Instruccions: heu d'escollir un títol i comparar-ne el contingut amb els articles similars de la Constitució francesa de 1791.
Le peuple français, convaincu que l'oubli et le mépris des droits naturels de l'homme, sont les seules causes des malheurs du monde, a résolu d'exposer dans une déclaration solennelle, ces droits sacrés et inaliénables, afin que tous les citoyens pouvant comparer sans cesse les actes du gouvernement avec le but de toute institution sociale, ne se laissent jamais opprimer, avilir par la tyrannie ; afin que le peuple ait toujours devant les yeux les bases de sa liberté et de son bonheur ; le magistrat la règle de ses devoirs ; le législateur l'objet de sa mission. - En conséquence, il proclame, en présence de l'Être suprême, la déclaration suivante des droits de l'homme et du citoyen.
ARTICLE PREMIER. Le but de la société est le bonheur commun. - Le gouvernement est institué pour garantir à l'homme la puissance de ses droits naturels et imprescriptibles.
ART. 2. - Ces droits sont l'égalité, la liberté, la sûreté, la propriété.
ART. 3. - Tous les hommes sont égaux par la nature et devant la loi.
ART. 4. - La loi est l'expression libre et solennelle de la volonté générale ; elle est la même pour tous, soit qu'elle protège, soit qu'elle punisse ; elle ne peut ordonner que ce qui est juste et utile à la société ; elle ne peut défendre que ce qui lui est nuisible.
ART. 5. - Tous les citoyens sont également admissibles aux emplois publics. Les peuples libres ne connaissent d'autres motifs de préférence, dans leurs élections, que les vertus et les talents.
ART. 6. - La liberté est le pouvoir qui appartient à l'homme de faire tout ce qui ne nuit pas aux droits d'autrui : elle a pour principe la nature ; pour règle la justice ; pour sauvegarde la loi ; sa limite morale est dans cette maxime : Ne fais pas à un autre ce que tu ne veux pas qu'il te soit fait.
ART. 7. - Le droit de manifester sa pensée et ses opinions, soit par la vole de la presse, soit de toute autre manière, le droit de s'assembler paisiblement, le libre exercice des cultes, ne peuvent être interdits. - La nécessité d'énoncer ces droits suppose ou la présence ou le souvenir récent du despotisme.
ART. 8. - La sûreté consiste dans la protection accordée par la société à chacun de ses membres pour la conservation de sa personne, de ses droits et de ses propriétés.
ART. 9. - La loi doit protéger la liberté publique et individuelle contre l'oppression de ceux qui gouvernent.
ART. 10. - Nul ne doit être accusé, arrêté ni détenu, que dans les cas déterminés par la loi et selon les formes qu'elle a prescrites. Tout citoyen, appelé ou saisi par l'autorité de la loi, doit obéir à l'instant ; il se rend coupable par la résistance.
ART. 11. - Tout acte exercé contre un homme hors des cas et sans les formes que la loi détermine, est arbitraire et tyrannique ; celui contre lequel on voudrait l'exécuter par la violence a le droit de le repousser par la force.
ART. 12. - Ceux qui solliciteraient, expédieraient, signeraient, exécuteraient ou feraient exécuter des actes arbitraires, seraient coupables, et doivent être punis.
ART. 13. - Tout homme étant présumé innocent jusqu'à ce qu'il ait été déclaré coupable, s'il est jugé indispensable de l'arrêter, toute rigueur qui ne serait pas nécessaire pour s'assurer de sa personne doit être sévèrement réprimée par la loi.
ART. 14. - Nul ne doit être jugé et puni qu'après avoir été entendu ou légalement appelé, et qu'en vertu d'une loi promulguée antérieurement au délit. La loi qui punirait les délits commis avant qu'elle existât serait une tyrannie ; l'effet rétroactif donné à la loi serait un crime.
ART. 15. - La loi ne doit décerner que des peines strictement et évidemment nécessaires : les peines doivent être proportionnées au délit et utiles à la société.
ART. 16. - Le droit de propriété est celui qui appartient à tout citoyen de jouir et de disposer à son gré de ses biens, de ses revenus, du fruit de son travail et de son industrie.
ART. 17. - Nul genre de travail, de culture, de commerce, ne peut être interdit à l'industrie des citoyens.
ART. 18. - Tout homme peut engager ses services, son temps ; mais il ne peut se vendre, ni être vendu ; sa personne n'est pas une propriété aliénable. La loi ne reconnaît point de domesticité ; il ne peut exister qu'un engagement de soins et de reconnaissance, entre l'homme qui travaille et celui qui l'emploie.
ART. 19. - Nul ne peut être privé de la moindre portion de sa propriété sans son consentement, si ce n'est lorsque la nécessité publique légalement constatée l'exige, et sous la condition d'une juste et préalable indemnité.
ART. 20. - Nulle contribution ne peut être établie que pour l'utilité générale. Tous les citoyens ont le droit de concourir à l'établissement des contributions, d'en surveiller l'emploi, et de s'en faire rendre compte.
ART. 21. - Les secours publics sont une dette sacrée. La société doit la subsistance aux citoyens malheureux, soit en leur procurant du travail, soit en assurant les moyens d'exister à ceux qui sont hors d'état de travailler.
ART. 22. - L'instruction est le besoin de tous. La société doit favoriser de tout son pouvoir les progrès de la raison publique, et mettre l'instruction à la portée de tous les citoyens.
ART. 23. - La garantie sociale consiste dans l'action de tous, pour assurer à chacun la jouissance et la conservation de ses droits ; cette garantie repose sur la souveraineté nationale.
ART. 24. - Elle ne peut exister, si les limites des fonctions publiques ne sont pas clairement déterminées par la loi, et si la responsabilité de tous les fonctionnaires n'est pas assurée.
ART. 25. - La souveraineté réside dans le peuple ; elle est une et indivisible, imprescriptible et inaliénable.
ART. 26. - Aucune portion du peuple ne peut exercer la puissance du peuple entier ; mais chaque section du souverain assemblée doit jouir du droit d'exprimer sa volonté avec une entière liberté.
ART. 27. - Que tout individu qui usurperait la souveraineté soit à l'instant mis à mort par les hommes libres.
ART. 28. - Un peuple a toujours le droit de revoir, de réformer et de changer sa Constitution. Une génération ne peut assujettir à ses lois les générations futures.
ART. 29. - Chaque citoyen a un droit égal de concourir à la formation de la loi et à la nomination de ses mandataires ou de ses agents.
ART. 30. - Les fonctions publiques sont essentiellement temporaires ; elles ne peuvent être considérées comme des distinctions ni comme des récompenses, mais comme des devoirs.
ART. 31. - Les délits des mandataires du peuple et de ses agents ne doivent jamais être impunis. Nul n'a le droit de se prétendre plus inviolable que les autres citoyens.
ART. 32. - Le droit de présenter des pétitions aux dépositaires de l'autorité publique ne peut, en aucun cas, être interdit, suspendu ni limité.
ART. 33. - La résistance à l'oppression est la conséquence des autres Droits de l'homme.
ART. 34. - Il y a oppression contre le corps social lorsqu'un seul de ses membres est opprimé. Il y a oppression contre chaque membre lorsque le corps social est opprimé.
ART. 35. - Quand le gouvernement viole les droits du peuple, l'insurrection est, pour le peuple et pour chaque portion du peuple, le plus sacré des droits et le plus indispensable des devoirs.
ACTE CONSTITUTIONNEL
De la République
ARTICLE PREMIER. - La République française est une et indivisible.
De la distribution du peuple
ART. 2. - Le peuple français est distribué, pour l'exercice de sa souveraineté, en Assemblées primaires de canton.
ART. 3. - Il est distribué, pour l'administration et pour la justice, en départements, districts, municipalités.
De l'état des citoyens
ART. 4. - Tout homme né et domicilié en France, âgé de vingt et un ans accomplis ; - Tout étranger âgé de vingt et un ans accomplis, qui, domicilié en France depuis une année - Y vit de son travail - Ou acquiert une propriété - Ou épouse une Française - Ou adopte un enfant - Ou nourrit un vieillard ; - Tout étranger enfin, qui sera jugé par le Corps législatif avoir bien mérité de l'humanité - Est admis à l'exercice des Droits de citoyen français.
ART. 5. - L'exercice des Droits de citoyen se perd - Par la naturalisation en pays étranger - Par l'acceptation de fonctions ou faveurs émanées d'un gouvernement non populaire ; - Par la condamnation à des peines infamantes ou afflictives, jusqu'à réhabilitation.
ART. 6. - L'exercice des Droits de citoyen est suspendu - Par l'état d'accusation ; - Par un jugement de contumace, tant que le jugement n'est pas anéanti.
De la souveraineté du peuple
ART. 7. - Le peuple souverain est l'universalité des citoyens français.
ART. 8. - Il nomme immédiatement ses députés.
ART. 9. - Il délègue à des électeurs le choix des administrateurs, des arbitres publics, des juges criminels et de cassation.
ART. 10. - Il délibère sur les lois.
Des Assemblées primaires
ART. 11. - Les Assemblées primaires se composent des citoyens domiciliés depuis six mois dans chaque canton.
ART. 12. - Elles sont composées de deux cents citoyens au moins, de six cents au plus, appelés à voter.
ART. 13. - Elles sont constituées par la nomination d'un président, de secrétaires, de scrutateurs.
ART. 14. - Leur police leur appartient.
ART. 15. - Nul n'y peut paraître en armes.
ART. 16. - Les élections se font au scrutin, ou à haute voix, au choix de chaque votant.
ART. 17. - Une Assemblée primaire ne peut, en aucun cas, prescrire un mode uniforme de voter.
ART. 18. - Les scrutateurs constatent le vote des citoyens qui, ne sachant pas écrire, préfèrent de voter au scrutin.
ART. 19. - Les suffrages sur les lois sont donnés par oui et par non.
ART. 20. - Le voeu de l'Assemblée primaire est proclamé ainsi : Les citoyens réunis en Assemblée primaire de... au nombre de... votants, votent pour ou votent contre, à la majorité de...`
De la Représentation nationale
ART. 21. - La population est la seule base de la représentation nationale.
ART. 22. - Il y a un député en raison de quarante mille individus.
ART. 23. - Chaque réunion d'Assemblées primaires, résultant d'une population de 39 000 à 41 000 âmes, nomme immédiatement un député.
ART. 24. - La nomination se fait à la majorité absolue des suffrages.
ART. 25. - Chaque Assemblée fait le dépouillement des suffrages, et envoie un commissaire pour le recensement général au lieu désigné comme le plus central.
ART. 26. - Si le premier recensement ne donne point de majorité absolue, il est procédé à un second appel, et on vote entre les deux citoyens qui ont réuni le plus de voix.
