Colonialisme i Imperialisme (1 de 3)

Definicions i conflictes en l'ocupació d'Àfrica i Àsia. Els corresponents a l'Àfrica són les definicions que presenten l'entrada en vermell. En ver apareixen le entrades asiàtiques.

L'OCUPACIÓ D'ÀFRICA

Projecte britànic

El projecte britànic a l'Àfrica tractava de connectar el nord amb el sud (ferrocarril des del Cap al Caire) i dominar la façana oriental del continent per tal de controlar l'oceà Índic.

Projecte francès
El projecte francès a l'Àfrica pretenia dominar des de l'oest a l'est del continent. El seu projecte va topar amb el projecte britànic a la zona del Sudan.

Canal de Suez
Via navegable artificial de 161 km que connecta la Mediterrània amb la mar Roja, excavada entre el 1859 i el 1869 segons el projecte de l'enginyer francès Ferdinand de Lesseps. Fou inaugurada el 17 de novembre de 1869.

Incident de Fashoda
Incident diplomaticomilitar entre francesos i britànics, que va tenir lloc a l'aldea sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de l'Àfrica. Quan una expedició francesa hi va arribar, els britànics la van obligar a retirar-se, tot i que a l'any següent van arribar a un acord, fruit del qual va ser el domini francès del Txad.

Guerra dels bòers
Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repúbliques bòers d'Orange i Transvaal (1899-1902), que acabà amb la incorporació d'ambdues repúbliques com a colònies britàniques. L'expansionisme britànic a l'Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels boèrs dels nous immigrats anglesos (uitlanders), cada cop més nombrosos, i la política divergent d'uns o altres envers els nadius originaren el conflicte. Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d'hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bòers a Paardeberg (febrer del 1900), els quals, perdudes les principals ciutats (Pretòria i Bloemfontein), continuaren la lluita en forma de guerrilles fins a la pau de Vereeniging (1902).

Bòer
Individu d'un poble de l'Àfrica del Sud d'ascendència principalment neerlandesa, anomenat també afrikaner.

Afrikaner
Individu d'un poble de l'Àfrica del Sud, anomenat també bòer, format pels descendents dels pagesos (boeren, en neerlandès) procedents dels Països Baixos i establerts a partir del 1652 per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals al cap de Bona Esperança. La població resultant, que practicà un calvinisme estricte, anà endinsant-se pel territori veí, llavors poblat per hotentots i boiximans. A partir del 1685 (abrogació de l'edicte de Nantes) reberen el reforç de molts hugonots francesos que havien primerament fugit a les Províncies Unides. Arran de la conquesta britànica i amb motiu dels conflictes que esclataren entre els afrikaner i el nou poder (abolició de l'esclavitud, 1833), una gran part d'afrikaner començà el procés de penetració més enllà de l'Orange i, després, del Vaal, on constituïren diversos estats republicans. El primer fou el de Graaff-Reynet (1795) de curta durada. L'estat lliure d'Orange, creat entre el 1836 i el 1842, fou reconegut pels anglesos el 1854, però, a causa d'haver-se aliat amb el Transvaal en la guerra anglo-bòer (1899-1902), passà a formar part de la corona britànica. La república independent de Natal, creada el 1839, fou annexada com a colònia pels anglesos el 1843. Les dues repúbliques del Transvaal (Lydenburg i Utrecht), creades al voltant del 1850, s'uniren el 1860 formant la República de Sud-àfrica, que el 1881 fou reconeguda pels anglesos i prengué el nom de Transvaal (que el 1884 prengué de nou el nom de República de Sud-àfrica) i que el 1902, derrotada en la guerra anglo-bòer, passà a la corona britànica. Els estats de Stellaland i Goosen foren creats el 1882, i el 1884 foren annexionats amb l'ocupació britànica de Betxuanalàndia. La població afrikaner, que actualment és de 3 000 000 h, conserva les seves característiques de poble fonamentalment pagès, la seva religió calvinista i la seva llengua afrikaans.

L'OCUPACIÓ D'ÀSIA

Revolta dels sipais
Revolta protagonitzada pels sipais (soldats indígenes de l'exèrcit britànic) l'any 1857, capitanejada per Nana Sahib, que afectà sobretot les terres del curs mitjà del Ganges. La rebel.lió es va iniciar arran de la negativa dels soldats hindús d'utilitzar cartutxos engreixinats amb productes animals, ja que això anava contra les seves creences religioses. Bahadur Sah, l'últim descendent del Gran Mogol, fou proclamat emperador a Delhi. Les tropes britàniques, però, no trigaren gaire a dominar la rebel·lió. Bahadur Sah fou desterrat a Birmània i la Companyia de l'Índia Oriental fou dissolta (1858).

Sipai
Soldat indi al servei de França, Portugal i la Gran Bretanya durant els segles XVIII i XIX. Organitzats sobretot pel francès Joseph-François Dupleix i l'anglès Robert Clive, foren mantinguts després per la companyia de les Índies Orientals. L'any 1857 esclatà una revolta d'aquestes tropes contra la penetració dels britànics a l'Índia, però aquests darrers no trigaren gaire a dominar la rebel.lió.
Nom amb què eren coneguts els soldats indis integrants de les tropes colonials britàniques, comandades per oficials anglesos.
Als ss XVIII i XIX, soldat indi al servei de França, Portugal i la Gran Bretanya. Organitzats sobretot pel francès Joseph-François Dupleix i l'anglès Robert Clive, foren mantinguts després per la Companyia de l'Índia Oriental. L'any 1857 esclatà una revolta d'aquestes tropes, capitanejada per Nana Sahib, que afectà sobretot les terres del curs mitjà del Ganges. Bahadur Sah, l'últim descendent del Gran Mogol, fou proclamat emperador a Delhi. Les tropes britàniques, però, no trigaren gaire a dominar la rebel·lió. Bahadur Sah fou desterrat a Birmània i la Companyia de l'Índia Oriental fou dissolta (1858). Posteriorment, els regiments de sipais foren reorganitzats.

