) milers de manifestants recorregueren Petrograd; el 3 de març s'inicià la vaga de la fàbrica Putilov (que el dia 7 fou clausurada); el 8, amb motiu del dia internacional de les dones, es manifestaren més de 80 000 obreres tèxtils; el 9 la vaga s'estengué a tota la ciutat i adquirí caràcter polític (crits que reclamaren la fi de la guerra i l'abdicació del tsar); el 10 s'amotinaren alguns regiments, i es negaren a reprimir les manifestacions, i el president de la duma demanà un govern que gaudís de la confiança del país, a la qual cosa respongué el tsar suspenent la duma; l'11 tingueren lloc violents enfrontaments entre els vaguistes i la policia; i el 12 la major part de les tropes de la guarnició s'uní a la revolta, nombrosos edificis públics foren ocupats i, detinguts alguns ministres i generals, el govern imperial hagué de dimitir. Mentrestant, a Moscou la vaga general esdevenia també insurrecció victoriosa, i a moltes altres ciutats sorgiren moviments revolucionaris i soviets. L'esmentat dia 12 es constituïren dos poders: l'un, sorgit de la duma, prengué el nom de Comitè excutiu de la duma; l'altre fou el Comitè executiu del soviet d'obrers i soldats de Petrograd, format majoritàriament per menxevics i socialrevolucionaris. Les negociacions entre tots dos comitès conduïren, el 15 de març, a la reconversió del primer en govern provisional, sota la presidència del príncep G.E.L'vov, de predomini liberal (Kerenskij era l'únic representant dels soviets, el poder dels quals era molt més que no podia fer creure llur participació en el govern provisional, car controlaven sectors tan importants com l'avituallament). Nicolau II tractà de tornar a Petrograd per restablir la situació anterior, però, aconsellat pels seus generals, la nit del 16 al 17 de març abdicà a favor del seu germà el gran duc Miquel, que no intentà de regnar: la monarquia restà en suspens. De fet, s'establí una república en la qual el poder era compartit per un govern provisional desconnectat de la realitat del país i per una munió de soviets, encapçalats pel de Petrograd. Aquesta dualitat de poders reflectia el radical enfrontament entre burgesia i noblesa, d'una banda, i classes populars (camperols, obrers industrials, etc), de l'altra. A la recerca d'un triomf militar que reforcés la seva migrada autoritat i permetés la consolidació d'un règim liberal burgès, el govern provisional preconitzà la continuació de la guerra i l'ajornament de les grans reformes fins a la convocatòria d'una nova duma. Els partits d'esquerra es mostraven units reclamant l'armistici i la immediata ocupació de les grans propietats pels camperols, però es dividiren en plantejar-se si el proletariat havia d'aliar-se amb la burgesia i conformar-se amb les concessions que aquesta li fes o bé si podria imposar el seu projecte de societat socialista. La presència de Lenin (arribat el 16 d'abril gràcies a l'ajut alemany) fou decisiva: en els seus articles periodístics exposà "les tesis d'abril" en defensa de la darrera possibilitat, afirmant que la dualitat de poders havia de cessar en benefici dels soviets, en els quals els bolxevics haurien d'incrementar llur participació, fins a esdevenir majoritària. El 7 de maig s'obrí a Petrograd la conferència panrussa del partit bolxevic, que acceptà les formulacions de Lenin. Mentrestant, l'actitud bel·licista i imperialista de Miljukov, ministre d'afers estrangers, provocà grans protestes que l'obligaren a dimitir, i el príncep L'vov hagué de formar el seu segon govern (18 de maig - 20 de juliol) que donava una major representació als socialrevolucionaris i menxevics; la política moderada d'aquests, fent costat a la dreta en moltes qüestions, desplagué a les masses, part de les quals començà a decantar-se vers els bolxevics, que aleshores desenvolupaven una intensa activitat propagandística. Del 16 de juny al 7 de juliol s'aplegà el primer congrés panrús dels soviets, amb 533 delegats menxevics i socialrevolucionaris i 105 bolxevics, on aquests, per boca de Lenin, es manifestaren disposats a prendre el poder i impedir la implantació de la república liberal burgesa que semblaven acceptar els altres partits presents. L'enfrontament entre govern i masses s'aguditzà a la darreria de juny, quan l'exèrcit rus, a petició dels aliats, desfermà una ofensiva a la regió de Tarnopol; el seu fracàs provocà manifestacions i revoltes ("les jornades de juliol"), en què intervingueren els bolxevics, la qual cosa donà ocasió al govern per a perseguir-los: Lenin hagué de fugir a Finlàndia i el diari "Pravda" fou suspès. Prosseguiren les derrotes militars i les protestes, i el 20 de juliol L'vov dimití; Kerenskij el rellevà i, després de negociar amb els liberals i els soviets, formà un nou govern (5 d'agost). Aquest canvi coincidí amb el VI congrés del partit bolxevic, que ratificà la insurrecció armada com a via cap al poder i explicità el seu programa d'actuació en cas d'assolir-lo (conclusió de la