ART. 27 - En cas d'égalité de voix, le plus âgé a la préférence, soit pour être ballotté, soit pour être élu. En cas d'égalité d'âge, le sort décide.
ART. 28. - Tout Français exerçant les droits de citoyen est éligible dans l'étendue de la République.
ART. 29. - Chaque député appartient à la nation entière.
ART. 30. - En cas de non-acceptation, démission, déchéance ou mort d'un député, il est pourvu à son remplacement par les Assemblées primaires qui l'ont nommé.
ART. 31. - Un député qui a donné sa démission ne peut quitter son poste qu'après l'admission de son successeur.
ART. 32. - Le peuple français s'assemble tous les ans, le 1er mai, pour les élections.
ART. 33. - Il y procède quel que soit le nombre de citoyens ayant droit d'y voter.
ART. 34. - Les Assemblées primaires se forment extraordinairement, sur la demande du cinquième des citoyens qui ont droit d'y voter.
ART. 35. - La convocation se fait, en ce cas, par la municipalité du lieu ordinaire du rassemblement.
ART. 36. - Ces Assemblées extraordinaires ne délibèrent qu'autant que la moitié, plus un, des citoyens qui ont droit d'y voter, sont présents.
Des Assemblées électorales
ART. 37. - Les citoyens réunis en Assemblées primaires nomment un électeur à raison de 200 citoyens, présents ou non ; deux depuis 301 jusqu'à 400 ; trois depuis 501 jusqu'à 600.
ART. 38. - La tenue des Assemblées électorales, et le mode des élections sont les mêmes que dans les Assemblées primaires.
Du Corps législatif
ART. 39. - Le Corps législatif est un, indivisible et permanent.
ART. 40. - Sa session est d'un an.
ART. 41. - Il se réunit le 1er juillet.
ART. 42.- L'Assemblée nationale ne peut se constituer si elle n'est composée au moins de la moitié des députés, plus un.
ART. 43. - Les députés ne peuvent être recherchés, accusés ni jugés en aucun temps, pour les opinions qu'ils ont énoncées dans le sein du Corps législatif.
ART. 44. - Ils peuvent, pour fait criminel, être saisis en flagrant délit : mais le mandat d'arrêt ni le mandat d'amener ne peuvent être décernés contre eux qu'avec l'autorisation du Corps législatif.
Tenue des séances du Corps législatif
ART. 45. - Les séances de l'Assemblée nationale sont publiques.
ART. 46. - Les procès-verbaux de ses séances seront imprimés.
ART. 47. - Elle ne peut délibérer si elle n'est composée de deux cents membres au moins.
ART. 48. - Elle ne peut refuser la parole à ses membres, dans l'ordre où ils l'ont réclamée.
ART. 49. - Elle délibère à la majorité des présents.
ART. 50. - Cinquante membres ont le droit d'exiger l'appel nominal.
ART. 51. - Elle a le droit de censure sur la conduite de ses membres dans son sein.
ART. 52. - La police lui appartient dans le lieu de ses séances, et dans l'enceinte extérieure qu'elle a déterminée.
Des fonctions du Corps législatif
ART. 53. - Le Corps législatif propose des lois et rend des décrets.
ART. 54. - Sont compris, sous le nom général de loi, les actes du Corps législatif, concernant : - La législation civile et criminelle ; - L'administration générale des revenus et des dépenses ordinaires de la République ; - Les domaines nationaux ; - Le titre, le poids, l'empreinte et la dénomination des monnaies ; - La nature, le montant et la perception des contributions ; - La déclaration de guerre ; - Toute nouvelle distribution générale du territoire français ; - L'instruction publique ; - Les honneurs publics à la mémoire des grands hommes.
ART. 55. - Sont désignés, sous le nom particulier de décret, les actes du Corps législatif, concernant : - L'établissement annuel des forces de terre et de mer ; - La permission ou la défense du passage des troupes étrangères sur le territoire français ; - L'introduction des forces navales étrangères dans les ports de la République ; - Les mesures de sûreté et de tranquillité générales ; - La distribution annuelle et momentanée des secours et travaux publics ; - Les ordres pour la fabrication des monnaies de toute espèce ; - Les dépenses imprévues et extraordinaires ; - Les mesures locales et particulières à une administration une commune, à un genre de travaux publics ; - La défense du territoire ; - La ratification des traités ; - La nomination et la destitution des commandants en chef des armées ; - La poursuite et la responsabilité des membres du conseil, des fonctionnaires publics ; - L'accusation des prévenus de complots contre la sûreté générale de la République ; - Tout changement dans la distribution partielle du territoire français ; - Les récompenses nationales.
De la formation de la loi
ART. 56. - Les projets de loi sont précédés d'un rapport.
ART. 57. - La discussion ne peut s'ouvrir, et la loi ne peut être provisoirement arrêtée que quinze jours après le rapport.
ART. 58. - Le projet est imprimé et envoyé à toutes les communes de la République, sous ce titre : loi proposée.
ART. 59. - Quarante jours après l'envoi de la loi proposée, si, dans la moitié des départements, plus un, le dixième des Assemblées primaires de chacun d'eux, régulièrement formées, n'a pas réclamé, le projet est accepté et devient loi.
ART. 60. - S'il y a réclamation, le Corps législatif convoque les Assemblées primaires.
De l'intitulé des lois et des décrets
ART. 61. - Les lois, les décrets, les jugements et tous les actes publics sont intitulés : Au nom du peuple français, l'an... de la République française.
Du Conseil exécutif
ART. 62. - Il y a un Conseil exécutif composé de vingt-quatre membres.
ART. 63. - L'Assemblée électorale de chaque département nomme un candidat. Le Corps législatif choisit, sur la liste générale, les membres du Conseil.
ART. 64. - Il est renouvelé par moitié à chaque législature, dans les derniers mois de sa session.
ART. 65. - Le Conseil est chargé de la direction et de la surveillance de l'administration générale ; il ne peut agir qu'en exécution des lois et des décrets du Corps législatif.
ART. 66. - Il nomme, hors de son sein, les agents en chef de l'administration générale de la République.
ART. 67. - Le Corps législatif détermine le nombre et les fonctions de ces agents.
ART. 68. - Ces agents ne forment point un conseil ; ils sont séparés, sans rapports immédiats entre eux ; ils n'exercent aucune autorité personnelle.
ART. 69. - Le Conseil nomme, hors de son sein, les agents extérieurs de la République.
ART. 70. - Il négocie les traités.
ART. 71. - Les membres du Conseil, en cas de prévarication, sont accusés par le Corps législatif.
ART. 72. - Le Conseil est responsable de l'inexécution des lois et des décrets, et des abus qu'il ne dénonce pas.
ART. 73. - Il révoque et remplace les agents à sa nomination.
ART. 74. - Il est tenu de les dénoncer, s'il y a lieu, devant les autorités judiciaires.
Des relations du Conseil exécutif avec le Corps législatif
ART. 75. - Le Conseil exécutif réside auprès du Corps législatif ; il a l'entrée et une place séparée dans le lieu de ses séances.
ART. 76. - Il est entendu toutes les fois qu'il a un compte à rendre.
ART. 77. - Le Corps législatif l'appelle dans son sein, en tout ou en partie lorsqu'il le juge convenable.
Des corps administratifs et municipaux
ART. 78. - Il y a dans chaque commune de la République une administration municipale ; - Dans chaque district, une administration intermédiaire ; - Dans clinique département, une administration centrale.
ART. 79. - Les officiers municipaux sont élus par les Assemblées de commune.
ART. 80. - Les administrateurs sont nommés par les assemblées électorales de département et de district.
ART. 81. - Les municipalités et les administrations sont renouvelées tous les ans par moitié.
ART. 82. - Les administrateurs et officiers municipaux n'ont aucun caractère de représentation. - Ils ne peuvent, en aucun cas, modifier les actes du Corps législatif, ni en suspendre l'exécution.
ART. 83. - Le Corps législatif détermine les fonctions des officiers municipaux et des administrateurs, les règles de leur subordination, et les peines qu'ils pourront encourir.
ART. 84. - Les séances de municipalités et des administrations sont publiques.
De la Justice civile
ART. 85. - Le code des lois civiles et criminelles est uniforme pour toute la République.
ART. 86. - Il ne peut être porté aucune atteinte au droit qu'ont les citoyens de faire prononcer sur leurs différends par des arbitres de leur choix.
ART. 87. - La décision de ces arbitres est définitive, si les citoyens ne se sont pas réservé le droit de réclamer.
ART. 88. - Il y a des juges de paix élus par les citoyens des arrondissements déterminés par la loi.
ART. 89. - Ils concilient et jugent sans frais.
ART. 90. - Leur nombre et leur compétence sont réglés par le Corps législatif.
ART. 91. - Il y a des arbitres publics élus par les Assemblées électorales.
ART. 92. - Leur nombre et leurs arrondissements sont fixés par le Corps législatif.
ART. 93. - Ils connaissent des contestations qui n'ont pas été terminées définitivement par les arbitres privés ou par les juges de paix.
ART. 94. - Ils délibèrent en public. - Ils opinent à haute-voix. - Ils statuent en dernier ressort, sur défenses verbales, ou sur simple mémoire, sans procédures et sans frais. - Ils motivent leurs décisions.
ART. 95. - Les juges de paix et les arbitres publics sont élus tous les ans.
De la Justice criminelle
ART. 96. - En matière criminelle, nul citoyen ne peut être jugé que sur une accusation reçue par les jurés ou décrétée par le Corps législatif. - Les accusés ont des conseils choisis par eux, ou nommés d'office. - L'instruction est publique. - Le fait et l'intention sont déclarés par un juré de jugement. - La peine est appliquée par un tribunal criminel.
ART. 97. - Les juges criminels sont élus tous les ans par les Assemblées électorales.
Du Tribunal de cassation
ART. 98. - Il y a pour toute la République un Tribunal de cassation.
ART. 99. - Ce tribunal ne connaît point du fond des affaires. - Il prononce sur la violation des formes et sur les contraventions expresses à la loi.
ART. 100. - Les membres de ce tribunal sont nommés tous les ans par les Assemblées électorales.
Des Contributions publiques
ART. 101. - Nul citoyen n'est dispensé de l'honorable obligation de contribuer aux charges publiques.
De la Trésorerie nationale
ART. 102. - La trésorerie nationale est le point central des recettes et dépenses de la République.
ART. 103. - Elle est administrée par des agents comptables, nommés par le Conseil exécutif.
ART. 104. - Ces agents sont surveillés par des commissaires nommés par le Corps législatif, pris hors de son sein, et responsables des abus qu'ils ne dénoncent pas.
De la Comptabilité
ART. 105. - Les comptes des agents de la trésorerie nationale et des administrateurs des deniers publics, sont rendus annuellement à des commissaires responsables, nommés par le Conseil exécutif.