Guerres de l'opi
Guerres de la Gran Bretanya contra la Xina per mantenir i assegurar el lliure comerç de l'opi en el mercat xinès, on n'estava prohibit el consum i del qual s'obtenien elevats rendiments.
La primera guerra començà quan la dinastia Qing ordenà que es confisquessin i es cremessin a Canton grans quantitats d'opi, la major part propietat de comerciants anglesos. La guerra acabà amb la victòria de la Gran Bretanya, que va obligar la Xina a mantenir oberts cinc ports al comerç internacional i a cedir-los el territori de Hong Kong.
Conflicte que enfrontà la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42). L'emperador xinès, preocupat per l'increment del consum d'opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, en prohibí la importació i en féu llançar 20 000 caixes a la mar. La Gran Bretanya respongué a aquest acte amb la guerra (1840). Després d'haver ocupat Xangai, els britànics obtingueren pel tractat de Nanquín la cessió de Hong-Kong, l'obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols. Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren beneficiar-se immediatament, obrí la Xina als occidentals.

Tractat de Nanquín
Tractat signat a Nanquín el 1842 entre la Gran Bretanya i la Xina, que clogué les guerres de l'opi i pel que els britànics obtingueren la cessió de Hong-Kong, l'obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols. Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren beneficiar-se immediatament, obrí la Xina als occidentals.

Revolta dels Bòxers
La revolta dels bòxers, que culminà amb l'assalt de les legacions estrangeres a Pequín (1900), fou l'expressió del descontentament nacional xinès davant la penetració occidental. Com en altres ocasions, les societats secretes actuaren d'element aglutinador. L'any 1898 començà a manifestar-se al nord de la Xina l'agrupació "Punys de justícia i de concòrdia" (Yihequan), procedent de la Bailian hui, en les activitats de la qual ocupava un lloc important la boxa ritual. D'aquí deriva el nom anglès (boxer, boxador) del moviment. Els bòxers s'identificaren amb les milícies locals (tuan), obtingueren l'ajuda d'alguns elements de la cort manxú i, rompent la tradició legitimista de les altres sectes secretes que aspiraven a la restauració de l'antiga dinastia nacional Ming, adoptaren el lema "defensa dels Qing (manxús) i destrucció dels estrangers". El moviment reclutà partidaris entre els camperols sense terra i els desocupats. Els seus objectius, tanmateix, no eren socials, sinó de lluita contra les missions cristianes, que fruïen de privilegis irritants, contra el maquinisme industrial i l'ensorrament de la Xina enfront de la pressió estrangera. Després d'unes vacil·lacions inicials, la cort imperial s'inclinà a favor dels bòxers. Les legacions de Pequín foren atacades i les potències occidentals enviaren un cos expedicionari que alliberà els assetjats per l'agost de 1900. L'emperadriu vídua de Cixi fugí amb la cort a Xi'an, d'on no tornà fins el 1902. El protocol del 1901 imposà a la Xina el pagament d'una forta indemnització i la concessió de més avantatges a les potències occidentals. La Xina actual considera els bòxers com un moviment popular i nacional.

Bòxer
Membre d'una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó (1895) i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees a la darrera dècada del s XIX. La revolta dels bòxers, que culminà amb l'assalt de les legacions estrangeres a Pequín (1900), fou l'expressió d'aquest descontentament nacional xinès davant la penetració occidental.

Guerra russojaponesa
Conflicte entre Rússia i el Japó (1904-1905) per la supremacia militar a l'Extrem Orient i pel control de Corea i Manxúria.
Conflicte armat (1904-05) que es desenvolupà a Manxúria, provocat per l'oposició dels interessos russos i japonesos a l'Àsia Oriental. L'imperi japonès, contrari a la creixent intervenció de les potències europees a la Xina, decidí d'intervenir contra Rússia quan aquesta potència s'instal·là a Liaodong. Fracassades les negociacions russo-japoneses sobre l'evacuació de Manxúria (1903), l'esquadra japonesa atacà Port Arthur (1904) i s'assegurà el domini marítim de la zona, que confirmà en destruir l'esquadra russa de Vladivostok. Forces japoneses desembarcaren a Corea i ocuparen Seül, travessaren el Yalu i s'apoderaren del port de Dalian. El 1905, després de la capitulació russa de Port Arthur, es produí la batalla de Shenyang, de resultat indecís, i la destrucció de l'armada russa de la Bàltica a Tsushima. La guerra acabà amb la victòria del Japó (tractat de Portsmouth, 1905). Les conseqüències d'aquesta guerra foren importants tant des del punt de vista tàctic (utilització de la metralladora i del canó de tret ràpid i creació de fronts continus sòlidament organitzats, amb la decadència subsegüent de les càrregues de cavalleria) com del polític (enfonsament de l'imperi tsarista i aparició del Japó com a gran potència). Pel que fa a les pèrdues territorials, Corea, el S de Manxúria, Port Arthur i Dalian (actual Lüda) i la meitat S de Sakhalin passaren al Japó.

Tractat de Portsmouth
Acord signat a la ciutat homònima de l'estat de Nou Hampshire, als EUA, entre Rússia i el Japó (1905), que conclogué la guerra entre els dos països. Els nord-americans hi feren de mitjancers. Suposà un seguit de concessions russes als japonesos, entre les quals es destacà la del protectorat de Corea.