guerra, nacionalització de la terra, de la banca i de la gran indústria, etc). A la conferència d'estat convocada per Kerenskij a Moscou el 25 d'agost, el general Kornilov demanà la dissolució dels soviets, tot cercant la formació d'un bloc contrarevolucionari; no havent-ho aconseguit, Kornilov temptà d'assumir el poder mitjançant un cop de força, que fou repel·lit amb l'activa participació dels bolxevics. Kerenskij, que havia desplagut tant a la burgesia com a les classes populars, tractà d'afermar la seva autoritat recolzant-la en un "pre-parlament" (el Consell provisional de la república), dipositari de la sobirania nacional fins a la reunió d'una assemblea constituent; els bolxevics refusaren de participar-hi, i així començà la batalla entre Kerenskij i els bolxevics, que cada vegada gaudien de més poder en el si dels soviets (a mitjan setembre esdevingueren majoria en els de Petrograd i Moscou). Lenin, havent retornat el 20 d'octubre, féu que el partit fixés la insurrecció armada per als primers dies de novembre, que hi havia previst un nou congrés dels soviets, a fi que hagués d'acceptar els fets consumats. Un comitè militar revolucionari, teòricament encarregat de defensar Petrograd d'un eventual atac alemany, organitzà la insurrecció, que esclatà el vespre del 6 de novembre; en menys de 24 hores, els no encara 10 000 homes de les milícies bolxevics (creades per l'abril i reorganitzades després dels fets de juliol), amb l'ajut de soldats i mariners, ocuparen els centres vitals de la capital sense trobar gairebé resistència; els ministres, refugiats al Palau d'Hivern (vers el qual apuntava els seus canons el creuer "Aurora"), foren detinguts la nit del 7 al 8, llevat de Kerenskij, que havia anat a la recerca de tropes fidels al govern provisional. La mateixa nit del 7 al 8 s'inaugurà el segon congrés dels soviets -on els bolxevics eren majoria-, que decidí d'assumir tots els poders, i que en la seva segona i darrera sessió, la nit del 8 al 9, aprovà els decrets sobre la pau (pau immediata, sense annexions ni indemnitzacions) i sobre la terra (expropiació de les grans propietats) i designà un nou govern, el Consell de comissaris del poble, presidit per Lenin i compost exclusivament per bolxevics. Així naixia el primer règim socialista.
Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col.lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució. Durant el segle XIX apareixen les primeres doctrines socialistes: el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme.
Comunisme
Sistema d'organització social que proposa l'abolició de la propietat privada i la comunitat de béns (mitjans de producció i béns de consum). El comunisme va lligat als corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme.
Kulaks
Segons la divisió bolxevic, eren la classe de la pagesia integrada pels camperols rics, en oposició als mugics (camperols pobres) i els seredniaki (camperols mitjans). Els kulaks eren considerats hostils al règim i contrarevolucionaris. De fet, posseïen, de mitjana, dos cavalls, tres o quatre vaques i algunes hectàrees de terreny. No representaven més del 3% o 4% de la pagesia. Eren els més dinàmics i els que generaven l'excedent que permetia alimentar les ciutats. Sorgiren en l'època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp. Durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp. El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l'URSS i va procedir a la col.lectivització de les seves terres convertint-les en kolkhozos i sovkhozos.
Mugics
Pagesos russos sotmesos als senyors i lligats a la terra en un règim de tipus feudal. El mugic vivia en unes condicions de vida miserables. Fins a l'any 1861 no fou abolida la servitud a Rússia.
Absolutisme
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Tsarisme
Règim polític a la Rússia dels tsars.
Tsar
Nom eslau (derivat del llatí caesar) que significa 'rei', 'emperador'. Donat primer als reis dels búlgars (s XI) i posteriorment als sobirans de Sèrbia, aquest títol fou adoptat a Rússia, el 1547, per Ivan IV el Terrible.
Autocràcia
Sistema de govern en què el sobirà exerceix una autoritat personal sense límit legal de cap mena. Per extensió, qualsevol sistema polític dictatorial en què el poder el té una sola persona, que no reconeix cap límit a la seva actuació.
Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d'ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació. Fou el sistema oficialment defensat com a propi de la monarquia russa fins el 1917. Totes les dictadures, quan el poder és en mans d'un sol home, són règims autocràtics.
Sobirania de dret diví
En l'Antic Règim la sobirania dels monarques era de dret diví perquè creien i feien creure que la seva autoritat era legítima, ja que procedia de Déu, de qui eren els representants.
Ucàs
Edicte, decret, del tsar de Rússia.
Okhrana
A la Rússia tsarista, policia política secreta, fundada el 1881, després de l'assassinat del tsar Alexandre II.