ART. 106. - Ces vérificateurs sont surveillés par des commissaires à la nomination du Corps législatif, pris hors de son sein, et responsables des abus et des erreurs qu'ils ne dénoncent pas. - Le Corps législatif arrête les comptes.
Des Forces de la République
ART. 107. - La force générale de la République est composée du peuple entier.
ART. 108. - La République entretient à sa solde, même en temps de paix, une force armée de terre et de mer.
ART. 109. - Tous les Français sont soldats ; ils sont tous exercés au maniement des armes.
ART. 110. - Il n'y a point de généralissime.
ART. 111. - La différence des grades, leurs marques distinctives et la subordination ne subsistent que relativement au service et pendant sa durée.
ART. 112. - La force publique employée pour maintenir l'ordre et la paix dans l'intérieur, n'agit que sur la réquisition par écrit des autorités constituées.
ART. 113. - La force publique employée contre les ennemis du dehors, agit sous les ordres du Conseil exécutif.
ART. 114. - Nul corps armé ne peut délibérer.
Des Conventions nationales
ART. 115. - Si dans la moitié des départements, plus un, le dixième des Assemblées primaires de chacun d'eux, régulièrement formées, demande la révision de l'acte constitutionnel, ou le changement de quelques-uns de ces articles, le Corps législatif est tenu de convoquer toutes les Assemblées primaires de la République, pour savoir s'il y a lieu à une Convention nationale.
ART. 116. - La Convention nationale est formée de la même manière que les législatures, et en réunit les pouvoirs.
ART. 117. - Elle ne s'occupe, relativement à la Constitution, que des objets qui ont motivé sa convocation.
Des rapports de la République française avec les nations étrangères
ART. 118. - Le Peuple français est l'ami et l'allié naturel des peuples libres.
ART. 119. - Il ne s'immisce point dans le gouvernement des autres nations ; il ne souffre pas que les autres nations s'immiscent dans le sien.
ART. 120. - Il donne asile aux étrangers bannis de leur patrie pour la cause de la liberté. - Il le refuse aux tyrans.
ART. 121. - Il ne fait point la paix avec un ennemi qui occupe son territoire.
De la Garantie des Droits
ART. 122. - La Constitution garantit à tous les Français l'égalité, la liberté, la sûreté, la propriété, la dette publique, le libre exercice des cultes, une instruction commune, des secours publics, la liberté indéfinie de la presse, le droit de pétition, le droit de se réunir en sociétés populaires, la jouissance de tous les Droits de l'homme.
ART. 123. - La République française honore la loyauté, le courage, la vieillesse, la piété filiale, le malheur. Elle remet le dépôt de sa Constitution sous la garde de toutes les vertus.
ART. 124. - La déclaration des Droits et l'acte constitutionnel sont gravés sur des tables au sein du Corps législatif et dans les places publiques.
43 comentaris:
4t A_ Laura Torndelacreu
ART. 4. - La llei és l'expressió solemne i la llibertat de la voluntat general i és el mateix per a tots, ja sigui que protegeixi o castigui, pot ordenar que sigui just i útil per a la societat, que no es pot defensar el que és perjudicial.
fa refarenci al article. II de la cunstitició del 1791: ART. 2. - Ces droits sont l'égalité, la liberté, la sûreté, la propriété.
ART. 5. - Tots els ciutadans també tenen dret a ocupació pública. Els pobles lliures no coneixen altres motius de preferència en les seves eleccions que la virtut i el talent. Fa referencia a l'article ART. 4. - Tout homme né et domicilié en France, âgé de vingt et un ans accomplis ; - Tout étranger âgé de vingt et un ans accomplis, qui, domicilié en France depuis une année - Y vit de son travail - Ou acquiert une propriété - Ou épouse une Française - Ou adopte un enfant - Ou nourrit un vieillard ; - Tout étranger enfin, qui sera jugé par le Corps législatif avoir bien mérité de l'humanité - Est admis à l'exercice des Droits de citoyen français. De la cunstitució del 1791.
(1793) ARTICLE PRIMER. L'objectiu de la societat és la felicitat comuna. - El govern és instituït per garantir l'home el poder dels seus drets naturals i inalienables.
(1791)1. Que tots els ciutadans són elegibles per als càrrecs i llocs de treball, sense distinció, llevat que de la virtut i el talent;
(1793)
ARTICLE PRIMER. - La República francesa és una i indivisible.
(1791). Totes les contribucions es distribuiran entre tots els ciutadans per igual en proporció als seus mitjans;
4C Albert Gonzalez
ART. 16. - Les eleccions s'han de fer per votació, o en veu alta, l'elecció de cada votant.
-Ens diu que les eleccions es tenen que fer en veu alta, cada votant tindrà que dir el seu vot en veu alta. Això va en contra, ja que abans es triaven uns representats per cada grup i nomes el seu vot era vàlid.
ART. 17. - Una assemblea primària no pot, sota cap circumstància, podrà establir un mètode uniforme de la votació.
-Ens diu que l’assemblea tindrà que ser formal, que els vots tindran que ser en ordre i respectat les opinions, no tots alhora i sense que ningú s’escolti.
4tA_Alex Pons González
ART. 22. - L'instruction est le besoin de tous. La société doit favoriser de tout son pouvoir les progrès de la raison publique, et mettre l'instruction à la portée de tous les citoyens.
TRADUCCIÓ
L'educació és la necessitat de tots. La societat ha de promoure tot el seu poder i el progrés de la raó pública, i posar l'educació a l'abast de tots els ciutadans.
En aquest article ens diu que l’educació l’hauria d’obtindre tothom.
Això es contradictori ja que els pagesos no podien accedir a l’educació perquè eren de classe social baixa i per tant no tenien dret a moltes coses.
ART. 8. - La sûreté consiste dans la protection accordée par la société à chacun de ses membres pour la conservation de sa personne, de ses droits et de ses propriétés.
TRADUCCIÓ
La seguretat és la protecció atorgada per la societat per a cada un dels seus membres per a la conservació de la seva persona, els seus drets i propietats.
En aquest article diu que s’estableixen unes lleis i una sèrie de normes per aconseguir protegir als ciutadans i establir uns drets i una seguritat en les propietats d’aquestes persones.
Això es un canvi molt important respecte a l’Antic Regim (una monarquia totalitària) on les persones no tenien cap tipus de dret ni de protecció.
CONSTIUCIÓ 1791
Govern
ART. 1 - La sobirania és una, indivisible i inalienable. Pertany a la nació i cap secció del poble, ni cap persona pot tenir la sobirania
ART. 2. - La Nació, l'única font de tots els poders, només els pot exercir per delegació.
La Constitució francesa és representativa: Representants son l'òrgan legislatiu i el rei.
ART. 3. - El Poder Legislatiu es crea en una Assemblea Nacional composta per representants temporals lliurement elegits pel poble, perquè l’Assemblea pugui fer les lleis amb la sanció del Rei,, en la forma que es determina a continuació.
ART. 4. - El Govern és monàrquic: El poder executiu es delega en el rei, per ser exercit sota la seva autoritat, els ministres i altres funcionaris en la forma que es determina a continuació.
ART. 5. - El poder judicial es delega en jutges elegits periòdicament pel poble.
CONSTITUCIÓ 1793
La sobirania del poble
ART. 7. - El poble sobirà és la universalitat dels ciutadans francesos.
Contrari -al ART -1 del 1791: el poble és el que té el poder i, al 1791 el poder el té el Rei.
ART. 8. - Es va designar immediatament als seus diputats. (Nombra els seus diputats de forma directa)
Contrari –al ART- 2 del 1791: el poder el té el poble indirectament ja que elegeix els seus diputats perquè governin i, al 1791 el poder el té l’òrgan legislatiu i el Rei.
ART. 9. - Delegació als votants l'elecció de directors, funcionaris jutges àrbitres, i els criminals de Cassació.
Comú –al ART -3 del 1791: el poble elegeix els representants que faran les lleis
Comú –al ART 5 del 1791: el poble també elegeix jutges.
ART. 10. - Es delibera sobre la legislació. Contrari – al ART-3 i 4 del 1791: el Rei ja no dona l’última paraula, son els mateixos membres del govern elegits pel poble.
Gala Gracia 4t A
ART. 5. - L'exercici dels drets de ciutadà es perd - per naturalització en un país estranger - En acceptar favors o funcions que emanen d'un poble no governamentals - Per a l'adjudicació de penes punitives o degradants, a la rehabilitació.
ARTICLE PRIMER. - La República francesa és una i indivisible.
4tB_AlbaPujals
Comparació “CAPÍTULO IV EL EJERCICIO DEL PODER EJECUTIVO” (Constitució 1791) amb “Consejo Ejecutivo” (Constitució de l’any II)
Els articles de la Constitució del 91 que parlen sobre el poder executiu diuen que aquest recau absolutament en el Rei. Ell és l’encarregat de mantenir l’ordre i la pau públics i és el responsable de tots els actes executius. Ha de triar als seus representants i els càrrecs militars. Totes les accions que facin els seus representants es faran en nom seu. La seva cara serà impresa a les monedes del regne. Ell ha de decidir també si fer la guerra i contra qui, i fer tractats exteriors. Cap representant pot actuar en contra o sense el permís del Rei. En l’únic cas en que el rei no actuarà seria si el Rei fos menor d’edat. En aquest cas tindria un regent que actuaria en nom seu. Si algun membre triat pel Rei és desobedient a les seves ordres serà destituït pel rei.
En els articles de la Constitució de l’any II que parlen sobre aquest tema es diu que el poder executiu recau sobre el Consell executiu. Està format per 24 membres que són triats per el cos legislatiu de l’assemblea. El consell executiu ha d’actuar sempre segons les pautes i lleis marcades pel cos legislatiu. El c. Executiu també és l’encarregat de triar, de fora les seves files, els càrrecs militars. En el cas que algun membre del c. Executiu actués malament seria acusat pel cos legislatiu i seria substituït.
Ferran Esquius_4rtC
Justícia civil
ART. 85. - El codi de lleis civils i penals són uniformes en tota la República.
ART. 86. - No pot ser negat o menyscabat el dret dels ciutadans a decidir les seves controvèrsies pels àrbitres de la seva elecció.
ART. 87. - La decisió dels àrbitres és definitiva, si la gent no s'han reservat el dret a reclamar.
ART. 88. - No són jutges elegits pels ciutadans dels districtes que determini la llei.
ART. 89. - Es van reconciliar i se senten lliures.
ART. 90. - El nombre i la competència són resoltes per l'òrgan legislatiu.
ART. 91. - Hi ha funcionaris públics elegits per l'assemblea electoral.
ART. 92. - Els seus números i els seus districtes són establerts per l'Assemblea Legislativa.
ART. 93. - Ells saben els problemes que no han estat finalment completada per àrbitres privats o els jutges de pau.
ART. 94. - Ells deliberadament en públic. - Es referència a la veu d'alt. - Ells decideixen en última instància de les defenses orals, o un simple memoràndum, sense procediments i sense càrrec. - Ells motiven les seves decisions.
ART. 95. - Els jutges de pau i els funcionaris públics són elegits anualment.
En la Constitució del 1791:
Govern
-ARTICLE PRIMER. - La sobirania és una, indivisible i inalienable. Pertany a la nació i cap secció del poble, ni cap persona pot prendre el crèdit per a l'any.
Dintre d’aquest article hi ha un punt que diu:
-ART. 5. - El poder judicial es delega en jutges elegits periòdicament pel poble.
I si ens fixem en la constitución del 1793 diu:
-ART. 88. - No són jutges elegits pels ciutadans dels districtes que determini la llei.
Per tan aquesta constitució s’està contradient. Perquè primer diu que els jutges seran elegits pels ciutadans, pel poble. I en la constitució del 1793 diu que els jutges son elegits pel poble. Per tan totes aquestes idees de igualtat, llibertat, són cada vegada més reduïdes. Perquè si el poble no pot triar el jutge que dictarà i posarà en pràctica les lleis, ja deixen de ser lliures. Perquè aquest jutge serà triar pels privilegiats i, o pels burgesos. Per tan, aquests burgesos que estan fent ballar el cap a tots els ciutadans francesos (poble), no estan complint res del que havien dit que ferien. El principi ho van complir, però al veure que no podien aguantar el país amb aquells ideals, ara ho canvien tot. I per tan, el poble es sent utilitzat, perquè els van utilitzar per fer la revolta i després els deixen de banda. Ara els burgesos no tindran ningú a favor, el poble se sent enganyat i els privilegiats se senten estafats.
4tA_Albert Codina
ARTICLE PREMIER. Le but de la société est le bonheur commun. - Le gouvernement est institué pour garantir à l'homme la puissance de ses droits naturels et imprescriptibles.
ARTÍCULO PRIMERO. El objetivo de la sociedad es la felicidad común. - El gobierno es instituido para garantizar al hombre el poder de sus derechos naturales e inalienables.
- És un article polític que es basa en la felicitat de la societat. La societat lluita per una felicitat comú, mentre que el govern s’instrueix per poder garantitzar a aquesta societat els seus drets naturals i que no estan imposats pel govern.
ART. 5. - Tous les citoyens sont également admissibles aux emplois publics. Les peuples libres ne connaissent d'autres motifs de préférence, dans leurs élections, que les vertus et les talents.
ARTE. 5. - Todos los ciudadanos también tienen derecho a empleo público. Los pueblos libres no conocen otros motivos de preferencia en sus elecciones que la virtud y el talento.
-És un article polític que ens explica el dret dels ciutadans a tenir un treball públic, per la resta de ciutadans. Els pobles lliures, són aquells que els ciutadans tenen la sort d’escollir el que volen, un govern democràtic i saben que les seves preferències per escollir en les seves eleccions són la virtut i el talent de cada un.
ART. 13. - Tout homme étant présumé innocent jusqu'à ce qu'il ait été déclaré coupable, s'il est jugé indispensable de l'arrêter, toute rigueur qui ne serait pas nécessaire pour s'assurer de sa personne doit être sévèrement réprimée par la loi.
ARTE. 13. - Todo hombre es considerado inocente hasta que se declaró culpable, si lo considera necesario para detenerlo, no todas las asperezas necesarias para asegurar su persona debe ser severamente castigado por la ley .
-És un article jurídic que ens continua indicant els drets dels ciutadans. Tot ciutadà és innocent fins que es demostra el contrari o ell mateix es declara culpable. No per tots els pecats que produeix, aquest ha de ser castigat severament per la llei ni detingut.
COMPARACIÓ
En la Constitució del 1973 es parla més dels drets dels ciutadans, dels valors polítics que tenen inculcats i de l’objectiu del govern per fer que aquests es sentin més lliures per opinar i escollir el que realment volen, observant el talent i la virtut de cada un i no pas obligats a tenir un govern que no accepta l’opinió dels ciutadans. El govern no pot imposar uns drets que els ciutadans ja tenen, anomenats naturals. Aquests drets no es poden canviar, per fer una societat més feliç. Tot ciutadà té el dret de treballar en un lloc públic, per beneficiar a cada una de les persones que viuen en el poble i perquè tenen tots els mateixos drets. Pel que fa a la justícia, tot ciutadà és innocent fins que no es demostra el contrari o ell mateix es declara culpable. Per tant, no es pot detenir i castigar severament si els seus pecats han estat de menor importància, sempre i quan, no espatlli la felicitat comú de la societat.
En canvi, en la Constitució del 1972, es parla molt més de com ha d’estar organitzat el govern, ens indica el nombre de diputats que hi ha i com es distribueixen. Per ells és més important tenir un bon govern, que és també escollit per votacions, que pugui pujar el poble, que no pas els drets que tenen els ciutadans. Podem dir que es mouen més per interès i benefici, ja sigui individual o col•lectiu de progressar políticament que no pas pels valors morals que s’han de tenir perquè la societat avanci millor i amb un benefici comú, la felicitat.
Constitució del 1791
Títol II: De la divisió del regne i del estat dels ciutadans
ART. 2.- Són ciutadans francesos:
Els que han nascut a França amb pare francès; els que, nascuts a França amb pare extranger, han fixat la seva residència al regne; els que, nascuts en un país estranger de pare francès, s’han establert a França i han donat el jurament cívic; en fi, els que nascuts en un país estranger, i descendents en qualsevol grau d’un francès o francesa expatriats per causes religioses, venen a viure a frança i donen el jurament cívic.
ART. 3.- Els que nascuts fora del regne de pares estrangers, visquin a França, esdevenen ciutadans francesos després de 5 anys de domicili continu en el regne, si han adquirit immobles allà, s’han casat amb una francesa o han format algún establiment agrícola o comercial, i han donat el jurament cívic.
ART. 4.- El Poder legislatiu podrà donar, per mutius d’importància, una acta de naturalització a un estranger, sense altres condicions que les de fixar el seu domicili a França i donar aquí el jurament cívic.
ART. 5.- El jurament cívic és: Juro ser fidel a la Nació, a la Llei i al Rei i defendre a,b totes les meves forces la Constitució del regne, decretada per l’Assamblea nacional contituent en els anys 1789, 1790 i 1791.
ART. 6.- La qualitat de ciutadà francès es perd: Per la naturalització en un país estranger; per condemna a penes que suposin la degradació cívica, mentres el condemnat no sigui rehabilitat; per un judici de rebeldia, mentres el judici no sigui retirat; per aflicció a qualsevol ordre de cavalleria estrangera o a qualsevol incorporació estrangera que suposi proves de noblesa o distincions de naixament o exigeixi vots religiosos.
Constitució de l’any II (1793)
De l’estat dels ciutadans
ART. 4.- Tot l’home nascut i domiciliat a França de 21 anys complerts, tot estranger de 21 anys complerts que, domiciliat a França per un any, visqui de la seva feina, o adquireixi una propietat, o es casi amb una francesa, o adopti un fill, o alimenti un avi; per últim, tot estranger que segons el Cos Legislatiu hagi merescut el bé de la humanitat, queda admès a l’execució dels drets de ciutadà francès.
ART. 5. – L’execució dels drets de ciutadà es perd: per naturalització en un país estranger, per acceptar funcions o favors emanats d’un govern no-popular, i per condemna a penes infames o aflicitivas, fins la recuperació.
ART. 6. – L’execució dels drets de ciutadà es suspenen per l’estat d’acusació i per la sentència en contumàcia, mentres el judici no s’anul•li.
Compració entre els dos títols de les diferents constitucions:
En el cas de la segona constitució, no és necessari el jurament cívic per ser un ciutadà francès, i també és molt més fàcil convertir-s’hi, a la primera sembla que hi hagi més sel•lecció, per exemple, el fet que s’hagin d’adquirir immobles, assegura que el nouvingut té una situació econòmica estable i sobreviu sense problemes.
Coincideixen en el fet de que cadescú dels autors de les constitucions, llògicament, defensen els seus interessos. En la constitució del 1791 fan jurar fidelitat a aquesta mateixa, per tan a l’Assamblea nacional. I la constitució del 1793 declara que si acceptes favors o funcions d’un govern no-popular, et treuen els drets de ciutadà. Amb aquestes dos mesures, no dónen opció als nouvinguts a formar part de l’oposició i que acabar perjudicats.
Tot i aquestes petites diferències, aquests títols de les constitucions, no han canviat gaire, ja que el nombre de immigrants no afecta a la manera de gobernar ni té res a veure amb els canvis que està patint França. Si vingués un nombre massiu si que seria important, però aquest cas no es va donar, ni tampoc havien mutius com perquè es donés.
Carla Garcia Font
De les Forces de la República
ART.107. "La força general de la República està composta pel poble sencer".
ART.108. "La república manté a càrrec seu, inclús en temps de pau una força armada de terra i de mar".
ART.109. "Tot els francesos són soldats. Tots són instruïts per fer servir les armes".
ART.110. "No hi ha en absolut generalíssim".
ART.111. "La diferència de graus, les seves marques que els distingeixen i la subordinació només són vàlides durant el servei i la seva durada".
ART.112. "La força pública empleada per mantenir l’ordre i la pau a l’interior, només actua sota el requeriment per escrit de les autoritats constituïdes".
ART.113. "La força pública empleada contra els enemics de fora, actua sota les ordres del consell executiu".
ART.114. "Cap cos armat pot prendre decisions".
Pel que fa aquest apartat de les forces de la república, no trobem masses diferències respecte la constitució del 1791. Queda clar sobretot que les forces públiques no poden actuar per compte pròpia i que estan sotmeses al control de l’estat, bàsicament ho veiem en els articles 111, 112, 113 i 114.
El que em sembla que varia és que ara hi ha una generalització cap a qui ha d’ésser soldat, doncs com s’indica a l’article 109, tots seran instruïts per fer servir les armes, o sigui que en cas de necessitat tots tindran l’obligació de defensar la pàtria.
De la mateixa manera que en la constitució del 1791 el rang i la subordinació només són vàlides durant el servei i no fora en la vida quotidiana, a fi d’afavorir que en la vida quotidiana la gent sigui tractada com a iguals.
CONSTITUCIÓ FRANCESA DEL 1793
LLEI CONSTITUCIONAL
República
L’òrgan legislatiu
ART. 39. - L'òrgan legislatiu és un, indivisible i permanent.
ART. 40. - La sessió és d'un any.
ART. 41. - Es reuneix l'1 de juliol.
ART. 42 .- L'Assemblea Nacional no es pot fer si és almenys la meitat dels membres més un.
La celebració de sessions de la Legislatura
ART. 45. - Sessions de l'Assemblea Nacional són públiques.