Nihilisme
1. Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement. El corrent nihilista, dogmatització de l'escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot. En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors. Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l'existència donada per l'Europa cristiana i moderna. Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i D.I.Pisarev.
2. Doctrina segons la qual no s'ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític. En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l'escriptor rus Ivan Turgenev.
Populisme
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del s XIX, s'enfrontà al tsarisme. Fruit de la crítica d'intel·lectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l'Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l'assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l'esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables. Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Cernysevskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l'intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà. El 1876 nasqué Zeml'a i Vol'a ('Terra i Llibertat'), la primera organització important del populisme. Escindida el 1879, la facció majoritària Narodnaja Vol'a ('La voluntat del poble') adoptà una via terrorista i revolucionària que la portà a assassinar Alexandre II i que tingué efectes contraproduents. D'ella sorgí, entre d'altres, el nucli del partit socialdemòcrata rus (Plekhanov, Vera Zasulic i Aksel'rod), el qual, deixant de banda les influències bakuninistes i reformistes, evolucionà vers el marxisme.
Narodniki
Seguidor del populisme, primer gran moviment ideològic i polític rus que s'enfrontà amb el tsarisme. Aparegué al darrer quart del segle XIX. Considerava que Rússia podia passar directament al socialisme sense haver de patir l'experiència capitalista. Narod significa, en rus, "poble".
Els narodniki eren els membres de la Narodnaja Vol'a, organització clandestina de revolucionaris terroristes sorgida el 1879 a Rússia. Es proposava d'enderrocar l'absolutisme, d'establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers. Desenvolupà accions individuals, però no de masses. La més important, l'assassinat d'Alexandre II (1881), representà la fi de l'organització. Disposava de dos periòdics: "Narodnaja Vol'a" i "Rabocaja Gazeta".
Narodnaja Vol'a
Organització clandestina de revolucionaris terroristes sorgida el 1879 a Rússia. Es proposava d'enderrocar l'absolutisme, d'establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers. Desenvolupà accions individuals, però no de masses. La més important, l'assassinat d'Alexandre II (1881), representà la fi de l'organització. Disposava de dos periòdics: "Narodnaja Vol'a" i "Rabocaja Gazeta".
Terra i Llibertat
En rus Zeml'a -Vol'a. Organització russa sorgida el 1876, molt influïda pels anarquistes, que preconitzava la reforma agrària, així com el terrorisme antitsarista.
Partit Socialrevolucionari Rus (PSR)
També Partit Socialista Revolucionari Rus. Organització política russa sorgida el 1901 de la fusió dels grups populistes encapçalats per Cernov, Gotz, etc, força influïts per l'anarquisme i pel revisionisme. A la recerca d'"una via revolucionària nacional", defensà la col·lectivització de la terra en el marc del mir (comunitat camperola tradicional) i l'acte terrorista individual, subestimant l'acció del proletariat industrial. Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta. Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917. En triomfar la revolució d'octubre, el PSR s'escindí: l'ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l'esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics.
Esserites
Membres del Partit Socialrevolucionari rus, conegut amb la sigla SR.
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)
Partit polític fundat per Lenin el 1898 i que el 1918 prengué el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS)
Organització política, el nom original de la qual és Kommunisticeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS). Tingué origen en la Unió de lluita per l'emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. El programa i l'estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics (majoritaris en el comitè executiu, leninistes) i menxevics (minoritaris, oposats a Lenin). Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el moviment revolucionari del 1905, enviant diputats a la Duma i preconitzant la no-intervenció en la Primera Guerra Mundial. Havent assumit tots els poders arran de la revolució del 1917, el sector bolxevic del POSDR prengué el nom de Partit Comunista de Rússia (març del 1918), que el 1925 canvià pel de Partit Comunista de l'URSS i el 1952 pel definitiu. Un dels seus primers objectius fou de transformar la revolució russa en revolució mundial, i amb aquest fi, al març del 1919, es constituí la Tercera Internacional o Komintern; els fracassos dels comunistes hongaresos i alemanys i l'ascens dels règims autoritaris obligaren a l'abandó d'aquesta política, defensada per Trockij, i a l'adopció de la del "comunisme en un sol país", sustentada per Stalin, secretari general del partit des del 1922.
Bolxevics
Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que el 1903 aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia. El segon congrés del partit fou celebrat a Brussel·les i a Londres (juliol-agost del 1903). Denuncià les tendències representades pels narodniki, els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit. Al congrés s'enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l'organització i concepció del partit (paràgraf primer dels estatuts): Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals. Martov i Pavel Aksel'rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates europeus. Lenin fou derrotat en la qüestió dels estatuts. El seu grup, però, obtingué la majoria en la designació dels càrrecs del partit. D'aquí ve el nom de bolxevics ('majoritaris') per als partidaris de Lenin, i el nom de menxevics ('minoritaris') per als de Martov. En la conferència de Praga (1912) se separaren menxevics i bolxevics. Els bolxevics es constituïren en partit independent, i pel maig sortí llur periòdic "Pravda". Durant la revolució del març del 1917 els líders bolxevics tornaren a Rússia i Lenin publicà les Tesis d'Abril, en les quals defineix un programa de lluita per a passar de la revolució democràtica a la socialista. De l'anàlisi de la dualitat de poders creada per la situació política, és a dir, govern provisional parlamentari i democràcia directa dels soviets, sorgí la consigna: "tot el poder per als soviets". La revolució d'octubre donà el poder als bolxevics. Pel març del 1918, en el setè congrés, el partit prengué el nom de Partit Comunista; guardà, però, l'epítet de bolxevic (PCB), que fou suprimit el 1952.