ART. 46. - Les actes de les reunions s'imprimirà.
ART. 47. - Es pot discutir si està compost d'almenys dos centenars de membres.
ART. 48. - Ella no pot negar-se a parlar amb els seus membres, en l'ordre en que s'exigeix.
ART. 49. - Presa decisions per majoria present.
ART. 50. - Cinquanta membres tenen dret a exigir la divisió.
La formació de la llei
ART. 56. - Les factures són precedits per un informe.
ART. 57. - La discussió no s'obre, i la llei pot ser temporalment detingut fins a quinze dies després de l'informe.
ART. 58. - El projecte s'imprimeix i s'envia a tots els municipis de la República, sota el títol de la legislació proposada.
ART. 59. - Quaranta dies després de l'enviament del projecte de llei, si, en la meitat dels departaments, a més d'una desena part de les assemblees primàries de cada un d'ells, regularment formats, no ha reclamat, el projecte s'aprova i es converteix en llei .
CONSTITUCIÓ FRANCESA DEL 1791
ARTICLE PRIMER. - La sobirania és una, indivisible i inalienable. Pertany a la nació i cap secció del poble, ni cap persona pot prendre el crèdit per a l'any.
ART. 2. - La Nació, l'única font de tots els poders, pot exercir aquesta delegació. - La Constitució francesa és representativa: Representants és l'òrgan legislatiu i el rei.
ART. 3. - El Poder Legislatiu és delegat a una Assemblea Nacional composta per representants temporals lliurement elegit pel poble, per a ser exercit per ella, amb la sanció del Rei, en la forma que es determina a continuació.
ART. 4. - El Govern és monàrquic: El poder executiu es delega en el rei, per ser exercit sota la seva autoritat, els ministres i altres funcionaris en la forma que es determina a continuació.
COMENTARI:
En els articles de la Constitució de 1793 referents al tema legislatiu, podem observar que es detallen els passos en la formació de lleis amb tots els òrgans que intervenen. Hi ha una capacitat de participació entre els seus membres al centrar-se en una visió republicana. En canvi, la Constitució de 1791, hi ha representants dins del poder legislatiu però el poder del rei encara domina en el cumpliment de les lleis.
Mireia Duran Jordà 4tA
Berta Torras_ 4tC
1791
PART II
Divisió del regne, i la situació dels ciutadans
1793
Distribució de les persones i La situació dels ciutadans
A la primera constitució, fa falta un jurament cívic.; Juro ser fidel a la nació amb la llei i el rei i per mantenir amb totes les meves forces la Constitució del Regne, proclamat per l'Assemblea Nacional Constituent en els anys 1789, 1790 i 1791. En canvi, a la segona constitució no fa falta fer-ho, no és necessari per acabar sent un ciutadà francès.
Al 1791 tenen que jurar fidelitat a la nació amb la llei i per mantenint la Constitució del Regne amb l’Assamblea Nacional Constitucional.
Al 1793 diu que si acceptes d’alguna manera favors o funcions que emanen d’un poble no governamentals, et poden arribar a treure el dret que tens com a ciutadà francès.
Amb aquestes dos declaracions, fan que els nouvinguts els hi costi molt més formar-ne part i que acabin més perjudicats i sense acabar sent ciutadans com volen.
Aquestes dos textos, no han canviat gaire al respecte, ja que més o menys diuen el mateix però de diferent forma i amb alguns petits canvis.
JoanFortuny4B
La principal diferència entre les dues constitucions és la desaparició del rei. En la constitució del 1793 diu:”La República francesa és una i indivisible”(art 1. de l’ Acte constitucional), en canvi en la del 1791 deia: “El poder executiu suprem resideix exclusivament a la mà del rei(..)Al rei és delegat la cura de vigilar la seguretat exterior del regne, de mantenir-ne els drets i possessions”(Art. 1r).
Fins llavors, el poder executiu el tenia el rei: “El Govern és monàrquic; el poder executiu és delegat al rei, per ser exercitat sota la seva autoritat, els ministres i altres agents responsables, de la manera que serà determinada a continuació” (Títol III, article 4 , constitució 1791), a partir de la constitució del 1793 el poder executiu és del consell executiu,, format per ciutadans elegits pel poble:
ART. 62. - Hi ha un Consell executiu compost de vint-i-quatre membres.
ART. 63. - L’assemblea electoral de cada departament designa un candidat. El Cos Legislatiu escull, sobre la llista general, els membres del Consell.
ART. 64. - És renovat per meitat a cada legislatura, en els últims mesos de la seva sessió.
ART. 65. - El Consell està encarregat de la direcció i de la vigilància de l’administració general ; no pot actuar més que en execució de les lleis i dels decrets del Cos Legislatiu.
A al Constitució del 1791, el rei era encarregat de la seguretat exterior , com ja hem dit en l’article primer, Amb la nova constitució la força està en mans del poble, tots els francesos són soldats, no hi ha generalíssim i la força pública utilitzada a l’exterior actua a les ordres del Consell executiu:
Forces de la República
ART. 107. - La força general de la República està composta del poble sencer.
ART. 108. - La República manté al seu sou, fins i tot en temps de pau, una força exèrcit de terra i de mar.
ART. 109. - Tots els francesos són soldats ; han de ser hàbils amb el maneig de les armes.
ART. 110. - No hi ha generalíssim.
ART. 113. - La força pública utilitzada contra els enemics de l'exterior, actua sota els ordres del Consell executiu.
ART. 114. - Cap cos armat no pot deliberar.
4tC_Jordi Juez
Títol III
ARTICLE PRIMER (Constitució 1791) - La Sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació; cap secció del poble, ni cap individu, pot atribuir-se l'exercici.
ART. 25 (Constitució 1793) – La sobirania resideix sobre el poble. És una, indivisible, imprescriptible i inalienable.
-Hi ha un canvi de la sobirania nacional del 1791 a la sobirania popular que estableixen els jacobins a la constitució del 93.
ART. 3 (Constitució 1791) - El Poder legislatiu és delegat a un Congrés de diputats compost de representants temporals, lliurement triats pel poble, per ser exercit per ella, amb la sanció del rei, de la manera que serà determinada a continuació.
Constitució del 1793:
Del Cos legislatiu:
ART. 39. - el Cos legislatiu és un, indivisible i permanent.
-El poder legislatiu el segueix mantenint el congrés de diputats . La resta d’articles expliquen el funcionament de les reunions i les normes del congrés.
Art. 4. (Constitució del 1791) - El Govern és monàrquic: el Poder executiu és delegat al rei, per ser exercit sota la seva autoritat, per ministres i altres agents responsables, per la manera que serà determinada a continuació./..
../ Constitució del 1793:
ART. 62. - hi ha un Consell executiu compost de vint-i-quatre membres.
ART. 63. - l'Assemblea electoral de cada departament nomena a un candidat. El Cos legislatiu escull, sobre la llista general, als membres del Consell..
-El poder executiu ja no el té el rei com a la constitució del 1791, que era l’únic poder que mantenia el monarca. Aquest poder recau ara sobre un consell executiu format per vint-i-quatre membres escollits pel cos legislatiu. El consell executiu pot ser castigat pel cos legislatiu en cas de prevaricació, això és un canvi respecte anteriorment, quan el rei tenia el poder executiu, que ho utilitzava per obtenir el seu propi benefici.
ART. 5. (Constitució 1791) – El poder judicial és delegat a jutges escollits a temps per el poble.
Constitució del 1793:
ART. 88. - hi ha uns jutges de pau triats pels ciutadans dels districtes determinats per la llei.
ART. 90. - el seu nombre i la seva competència són ajustats pel Cos legislatiu.
ART. 91. - hi ha uns àrbitres públics triats per les Assemblees electorals.
ART. 92. - el seu nombre i els seus districtes són fixats pel Cos legislatiu.
-El poder judicial el segueixen tenint els jutges triats per el poble. Estan dividits en districtes. El nombre de jutges l’estableix el cos legislatiu. (Art.90, 91, 92)
La celebració de sessions de la Legislatura
ART. 45. - Sessions de l'Assemblea Nacional són públiques.
-A la constitució de l’any 1791, ens diu que a l’Assemblea Nacional, només hi poden anar els representants elegits temporalment per gent del poble, per tant no eren sessions obertes públicament.
ART. 46. - Les actes de les reunions s'imprimiran.
ART. 47. - Es pot discutir si hi ha almenys dos centenars de membres.
-En canvi, a la constitució de l’any 1791, si l’assemblea era inferior a 363 representants, aquesta no tenia validesa.
ART. 48. - Ella no pot negar la paraula a cap membre de l’assemblea, s’ha de donar en l’ordre en què s’ha reclamat.
ART. 49. - Presa decisions per majoria present.
-Ens diu el mateix que l’article 47 de la constitució del 1793.
ART. 50. - Cinquanta membres tenen dret a exigir passar llista als assistents per assegurar la seva presència.
-En canvi, a l’antiga constitució no ens parla del control d’assistència, eren menys estrictes.
ART. 51. - Ella té el dret a censurar la conducta dels seus membres.
-A la constitució, del 1791, no ens diu el mateix:
ART. 7. - Els Representants de la nació són inviolables: no poden ser buscats, ni acusats, ni jutjats en qualsevol moment pel que han dit, escrit o fet en l'exercici de les seves funcions com a representants.
ART. 52. - La policia va en el lloc de les seves reunions i en la paret exterior que aquesta determini.
-A l’altre constitució(1791), no hi participa l’exèrcit (policies).
Maria Abel_4t ESO C
Aassemblees Primàries
ART.11. “ Les assemblees fan que tots els ciutadans que tinguin un domicili per viure, faran que durin sis mesos a cada municipi que ells diguin.
ART.12. “ Dos centenars de ciutadans, han de votar com a mínim sis-cents a màxim.
ART.13. “ S’actuen am el nomenament d’un president, secretaris, escrutadors.
ART.14. “ La política només és seva.
ART.15. “ Cap persona pot arribar en braços.
ART.16. “ Les eleccions s’han de realitzar per mitja d’una votació, o bé també hi ha dos mitjançant que son en veu alta o l’elecció de cada votant.
ART.17. “ Una assemblea com aquesta no pota establir cap mètode sobre la votació.
ART.18. “ Els escrutadors observen el vot dels ciutadans. Veuen que el vot dels ciutadans son incapaços d’escriure, i diuen que prefereixen votar en l’enquesta.
ART.19. “ Els vots obtinguts en la legislació veuen si els a donat el resultat d’un sí o bé d’un no.
ART.20. “ L’assemblea té com a desig : que els ciutadans de l’Assemblea es reneixin a l’educació primària... el nombre de vot, votar a favor o en contra, la majoria dels...”
- Tots aquests articles diuen que a l’hora d’anar a votar, hi haurà un reglament, és a dir, que tot haurà d’estar controlat i en ordre. No podrà ser que tothom comenci a cridar, si no que tothom haurà de ser escoltat. I tothom haurà de respecta l’opinió que hagi dit una persona.
Clara Ibáñez Navarro_4c
ACTE CONSTITUCIONAL
De la República
ARTÍCULO PRIMERO. - la República francesa es una i indivisible
De l'estat dels ciutadans
ART. 4. - tot home nascut i domiciliat a França, edat de vint anys; - tot estranger d'edat de vint anys, que, domiciliat a França des de fa un any - viu Allí del seu treball - O adquireix una propietat - O casa't amb una francesa - O tenir a un nen - o alimenta a un vell; - tot estranger per fi, que serà jutjat pel Cos legislatiu haver merescut bé la humanitat - és admès en l'exercici dels Drets de ciutadà francès.
ART. 5. - l'exercici dels Drets de ciutadà es perd - per la naturalització en país estranger - Per l'acceptació de funcions o favors emanats d'un govern no popular; - per la condemna a penes *infamant-les o *aflictives, fins a rehabilitació.
Aquests dos articles són jurídics - politics.
(1791)
ARTICLE PRIMER. - El Regne Unit és un territori indivisible i és distribuïda en vuitanta-tres departaments, cada departament en districtes, cada districte en els municipis.
ART. 4. - el Poder legislatiu podrà, per a consideracions importants, donar-li a un estranger un acte de *naturalització, sense altres condicions que de fixar el seu domicili a França i de prestar a això el jurament cívic.
ART. 5. - el jurament cívic és: juro ser fidel a la Nació a la llei i al rei i mantenir de tot el meu poder la Constitució del Regne, decretada pel Congrés de diputats constituent als anys 1789, 1790 i 1791.
ART. 6. - la qualitat de ciutadà francès es perd: 1 ° Per la *naturalització en país estranger; 2 ° Per la condemna a les penes que es porten la degradació cívica, mentre el condemnat no és rehabilitat; 3 ° Per un judici de *contumàcia, mentre el judici no és aniquilat; 4 ° Per l'afiliació a tota ordre estrangera de cavalleria o a tota corporació estrangera que suposaria, o sigui proves de noblesa, o sigui distincions de naixement, o que exigiria vots religiós.
Aquests articles són jurídics.
Comparació:
El que passava a la constitució del 91 es que tot havia de girar en torn al rei, per anar a viure a França havies de fer un jurament cívic ( ser fidel a la nació, a la llei i al rei) en canvi a la constitució del 93 per venir a viure a França simplement havia de tenir un treball, casar-se am alguna Francesa, tenir un fill... però res de jurar al rei fidelitat abans que res.
El que segueix igual es que la qualitat de un ciutadà es perd entre d’altres coses per la naturalització en un país estranger. El que si canvia es que també es pot perdre per altres coses, a la constitució del 93 també es podia perdre per fer favors a un govern o per condemnes i en canvi a la constitució del 91 es pudia perdre per un judici o per l'afiliació a tota ordre estrangera de cavalleria. El que canvia en aquests articles ( art.5 i art.6) es que passen de donar-li tota la importància al rei a donar-li completament al poble, així que el rei perd molta importància. Jo crec que a la constitució del 93 tens més per triar sent un immigrant, en canvi a la constitució del 91 tot es més estricte però això no vol dir que a la del 93 no sigui estricte, simplement penso que a la del 91 ho són més.
4tA_Alejandra Gutiérrez
ARTICLE PRIMER. - La força pública s'estableix per a la defensa de l'Estat contra els enemics externs, al país i garantir el manteniment de l'ordre i l'aplicació de la llei.(1791)
La seguretat és la protecció atorgada per la societat per a cada un dels seus membres per a la conservació de la seva persona, els seus drets i propietats. (1793)
La llei protegirà la llibertat pública i individual contra l'opressió dels que governen.(1793)
El article de la constitució del 1791, ens diu que la protecció i la defensa es contra els enemics, en canvi la del 1793 ens diu que la protecció es atorgada per cada persona., o que també la llibertat serà pública.
Clara Solé 4rt A
LLEI CONSTITUCIONAL
República
ART. 4. - Tots els homes neixen i viuen a França, amb edats entre un anys - Qualsevol edat exòtiques un anys, que resideix a França l'any passat - va veure al seu treball allà - o adquireix una propietat - o dona una francesa - o adoptar un nen - o una edat alimenta - Tot estranger que, finalment, per a ser considerat per l'òrgan legislatiu té merescut bé de la humanitat - és admès en l'exercici dels drets de la ciutadania francesa.
-Aquest pertany a ART. 5. - Tots els ciutadans també tenen dret a ocupació pública. Els pobles lliures no coneixen altres motius de preferència en les seves eleccions que la virtut i el talent.
És un text polític - judicial , qualsevol persona pot pertanya a França amb les condicions de tenir un treball, casar-se amb un francès/a o adoptar un nen/a.
ART. 5. - L'exercici dels drets de ciutadà es perd - per naturalització en un país estranger - En acceptar favors o funcions que emanen d'un poble no governamentals - Per a l'adjudicació de penes punitives o degradants, a la rehabilitació.
-Aquest pertany a ART. 6. - La llibertat és el poder que pertany a l'home a fer alguna cosa que no perjudiqui els drets dels altres: té una naturalesa política, una regla de la justícia i per a la salvaguarda de la llei, el seu límit moral està en aquesta màxima : No facis a un altre el que no volen que vostè pot fer.
Aquest es un text judicial, diu que qualsevol ciutadà perd els seus drets si se’n va a un país estranger, si accepta favors o funcions d’un altre poble que no té govern, aquest ciutadà se li adjudicaren uns càstigs.
Clara Solé 4rt A
LLEI CONSTITUCIONAL
República
ART. 4. - Tots els homes neixen i viuen a França, amb edats entre un anys - Qualsevol edat exòtiques un anys, que resideix a França l'any passat - va veure al seu treball allà - o adquireix una propietat - o dona una francesa - o adoptar un nen - o una edat alimenta - Tot estranger que, finalment, per a ser considerat per l'òrgan legislatiu té merescut bé de la humanitat - és admès en l'exercici dels drets de la ciutadania francesa.
-Aquest pertany a ART. 5. - Tots els ciutadans també tenen dret a ocupació pública. Els pobles lliures no coneixen altres motius de preferència en les seves eleccions que la virtut i el talent.
És un text polític - judicial , qualsevol persona pot pertanya a França amb les condicions de tenir un treball, casar-se amb un francès/a o adoptar un nen/a.
ART. 5. - L'exercici dels drets de ciutadà es perd - per naturalització en un país estranger - En acceptar favors o funcions que emanen d'un poble no governamentals - Per a l'adjudicació de penes punitives o degradants, a la rehabilitació.
-Aquest pertany a ART. 6. - La llibertat és el poder que pertany a l'home a fer alguna cosa que no perjudiqui els drets dels altres: té una naturalesa política, una regla de la justícia i per a la salvaguarda de la llei, el seu límit moral està en aquesta màxima : No facis a un altre el que no volen que vostè pot fer.
Aquest es un text judicial, diu que qualsevol ciutadà perd els seus drets si se’n va a un país estranger, si accepta favors o funcions d’un altre poble que no té govern, aquest ciutadà se li adjudicaren uns càstigs.
4tA_David Roman
*Comparació de la Constitució 2 del 1793 amb la Constitució de l'any 1791.
Constitució 2(1793)
ART. 9. - La loi doit protéger la liberté publique et individuelle contre l'oppression de ceux qui gouvernent.
ART. 10. - Nul ne doit être accusé, arrêté ni détenu, que dans les cas déterminés par la loi et selon les formes qu'elle a prescrites. Tout citoyen, appelé ou saisi par l'autorité de la loi, doit obéir à l'instant ; il se rend coupable par la résistance.
TRADUCCIÓ:
ART. 9. - La llei ha de protegir la llibertat pública i individual contra les idees de sometre la població a una nació, poble, etc i ser víctimes de la imposició d'un gran poder. Aquestes idees són dels governants.
ART. 10. - Ningú ha de ser acusat ni detingut, malgrat en alguns casos determinats per la llei, segons va ser escrit.
Tots els ciutadans, siguin agafats per la autoritat o s'hagin apuntat voluntariament han d'obeïr a l'instant; si es resisteix serà culpable.
Constitució (1791)
ART. 2. - Nul citoyen actif ne peut entrer ni donner son suffrage dans une assemblée, s'il est armé.
ART. 3. - La force armée ne pourra être introduite dans l'intérieur sans le voeu exprès de l'Assemblée, si ce n'est qu'on y commît des violences ; auquel cas, l'ordre du président suffira pour appeler la force publique.
** L'article 2 i 3 de la constitució del 1791 fa referència a l'article 10 de la Constitució 2 del 1793.**
TRADUCCIÓ
ART. 2. - Cap ciutadà pot entrar ni dunar el seu sofragi en una assamblea si va armat.
ART. 3. - La força implicada amb armes no tindrà el permís de ser introduïda a l'interior, a no se que aquest permís sigui concedit per l'Assamblea. Si per alguna raó s'actua sense el permís i amb violència, la ordre del president serà portar la força pública.
Aquesta força pública, a la Constitució 2 (1793) augmentarà perquè molts cívils seràn allistats voluntariament o involuntariament a l'exèrcit.
Yuly Contreras 4.A
TÍTULO III
Constitución de 1791
Gobierno
ARTÍCULO PRIMERO. - La soberanía es una, indivisible e inalienable. Pertenece a la nación y ninguna sección del pueblo, ni ninguna persona puede tomar el crédito para el año.
Constitución 1793
Distribución de las personas
ARTE. 2. - El pueblo francés se distribuyen para el ejercicio de su soberanía, en el municipio de asambleas primarias.
ARTE. 3. - Se distribuye para la administración y la justicia, los departamentos de los distritos y municipios.
Conclusión: antes en la constitución de 1791 la soberanía residía en el rey, y en sus órganos representativos, el pueblo no tenía soberanía. En la constitución de 1793 nos dice que el pueblo francés es el que tiene la soberanía, y ahora tienen derecho a hacer en casa municipio una asamblea primaria, donde se hacen diferentes administraciones y se hace justicia en el pueblo.
Constitución de 1791
ARTE. 2. - La Nación, cuya única fuente de todos los poderes, puede ejercer esa delegación. - La Constitución francesa es representativa: Representantes es el órgano legislativo y el rey.
Constitución 1793
La soberanía del pueblo
ARTE. 7. - El pueblo soberano es la universalidad de los ciudadanos franceses.
ARTE. 8. - Se designó inmediatamente a sus diputados.
ARTE. 9. - Delega a los votantes la elección de directores, funcionarios jueces árbitros, y los criminales de Casación.
ARTE. 10. - Se delibera sobre la legislación.