Menxevics
Facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria (d'on ve el nom de menxevic, en rus) en el segon congrés de l'esmentat partit (1903). Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel'rod i Plekhanov. Defensaven l'aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d'implantar la democràcia política a Rússia. La revolució del 1905 consolidà l'escissió amb la facció bolxevic. Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l'assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei.
Bund
Partit socialdemòcrata dels treballadors jueus fundat a Rússia el 1897. Tingué un paper important en l'organització del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (1898), però aviat entrà en debat amb els bolxevics, contraris a l'autonomia organitzativa del Bund. Fou eliminat després de la revolució d'octubre.
Partit Constitucional Democràtic Rus (KD)
En rus Konstitucionno-demokraticeskaja Partija, partit (1904-17) conegut amb la sigla KD, el qual es proposava la transformació de l'imperi en un règim parlamentari constitucional. Pavel Miljukov, el seu dirigent, fou ministre d'afers estrangers el 1917 en el govern provisional, però el partit es retirà aquell mateix any de la coalició i desaparegué dissolt amb la presa del poder dels bolxevics.
Cadets
Membres del Partit Constitucional Democràtic rus (Konstitucionno-demokraticeskaja Partija) (1904-17), conegut amb la sigla KD.
Octubristes
Membres d'un partit conservador rus, anomenat també Unió del 17 d'Octubre, el programa del qual era d'un constitucionalisme moderat. Proclamava la seva adhesió al manifest imperial del tsar Nicolau II del 17 d'octubre de 1905. Fundat pel novembre del 1905, fou dirigit per l'industrial moscovita Aleksandr Guckov i li feien costat gent de professions liberals, homes d'afers i buròcrates. Propugnava un poder legislatiu amb poder real, però insistien que el tsar havia d'ésser l'únic responsable del poder executiu. Els octubristes s'oposaren cada vegada més al govern i acabaren per unir-se als kadety (constitucionals demòcrates) en el bloc progressista del 1915, en el qual propugnaren una direcció més progressista al govern i noves reformes.
Intel.liguèntsia
A la Rússia del s XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
l'audiovisual que heu de resumir pel proper dia és el següent: (heu de treure la informació que parli de Rússia més que la que tracta la Primera Guerra Mundial).
http://www.youtube.com/watch?v=vlYNfKWge5U
Definicions:
Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
Revolució Russa
Procés revolucionari que, a Rússia, posà fi a l'autocràcia dels tsars i dugué a la instauració d'un règim socialista. Cal distingir-hi dues fases: la primera, coneguda com a Revolució de febrer (març, segons el calendari gregorià), forçà l'abdicació de Nicolau II; la segona, anomenada Revolució d'Octubre (novembre, segons el calendari gregorià), donà el poder al partit bolxevic. Les arrels de la revolució del 1917 es poden situar a la darreria del s XIX, en les contradiccions existents tant en el si del sistema socioeconòmic com entre aquest i el règim polític. El moviment revolucionari del 1905 mostrà que "Rússia era un polvorí", situació que les reformes de Stolipin no modificaren; la Primera Guerra Mundial, amb les repetides derrotes de l'exèrcit rus a mans dels austroalemanys i el desballestament de l'economia fou el detonant que el féu esclatar. El descontentament dels treballadors i de la burgesia, que no s'havia apaivagat amb la desaparició de Rasputin (assassinat pel desembre del 1916), s'accentuà pel gener i el febrer del 1917 amb les dificultats per a obtenir queviures, la manca de primeres matèries a les indústries i l'acomiadament de milers d'obrers. El 27 de febrer (segons el calendari occidental) milers de manifestants recorregueren Petrograd; el 3 de març s'inicià la vaga de la fàbrica Putilov (que el dia 7 fou clausurada); el 8, amb motiu del dia internacional de les dones, es manifestaren més de 80 000 obreres tèxtils; el 9 la vaga s'estengué a tota la ciutat i adquirí caràcter polític (crits que reclamaren la fi de la guerra i l'abdicació del tsar); el 10 s'amotinaren alguns regiments, i es negaren a reprimir les manifestacions, i el president de la duma demanà un govern que gaudís de la confiança del país, a la qual cosa respongué el tsar suspenent la duma; l'11 tingueren lloc violents enfrontaments entre els vaguistes i la policia; i el 12 la major part de les tropes de la guarnició s'uní a la revolta, nombrosos edificis públics foren ocupats i, detinguts alguns ministres i generals, el govern imperial hagué de dimitir. Mentrestant, a Moscou la vaga general esdevenia també insurrecció victoriosa, i a moltes altres ciutats sorgiren moviments revolucionaris i soviets. L'esmentat dia 12 es constituïren dos poders: l'un, sorgit de la duma, prengué el nom de Comitè excutiu de la duma; l'altre fou el Comitè executiu del soviet d'obrers i soldats de Petrograd, format majoritàriament per menxevics i socialrevolucionaris. Les negociacions entre tots dos comitès conduïren, el 15 de març, a la reconversió del primer en govern provisional, sota la presidència del príncep G.E.L'vov, de predomini liberal (Kerenskij era l'únic representant dels soviets, el poder dels quals era molt més que no podia fer creure llur participació en el govern provisional, car controlaven sectors tan importants com l'avituallament). Nicolau II tractà de tornar a Petrograd per restablir la situació anterior, però, aconsellat pels seus generals, la nit del 16 al 17 de març abdicà a favor del seu germà el gran duc Miquel, que no intentà de regnar: la monarquia restà en suspens. De fet, s'establí una república en la qual el poder era compartit per un govern provisional desconnectat de la realitat del país i per una munió de soviets, encapçalats pel de Petrograd. Aquesta dualitat de poders reflectia el radical enfrontament entre burgesia i noblesa, d'una banda, i classes populars (camperols, obrers industrials, etc), de l'altra. A la recerca d'un triomf militar que reforcés la seva migrada autoritat i permetés la consolidació d'un règim liberal burgès, el govern provisional preconitzà la continuació de la guerra i l'ajornament de les grans reformes fins a la convocatòria d'una nova duma. Els partits d'esquerra es mostraven units reclamant l'armistici i la immediata ocupació de les grans propietats pels camperols, però es dividiren en plantejar-se si el proletariat havia d'aliar-se amb la burgesia i conformar-se amb les concessions que aquesta li fes o bé si podria imposar el seu projecte de societat socialista. La presència de Lenin (arribat el 16 d'abril gràcies a l'ajut alemany) fou decisiva: en els seus articles periodístics exposà "les tesis d'abril" en defensa de la darrera possibilitat, afirmant que la dualitat de poders havia de cessar en benefici dels soviets, en els quals els bolxevics haurien d'incrementar llur participació, fins a esdevenir majoritària. El 7 de maig s'obrí a Petrograd la conferència panrussa del partit bolxevic, que acceptà les formulacions de Lenin. Mentrestant, l'actitud bel·licista i imperialista de Miljukov, ministre d'afers estrangers, provocà grans protestes que l'obligaren a dimitir, i el príncep L'vov hagué de formar el seu segon govern (18 de maig - 20 de juliol) que donava una major representació als socialrevolucionaris i menxevics; la política moderada d'aquests, fent costat a la dreta en moltes qüestions, desplagué a les masses, part de les quals començà a decantar-se vers els bolxevics, que aleshores desenvolupaven una intensa activitat propagandística. Del 16 de juny al 7 de juliol s'aplegà el primer congrés panrús dels soviets, amb 533 delegats menxevics i socialrevolucionaris i 105 bolxevics, on aquests, per boca de Lenin, es manifestaren disposats a prendre el poder i impedir la implantació de la república liberal burgesa que semblaven acceptar els altres partits presents. L'enfrontament entre govern i masses s'aguditzà a la darreria de juny, quan l'exèrcit rus, a petició dels aliats, desfermà una ofensiva a la regió de Tarnopol; el seu fracàs provocà manifestacions i revoltes ("les jornades de juliol"), en què intervingueren els bolxevics, la qual cosa donà ocasió al govern per a perseguir-los: Lenin hagué de fugir a Finlàndia i el diari "Pravda" fou suspès. Prosseguiren les derrotes militars i les protestes, i el 20 de juliol L'vov dimití; Kerenskij el rellevà i, després de negociar amb els liberals i els soviets, formà un nou govern (5 d'agost). Aquest canvi coincidí amb el VI congrés del partit bolxevic, que ratificà la insurrecció armada com a via cap al poder i explicità el seu programa d'actuació en cas d'assolir-lo (conclusió de la guerra, nacionalització de la terra, de la banca i de la gran indústria, etc). A la conferència d'estat convocada per Kerenskij a Moscou el 25 d'agost, el general Kornilov demanà la dissolució dels soviets, tot cercant la formació d'un bloc contrarevolucionari; no havent-ho aconseguit, Kornilov temptà d'assumir el poder mitjançant un cop de força, que fou repel·lit amb l'activa participació dels bolxevics. Kerenskij, que havia desplagut tant a la burgesia com a les classes populars, tractà d'afermar la seva autoritat recolzant-la en un "pre-parlament" (el Consell provisional de la república), dipositari de la sobirania nacional fins a la reunió d'una assemblea constituent; els bolxevics refusaren de participar-hi, i així començà la batalla entre Kerenskij i els bolxevics, que