ARTE. 3. - Se distribuye para la administración y la justicia, los departamentos de los distritos y municipios.
Conclusión: en la constitución del 1791 los poderes estaban en mano del rey y el órgano legislativo, toda la constitución estaba representada en ellos dos, en la constitución de 1791 nos dice que el poder está en manos del pueblo, esto quiere decir que el pueblo escogía a unos diputados , y la justicia estaría distribuida en departamentos .
Constitución de 1791
ARTE. 3. - El Poder Legislativo es delegado a una Asamblea Nacional compuesta por representantes temporales libremente elegido por el pueblo, para ser ejercido por ella, con la sanción del Rey, en la forma que se determina a continuación.
Constitución 1793
ARTE. 29. - Cada ciudadano tiene el mismo derecho a contribuir a la formación de la ley y el nombramiento de sus funcionarios o agentes.
Conclusión: el la constitución de 1791 nos menciona que el rey es determina y da una sanción sobre lo que eligió el pueblo, esto quiere decir que el rey aun tenía el poder legislativo, en la constitución de 1793 cada ciudadano francés tenía el derecho a nombrar un representante, en conclusión el rey ya no decide nada, ahora todo es decidido por el pueblo.
Constitución de 1791
ARTE. 4. - El Gobierno es monárquico: El poder ejecutivo se delega en el rey, para ser ejercido bajo su autoridad, los ministros y otros funcionarios en la forma que se determina a continuación.
Constitución 1793
ARTE. 25. - La soberanía reside en el pueblo y es uno e indivisible, inalienable e inviolable.
LEY CONSTITUCIONAL
República
ARTÍCULO PRIMERO. - La República francesa es una e indivisible.
Conclusión: en la constitución de 1791 dice que el gobierno es monárquico, y el poder está en manos del rey, pero también habían ministros que eran elegidos por el pueblo .en la constitución de 1791 se considera una republica ósea ya no es una monarquía , el pueblo elige un representante .
Constitución de 1791
ARTE. 5. - El poder judicial se delega en jueces elegidos periódicamente por el pueblo.
PRIMER CAPÍTULO DE LA ASAMBLEA LEGISLATIVA DEL NACIONAL
Constitución 1793
ARTE. 29. - Cada ciudadano tiene el mismo derecho a contribuir a la formación de la ley y el nombramiento de sus funcionarios o agentes.
Conclusión: en la constitución del 1791 el pueblo elegía representantes, pero aun el estado era monárquico, en la de 1793 el pueblo elige un representante que gobernara el país, porque es una republica.
Lua Lloret Sambola
4rt C
ART. 4. - La loi est l'expression libre et solennelle de la volonté générale ; elle est la même pour tous, soit qu'elle protège, soit qu'elle punisse ; elle ne peut ordonner que ce qui est juste et utile à la société ; elle ne peut défendre que ce qui lui est nuisible.
La ley es la expresión solemne y la libertad de la voluntad general y es el mismo para todos, ya sea que proteja o castigue, podrá ordenar que sea justo y útil a la sociedad, lo hace puede argumentar que lo que es perjudicial.
ART. 5. .- Tous les citoyens sont également admissibles aux emplois publics. Les peuples libres ne connaissent d'autres motifs de préférence, dans leurs élections, que les vertus et les talents
Todos los ciudadanos también tienen derecho a empleo público. Los pueblos libres no conocen otros motivos de preferencia en sus elecciones que la virtud y el talento
ART. 6. - La liberté est le pouvoir qui appartient à l'homme de faire tout ce qui ne nuit pas aux droits d'autrui : elle a pour principe la nature ; pour règle la justice ; pour sauvegarde la loi ; sa limite morale est dans cette maxime : Ne fais pas à un autre ce que tu ne veux pas qu'il te soit fait.
La libertad es el poder que pertenece al hombre a hacer algo que no dañe los derechos de los demás: tiene una naturaleza política, una regla de la justicia y para la salvaguardia de la ley, su límite moral está en esta máxima: No hagas a otro lo que no quieren que usted puede hacer.
-L'article 4 fa referencia a l'article 3 del títol 1 de la constitució del 1791
-L'article 5 fa referencia a l'article 1 del títol 1 de la constitució del 1791
-L'article 6 fa referencia a l'article 2 del títol de la constitució del 1791
4tA__ Andrés Guachamín
Constitució 1793
La sobirania del poble
ART. 7. - El poble sobirà és la universalitat dels ciutadans francesos.
ART. 8. - Es va designar immediatament als seus diputats.
ART. 9. - Delega als votants l'elecció de directors, funcionaris jutges àrbitres, i els criminals de Cassació.
ART. 10. - Es delibera sobre la legislació.
Constitució de 1791
TÍTOL III
Govern
ARTICLE PRIMER. - La sobirania és una, indivisible i inalienable. Pertany a la nació i cap secció del poble, ni cap persona pot prendre el crèdit per a l'any.
- Aquest article diu tot el contrari que l’article 7 de la constitució de 1793, ja que diu que la sobirania només pertany a la nació i no al poble, tot el contrari que l’article 7 ja que ens diu que ara el poble és subirà.
ART. 2. - La Nació, l'única font de la qual de tots els poders, pot exercir aquesta delegació. - La Constitució francesa és representativa: Representants és l'òrgan legislatiu i el rei.
- A l’article 8 de la constitució de 1793 ens fa entendre que com que el poble és sobirà tria immediatament als seus diputats. A l’article numero 2 ens diu que aquest poder de triar als seus diputats només el té la nació i no pas el poble coms en diu l’article 8 de 1973.
ART. 3. - El Poder Legislatiu és delegat a una Assemblea Nacional composta per representants temporals lliurement triat pel poble, per ser exercit per ella, amb la sanció del Rei, en la forma que es determina a continuació.
- Aquest article diu que els representants són triats pel poble, si el comparem amb l’article 9 de 1793 també ens diu que els representants són triats pel pobre.
4rt A _ Mar Ferrer Cendra
De la souveraineté du peuple - 1793
ART. 7. - Le peuple souverain est l'universalité des citoyens français.
ART. 8. - Il nomme immédiatement ses députés.
ART. 9. - Il délègue à des électeurs le choix des administrateurs, des arbitres publics, des juges criminels et de cassation.
ART. 10. - Il délibère sur les lois.
Traducció :
La sobirania del poble - 1793
ART 7. - El poble sobirà és la universalitat dels ciutadans francesos.
ART 8. - Es va designar immediatament als seus diputats.
ART 9. - Delegació als votants l’elecció de directors, funcionaris jutges àrbitres, i els criminals de Cassació.
ART 10 .- Es delibera sobre la legislació.
La diferència:
Constitució del 1791 : La sobirania del poble era nacional ( burgesia ) . La forma de govern de 1791 era de monarques constitucionals, és a dir, pretenien substituir la monarquia absoluta per la monarquia constitucional.
Constitució del 1793 : La sobirania del poble era popular ( democràtica ) . La forma de govern del 1793 era de republicans, és a dir, per exemple els Girondins : burgesia alta que defenen la llei, la propietat i el ordre. Són esquerra moderada.
4B_Bernat Ramon Castellà
Constitució de l'any II (1793)
De la República
ART. 1. - La república francesa és una i indivisible.
De l'estat dels ciutadans
ART. 4. - Tot home nascut i domiciliat a França, de vint-i-un anys complerts d'edat ; - Tot estranger de vint-i-un anys complerts d'edat, que, domiciliat a França des de fa un any, que viu del seu treball, o adquireix una propietat, o es casa amb una francesa, o adopta un nen, o alimenta un vell. Tot estranger finalment, que serà jutjat pel Cos Legislatiu per tal d'avaluar si mereix la ciutadania serà admès a l'exercici dels Drets de ciutadà francès.
ART. 5. - L'exercici dels Drets de ciutadà es perd - Per la naturalització en país estranger - Per l'acceptació de funcions o favors emanats d'un govern no popular ; - Per la condemna a penes infamants o aflictives, fins a rehabilitació.
ART. 6. - L'exercici dels Drets de ciutadà és suspès - Per l'estat d'acusació ; - Per un judici de contumàcia, mentre el judici no sagi acabat.
Constitució del 1791
ARTICLE PRIMER. - El Regne és un i indivisible : el seu territori és distribuït amb vuitanta-tres departaments, cada departament en districtes, cada districte en cantons.
ART. 2. - Són ciutadans francesos : - Aquells que van néixer a França d'un pare francès ; - Aquells que, nascuts a França d'un pare estranger, han fixat la seva residència al Regne ; - Aquells que, nascuts en país estranger d'un pare francès, han vingut establir-se a França i han prestat el jurament cívic ; - Finalment aquells que, nascuts en país estranger, i descendent, a algun grau que sigui, d'un francès o d'una francesa expatriats per causa de religió, vénen romandre a França i presten el jurament cívic.
ART. 3. - Aquells que, nascuts fora del Regne de pares estrangers, resident a França, es fan ciutadans francesos, després de cinc anys de domicili continu al Regne, si hi han adquirit, a més a més, immobles o s'han casat amb una francesa, o han format un establiment d'agricultura o de comerç, i si han prestat el jurament cívic.
Comparació:
El primer que s'observa és que la constitució de 1791 encara parla de Reialme i la nova constitució ( de l'any II) ja parla directament de república.
Pel que fa els articles que he traduit parlen sobre com s'adquireix la nacionalitat francesa i sobre qui té dret de ser ciutadà Francès. En aquest sentit la constitució de l'any II és més radical ja que dóna la ciutadania als majors de vint anys que hagin nascut a França i si no has nascut a França has de mostrar que fa un any que hi vius i a més haver fet algun servei per la república. En canvi a la Constitució de 1793 podien ser ciutadans francesos aquells que tot hi haver nascut a un país estranger podien fer servei a França.
També és més dura la manera que tenen de treure-los-hi la nacionalitat.
4rtA_Laia Tovar Granada
Constitució de l’any 1793
L'òrgan legislatiu
ART. 39. - L'òrgan legislatiu és un, indivisible i permanent.
ART. 40. - La sessió és d'un any.
ART. 41. - Es reuneix l'1 de juliol.
ART. 42 .- L'Assemblea Nacional no es pot fer si és almenys la meitat dels membres més un.
ART. 43. - Els membres no poden ser buscats, acusats ni jutjats en qualsevol moment, per les opinions que han manifestat en el si del cos legislatiu.
ART. 44. - Es pot, d'una infracció penal, es va prendre en flagrant delicte, però l'ordre de detenció o ordre de la llauna es publicarà en contra d'ells sense el consentiment de la Legislatura.
- Els articles 43 i 44 són nous. No surten a la Constitució del 1791.
Constitució de l’any 1791
ARTICLE PRIMER. - La forma de l'Assemblea Nacional l'òrgan legislatiu és permanent, i que es compon d'una sala.
- Aquest article es manté igual a la nova constitució.
ART. 2. - Estarà format cada dos anys per noves eleccions. - Cada període de dos anys formar un parlament.
-En la Constitució del 1793 es decideix que es fara una reunió per any.
ART. 5. - El cos legislatiu haurà de ser dissolt pel rei.
- Aquest article no surt a la nova Constitució, ja que, el rei ja està mort.
ARTICLE PRIMER. - Els representants es reuniran el primer dilluns de maig, en lloc de les reunions de l'última legislatura.
-Aquest article diu que es reuniran els representants, no l’organ Legislatiu, i també que es reuniran al primer dilluns de maig, en canvi, la Constitució del 1793, tenen que ser-hi més de la meitat del membres al 1 de Juliol.
ART. 16. - El dret de propietat és el que pertany a tot ciutadà a gaudir i disposar a voluntat de la propietat, els ingressos, els fruits del seu treball i la indústria.
-que vol dir dret de propietat? Ningu ha de tindre cap dificultat per aconseguir una propetat exepte la economica, cadascu te el dret de administrar la seva propia economia, com a cadascu li agradi..
De la Constitució II (1793)
La situació dels ciutadans
ART. 4. - Tots els homes nascuts i que viuen a França, amb edats entre vint-i-un anys - Qualsevol estranger que ja té vint-i-un anys, que resideix a França durant més d’un any- i que viu del seu treball allà - o adquireix una propietat - o esta casat amb una dona francesa - o que adopta un nen - Tot estranger que, finalment, per a ser considerat per l'òrgan legislatiu té merescut bé de la humanitat - és admès en l'exercici dels drets de la ciutadania francesa.
Tots els homes nascuts i que viuen a França i que ja han complert els vint-i-un anys, a més dels estrangers que resideixen a França, s’hagin casat amb una dona francesa, o be treballin a França o be tinguin una propietat en aquest país o que hagin adoptat un nen, son admesos com a ciutadans francesos.
ART. 5. - L'exercici dels drets de ciutadà es perd - per naturalització en un país estranger - En acceptar favors o funcions que emanen d'un poble no governamentals - Per a l'adjudicació de penes punitives o degradants, a la rehabilitació.
Un ciutadà francès perd els seus drets, si marxa cap a un altra país o bé si accepta favors o treballs d’un altre poble que no estigui a França.
ART. 6. - L'exercici dels drets ciutadans es suspèn - per l'estat de càrrega - Per a un judici en rebel, ja que la sentència no es destrueix.
El dret de ciutadania el perden si han estat sotmesos a un judici.
Tots aquest articles comenten qui son els ciutadans considerats francesos amb dret a vot. També ens explica en quines circumstàncies un ciutadà perd els seus drets i conseqüentment el seu dret a votar.
4rtB_Angels Farre
-Comparo el poder executiu (constitució 1791) amb el consell executiu (constitució 1793, any II)
Els articles de la constitució del 1791 tracten del poder executiu, i deixen clar que aquest recaurà només sobre el Rei. Ell és l’encarregat de mantenir l’ordre i la pau públicament ja que en les seves mans hi cau tota la responsabilitat dels actes executius. Ell triarà els seus representants i els càrrecs militars i quan un representant faci qualsevol acció sempre serà en nom seu. Cap d’aquests representants podrà anar en contra del Rei o prendre decisions sense el seu permís. Si algun representant desobeeix qualsevol ordre del Rei podrà ser destituït. El Rei decidirà si es farà guerra o no i contra qui es farà i serà ell qui farà tractats amb l’exterior. Si en algun cas, el Rei fos menor d’edat tindria un regent que actuaria en nom seu.
Els articles de la constitució de l’any II (1793) també parlen sobre el poder executiu, però la diferencia és que aquest poder recau en aquest cas sobre el consell executiu. Aquest consell està format per 24 membres i aquests 24 membres són triats per el cos legislatiu de l’Assemblea Nacional. El cos legislatiu marca les pautes i les lleis a seguir per el cos executiu. El cos executiu s’encarrega també de la tria dels càrrecs militar, una altra diferència respecte de la constitució del 1791. Si algun membre del cos executiu actués en contra de les pautes marcades pel cos legislatiu, aquest últim podria ordenar la destitució d’aquest membre.
jessica gonzalez perez 4rt b
1973
ARTICLE PRIMER. L'objectiu de la societat és la felicitat comuna. - El govern és instituït per garantir l'home el poder dels seus drets naturals i inalienables.
ART. 2. - Aquests drets són la igualtat, la llibertat, la seguretat, la propietat
1791
1. Que tots els ciutadans són elegibles per als càrrecs i llocs de treball, sense distinció, llevat que de la virtut i el talent;
2. Totes les contribucions es distribuiran entre tots els ciutadans per igual en proporció als seus mitjans.
la constitucio del 1791 es mes comunista asegurant els drets del home, pero la del 1973 es mes capitalista asegurant les propietats dels individus.
LLEI CONSTITUCIONAL
República
ARTICLE PRIMER. - La República francesa és una i indivisible.
Distribució de les persones
ART. 2. - El poble francès es distribueixen per a l'exercici de la seva sobirania, al municipi d'assemblees primàries.
ART. 3. - Es distribueix per l'administració i la justícia, els departaments dels districtes i municipis.
Comparació amb la constitució de l’any 1791.
La diferencia es que abans al 1791 la sobirania absoluta la te el re i que el poble nomes es manat i sotmès als impostos i les lleis que el sobirà imposa. També explica que el poble te dret a fer departaments i municipis on formant una administració podrien fer justícia, i fer-se la vida una mica menys complicada, perquè el rei abans tenia el poder executiu es a dir que podia manar la guerra però ja no tenia la monarquia absoluta com abans.
Constitució del 1791
Títol III
ARTICLE PRIMER. - La Sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació ; cap secció del poble, ni cap individu, no se'n pot atribuir l'exercici.
ART. 2. - La Nació, de qui sola emanen tots els Poders, no els pot exercitar més que per delegació. - La Constitució francesa és representativa : els representants són el Cos Legislatiu i el rei.
ART. 3. - El Poder Legislatiu és delegat a una Assemblea nacional composta de representants temporals, lliurement escollits pel poble, per ser exercitat|exercit per ella, amb la sanció del rei, de la manera que serà determinada a continuació.
ART. 4. - El Govern és monàrquic : el Poder Executiu és delegat al rei, per ser exercitat|exercit sota la seva autoritat, pels ministres i altres agents responsables, de la manera que serà determinada a continuació.
ART. 5. - El Poder Judicial és delegat a jutges escollits a temps pel poble.
CAPÍTOL PRIMER DE L'ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA
Constitució del 1793
ART. 62. - Hi ha un Consell executiu compost de vint-i-quatre membres.
ART. 63. - L’assemblea electoral de cada departament designa un candidat. El Cos Legislatiu escull, sobre la llista general, els membres del Consell.
ART. 64. - És renovat per meitat a cada legislatura, en els últims mesos de la seva sessió.
ART. 65. - El Consell està encarregat de la direcció i de la vigilància de l’administració general ; no pot actuar més que en execució de les lleis i dels decrets del Cos Legislatiu.
La diferència de la comparació de las dues constitucions es el poder executiu. Aquest poder era l'últim que se li era permès al rei, doncs a la constitució de l'any 2 el rei ja no té poder. Qui domina el poder executiu és el consell executiu, format per 24membres.
Titulo Primero 1971:
Del mismo modo, la Constitución garantiza como derechos naturales y civiles: – La libertad de todos de ir, de quedarse o de partir, sin que puedan ser arrestados ni detenidos, más que en las formas determinadas por la Constitución; – La libertad de todos de hablar, de escribir, de imprimir y publicar sus pensamientos, sin que los escritos puedan ser sometidos a censura o inspección alguna antes de su publicación, y de ejercer el culto religioso al cual esté adherido; – La libertad de los ciudadanos de reunirse pacíficamente y sin armas, cumpliendo las leyes de policía; – La libertad de dirigir a las autoridades constituidas, peticiones firmadas individualmente.
Titulo primero 1793:
Art1: El fin de la sociedad es la felicidad común. El Gobierno se instituye para garantizar al hombre de sus derechos naturales é imprescindibles.
Art2: Estos derechos son: libertad, igualdad, seguridad y propiedad.
- Com podem veure, al primer article nomes es te en compte la llibertat de "els ciutadans", en canvi al segon article es te en compre la llivertat de "els homes" mes la igualtat (que siguin iguals sense dependre de la clase social ni de la situació economica), seguretat (que tinguin menys oportunitats de ser assesinats, robats etc. unjustament) i dret sobre la propia propietat (que poden tenir les sebes propies terres)
4tC_Isabel Torras Aspa
LLEI CONSTITUCIONAL
República
Art.4.- tots els homes que neixen i viuen a França, amb una edat de més d’un any que resideix a França l’any passat que va veure al seu treball allà ; o que adquireix una propietat; o que dona una francesa; o que adopta un nen; o una edat alimenta Tot estranger que; finalment, per ser considerat persona legislativa té merescut bé de la humanitat
Art.5.-tots els ciutadans tenen dret a treballar a qualsevol lloc. A les eleccions del poble lliure no busquen el partit sinó que busquen a la persona.
És un text polític - judicial , qualsevol persona pot pertanya a França amb les condicions de tenir un treball, casar-se amb un francès/a o adoptar un nen/a.
Art.5.- els drets del ciutadà es perd, es un país, per naturalització, estranger. En acceptar funcions o favors que emergeixen d’un poble no governat. Per a l'adjudicació de penes punitives o degradants, a la rehabilitació. Aquest pertany a Art. 6. - La llibertat és el poder que pertany a l'home a fer alguna cosa que no perjudiqui els drets dels altres: té una constitució política, una norma de la justícia i per a la seva protecció de la llei, el seu límit moral està en aquesta màxima: No facis a un altre el que no volen que vostè pot fer.
es un text judicial ja que parla que qualsevol ciutadà perd els seus drets si marxa a un país estranger, si accepta els favors i/o les funcions d’un altre poble que esta sense governar, en aquest ciutadà se li atorguen uns càstigs.
Constitució de l’any 1793
Distribució de les persones
Art.2: A diferència de la constitució del 1791, on els burgesos estaven prenen mesures per por cap als canvis més bruscos que volien els pagesos, i estaven radicalitzant i reduint l’accés al vot al poble, a la constitució del 1793 els jacobins passen a tenir el poder perquè ells són els intèrprets del poble, i per tant, tenen uns principis més democràtics, com la sobirania popular, és a dir, sobirania resident en el poble mitjançant el sufragi universal i que no estableix condicions, apart de una determinada edat i la ciutadania(mascle).
Art.3: L’administració del poble en les constitucions segueix sent vigent en les dos .
Natàlia Orensanz
4tC
Publica un comentari a l'entrada