cada vegada gaudien de més poder en el si dels soviets (a mitjan setembre esdevingueren majoria en els de Petrograd i Moscou). Lenin, havent retornat el 20 d'octubre, féu que el partit fixés la insurrecció armada per als primers dies de novembre, que hi havia previst un nou congrés dels soviets, a fi que hagués d'acceptar els fets consumats. Un comitè militar revolucionari, teòricament encarregat de defensar Petrograd d'un eventual atac alemany, organitzà la insurrecció, que esclatà el vespre del 6 de novembre; en menys de 24 hores, els no encara 10 000 homes de les milícies bolxevics (creades per l'abril i reorganitzades després dels fets de juliol), amb l'ajut de soldats i mariners, ocuparen els centres vitals de la capital sense trobar gairebé resistència; els ministres, refugiats al Palau d'Hivern (vers el qual apuntava els seus canons el creuer "Aurora"), foren detinguts la nit del 7 al 8, llevat de Kerenskij, que havia anat a la recerca de tropes fidels al govern provisional. La mateixa nit del 7 al 8 s'inaugurà el segon congrés dels soviets -on els bolxevics eren majoria-, que decidí d'assumir tots els poders, i que en la seva segona i darrera sessió, la nit del 8 al 9, aprovà els decrets sobre la pau (pau immediata, sense annexions ni indemnitzacions) i sobre la terra (expropiació de les grans propietats) i designà un nou govern, el Consell de comissaris del poble, presidit per Lenin i compost exclusivament per bolxevics. Així naixia el primer règim socialista.
Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col.lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució. Durant el segle XIX apareixen les primeres doctrines socialistes: el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme.
Comunisme
Sistema d'organització social que proposa l'abolició de la propietat privada i la comunitat de béns (mitjans de producció i béns de consum). El comunisme va lligat als corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme.
Kulaks
Segons la divisió bolxevic, eren la classe de la pagesia integrada pels camperols rics, en oposició als mugics (camperols pobres) i els seredniaki (camperols mitjans). Els kulaks eren considerats hostils al règim i contrarevolucionaris. De fet, posseïen, de mitjana, dos cavalls, tres o quatre vaques i algunes hectàrees de terreny. No representaven més del 3% o 4% de la pagesia. Eren els més dinàmics i els que generaven l'excedent que permetia alimentar les ciutats. Sorgiren en l'època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp. Durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp. El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l'URSS i va procedir a la col.lectivització de les seves terres convertint-les en kolkhozos i sovkhozos.
Mugics
Pagesos russos sotmesos als senyors i lligats a la terra en un règim de tipus feudal. El mugic vivia en unes condicions de vida miserables. Fins a l'any 1861 no fou abolida la servitud a Rússia.
Absolutisme
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Tsarisme
Règim polític a la Rússia dels tsars.
Tsar
Nom eslau (derivat del llatí caesar) que significa 'rei', 'emperador'. Donat primer als reis dels búlgars (s XI) i posteriorment als sobirans de Sèrbia, aquest títol fou adoptat a Rússia, el 1547, per Ivan IV el Terrible.
Autocràcia
Sistema de govern en què el sobirà exerceix una autoritat personal sense límit legal de cap mena. Per extensió, qualsevol sistema polític dictatorial en què el poder el té una sola persona, que no reconeix cap límit a la seva actuació.
Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d'ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació. Fou el sistema oficialment defensat com a propi de la monarquia russa fins el 1917. Totes les dictadures, quan el poder és en mans d'un sol home, són règims autocràtics.
Sobirania de dret diví
En l'Antic Règim la sobirania dels monarques era de dret diví perquè creien i feien creure que la seva autoritat era legítima, ja que procedia de Déu, de qui eren els representants.
Ucàs
Edicte, decret, del tsar de Rússia.
Okhrana
A la Rússia tsarista, policia política secreta, fundada el 1881, després de l'assassinat del tsar Alexandre II.
Nihilisme
1. Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement. El corrent nihilista, dogmatització de l'escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot. En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors. Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l'existència donada per l'Europa cristiana i moderna. Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i D.I.Pisarev.
2. Doctrina segons la qual no s'ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític. En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l'escriptor rus Ivan Turgenev.
Populisme
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del s XIX, s'enfrontà al tsarisme. Fruit de la crítica d'intel·lectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l'Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l'assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l'esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables. Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Cernysevskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l'intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà. El 1876 nasqué Zeml'a i Vol'a ('Terra i Llibertat'), la primera organització important del populisme. Escindida el 1879, la facció majoritària Narodnaja Vol'a ('La voluntat del poble') adoptà una via terrorista i revolucionària que la portà a assassinar Alexandre II i que tingué efectes contraproduents. D'ella sorgí, entre d'altres, el nucli del partit socialdemòcrata rus (Plekhanov, Vera Zasulic i Aksel'rod), el qual, deixant de banda les influències bakuninistes i reformistes, evolucionà vers el marxisme.
Narodniki
Seguidor del populisme, primer gran moviment ideològic i polític rus que s'enfrontà amb el tsarisme. Aparegué al darrer quart del segle XIX. Considerava que Rússia podia passar directament al socialisme sense haver de patir l'experiència capitalista. Narod significa, en rus, "poble".
Els narodniki eren els membres de la Narodnaja Vol'a, organització clandestina de revolucionaris terroristes sorgida el 1879 a Rússia. Es proposava d'enderrocar l'absolutisme, d'establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers. Desenvolupà accions individuals, però no de masses. La més important, l'assassinat d'Alexandre II (1881), representà la fi de l'organització. Disposava de dos periòdics: "Narodnaja Vol'a" i "Rabocaja Gazeta".
Narodnaja Vol'a
Organització clandestina de revolucionaris terroristes sorgida el 1879 a Rússia. Es proposava d'enderrocar l'absolutisme, d'establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers. Desenvolupà accions individuals, però no de masses. La més important, l'assassinat d'Alexandre II (1881), representà la fi de l'organització. Disposava de dos periòdics: "Narodnaja Vol'a" i "Rabocaja Gazeta".
Terra i Llibertat
En rus Zeml'a -Vol'a. Organització russa sorgida el 1876, molt influïda pels anarquistes, que preconitzava la reforma agrària, així com el terrorisme antitsarista.
Partit Socialrevolucionari Rus (PSR)
També Partit Socialista Revolucionari Rus. Organització política russa sorgida el 1901 de la fusió dels grups populistes encapçalats per Cernov, Gotz, etc, força influïts per l'anarquisme i pel revisionisme. A la recerca d'"una via revolucionària nacional", defensà la col·lectivització de la terra en el marc del mir (comunitat camperola tradicional) i l'acte terrorista individual, subestimant l'acció del proletariat industrial. Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta. Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917. En triomfar la revolució d'octubre, el PSR s'escindí: l'ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l'esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics.
Esserites
Membres del Partit Socialrevolucionari rus, conegut amb la sigla SR.
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)
Partit polític fundat per Lenin el 1898 i que el 1918 prengué el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS)
Organització política, el nom original de la qual és Kommunisticeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS). Tingué origen en la Unió de lluita per l'emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. El programa i l'estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics (majoritaris en el comitè executiu, leninistes) i menxevics (minoritaris, oposats a Lenin). Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el moviment revolucionari del 1905, enviant diputats a la Duma i preconitzant la no-intervenció en la Primera Guerra Mundial. Havent assumit tots els poders arran de la revolució del 1917, el sector bolxevic del POSDR prengué el nom de Partit Comunista de Rússia (març del 1918), que el 1925 canvià pel de Partit Comunista de l'URSS i el 1952 pel definitiu. Un dels seus primers objectius fou de transformar la revolució russa en revolució mundial, i amb aquest fi, al març del 1919, es constituí la Tercera Internacional o Komintern; els fracassos dels comunistes hongaresos i alemanys i l'ascens dels règims autoritaris obligaren a l'abandó d'aquesta política, defensada per Trockij, i a l'adopció de la del "comunisme en un sol país", sustentada per Stalin, secretari general del partit des del 1922.
Bolxevics
Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que el 1903 aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia. El segon congrés del partit fou celebrat a Brussel·les i a Londres (juliol-agost del 1903). Denuncià les tendències representades pels narodniki, els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit. Al congrés s'enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l'organització i concepció del partit (paràgraf primer dels estatuts): Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals. Martov i Pavel Aksel'rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates europeus. Lenin fou derrotat en la qüestió dels estatuts. El seu grup, però, obtingué la majoria en la designació dels càrrecs del partit. D'aquí ve el nom de bolxevics ('majoritaris') per als partidaris de Lenin, i el nom de menxevics ('minoritaris') per als de Martov. En la conferència de Praga (1912) se separaren menxevics i bolxevics. Els bolxevics es constituïren en partit independent, i pel maig sortí llur periòdic "Pravda". Durant la revolució del març del 1917 els líders bolxevics tornaren a Rússia i Lenin publicà les Tesis d'Abril, en les quals defineix un programa de lluita per a passar de la revolució democràtica a la socialista. De l'anàlisi de la dualitat de poders creada per la situació política, és a dir, govern provisional parlamentari i democràcia directa dels soviets, sorgí la consigna: "tot el poder per als soviets". La revolució d'octubre donà el poder als bolxevics. Pel març del 1918, en el setè congrés, el partit prengué el nom de Partit Comunista; guardà, però, l'epítet de bolxevic (PCB), que fou suprimit el 1952.
Menxevics
Facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria (d'on ve el nom de menxevic, en rus) en el segon congrés de l'esmentat partit (1903). Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel'rod i Plekhanov. Defensaven l'aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d'implantar la democràcia política a Rússia. La revolució del 1905 consolidà l'escissió amb la facció bolxevic. Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l'assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei.
Bund
Partit socialdemòcrata dels treballadors jueus fundat a Rússia el 1897. Tingué un paper important en l'organització del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (1898), però aviat entrà en debat amb els bolxevics, contraris a l'autonomia organitzativa del Bund. Fou eliminat després de la revolució d'octubre.
Partit Constitucional Democràtic Rus (KD)
En rus Konstitucionno-demokraticeskaja Partija, partit (1904-17) conegut amb la sigla KD, el qual es proposava la transformació de l'imperi en un règim parlamentari constitucional. Pavel Miljukov, el seu dirigent, fou ministre d'afers estrangers el 1917 en el govern provisional, però el partit es retirà aquell mateix any de la coalició i desaparegué dissolt amb la presa del poder dels bolxevics.
Cadets
Membres del Partit Constitucional Democràtic rus (Konstitucionno-demokraticeskaja Partija) (1904-17), conegut amb la sigla KD.
Octubristes
Membres d'un partit conservador rus, anomenat també Unió del 17 d'Octubre, el programa del qual era d'un constitucionalisme moderat. Proclamava la seva adhesió al manifest imperial del tsar Nicolau II del 17 d'octubre de 1905. Fundat pel novembre del 1905, fou dirigit per l'industrial moscovita Aleksandr Guckov i li feien costat gent de professions liberals, homes d'afers i buròcrates. Propugnava un poder legislatiu amb poder real, però insistien que el tsar havia d'ésser l'únic responsable del poder executiu. Els octubristes s'oposaren cada vegada més al govern i acabaren per unir-se als kadety (constitucionals demòcrates) en el bloc progressista del 1915, en el qual propugnaren una direcció més progressista al govern i noves reformes.
Intel.liguèntsia
A la Rússia del s XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
dissabte, 9 d’abril del 2011
Prova dia 12
Benvolguts i benvolgudes,
recordeu que la prova de dimarts tracta sobre el colonialisme i l'imperialisme i la Primera Guerra Mundial. Recordeu que entra:
- Llibre de text. Els dos temes estan presentats en un sol tema. Recordeu que heu de conèixer la cronologia inicial.
- Entrades del bloc.
- Apunts.
- Textos i fotocòpies i la reflexió que podeu fer sobre els mateixos.
Divendres el professorat de guàrdia us va facilitar unes fotocòpies sobre els acords de pau de la 1a GM i les conseqüències. Dilluns a classe esquematitzarem les conseqüències de la guerra. El grup C ho rebreu en fotocòpia.
Per acabar us relaciono temes o preguntes que podrien sortir a la prova i que heu de tenir presents a l'hora d'estudiar:
- Diferències colonialisme i imperialisme
- Situar colònies, metròpolis i conflictes colonials
- Poder explicar conflictes colonials
- Causes de l'imperialisme
- Conseqüències de l'imperialisme
- Relació de l'imperialisme i el capitalisme (revolució industrial) en les causes de la 1GM
- Causes de la 1GM
- La política d'aliances prèvia al conflicte
- Les fases de la guerra
- La pau i les conseqüències de la mateixa
- Relació dels nous colonialismes i potències colonials en el desenvolupament del conflicte militar
recordeu que la prova de dimarts tracta sobre el colonialisme i l'imperialisme i la Primera Guerra Mundial. Recordeu que entra:
- Llibre de text. Els dos temes estan presentats en un sol tema. Recordeu que heu de conèixer la cronologia inicial.
- Entrades del bloc.
- Apunts.
- Textos i fotocòpies i la reflexió que podeu fer sobre els mateixos.
Divendres el professorat de guàrdia us va facilitar unes fotocòpies sobre els acords de pau de la 1a GM i les conseqüències. Dilluns a classe esquematitzarem les conseqüències de la guerra. El grup C ho rebreu en fotocòpia.
Per acabar us relaciono temes o preguntes que podrien sortir a la prova i que heu de tenir presents a l'hora d'estudiar:
- Diferències colonialisme i imperialisme
- Situar colònies, metròpolis i conflictes colonials
- Poder explicar conflictes colonials
- Causes de l'imperialisme
- Conseqüències de l'imperialisme
- Relació de l'imperialisme i el capitalisme (revolució industrial) en les causes de la 1GM
- Causes de la 1GM
- La política d'aliances prèvia al conflicte
- Les fases de la guerra
- La pau i les conseqüències de la mateixa
- Relació dels nous colonialismes i potències colonials en el desenvolupament del conflicte militar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)