Història del Món Contemporani
1. El pas de les societats agràries a les industrials
2. La burgesia domina Europa
3. L’expansió del capitalisme
4. El període d’entreguerres
5. El món actual
Criteris d’avaluació
El 70% de la nota de cada avaluació correspon a la mitjana aritmètica de les proves realitzades per temes o blocs temàtics i pels treballs de lectura dels dossiers i/o documents. El 20% correspon a l’entrega o exposició d’exercicis puntuals, participació i entrega de materials, memòries de sortides, etcètera. El 10% restant als valors i normes acadèmiques aprovades pel departament respecte a l’atenció i predisposició a la matèria per part de l’alumnat, englobant també l’assistència i la participació activa a l’aula a criteri del professor.
Superació de la matèria
La nota final del curs és el resultat de la mitjana aritmètica de la nota de les tres avaluacions, essent necessari un cinc per aprovar. No es recuperaran trimestres suspesos, per la qual cosa la possibilitat de recuperar el curs tindrà un caràcter global si s’escau.
Correu
santilugosal@telefonica.net
Bloc
http://www.4tesomoncontemporani.blogspot.com/
El pas de les societats agràries a les industrials
1. L’Europa de l’Antic Règim
2. La revolució industrial a Anglaterra
3. La Revolució Francesa
4. El període napoleònic
2 comentaris:
Laura Torndelacreu 4t d'ESO A
Història del Món Contemporani.
Article 2 - L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i inalienables de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
En aquest article, dema seguir les principals ideas del liberalisme la llibertat i afajeixen, la propietat, seguretat i resistència. En aquest article el que es rebutje de l'àntic règim es que no es podien tenir propietats si no erets de classe alta, i reclamen la llibertat, i la resistència perque si acabès guanyan la revolució el rei no matessin a tots aquells burgesos.
Article 4 - La llei és una expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar personalment o mitjançant els seus representants en la seva formació. Ha de ser el mateix per a tots, ja sigui que protegeixi o castigui. Tots els ciutadans, sent iguals als ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i llocs de treball, d'acord amb la seva capacitat i sense cap distinció, excepte la de les seves virtuts i talents.
En aquest article el que es demana, es que tots el ciutedants tenen dret a expressar la voluntat general (llei) mitjançant els seus representants. Que no hi han de haveri distincions socials, que ha de ser igual per a tots, però això és asseptat segons les apacitats de cadascú. El que aquest articla posa encontre de l'àntic règim es que abans ningù no era res si no era un pribilegiat, i que no podia deccidir res si era del tercer estat.
Aniol Monserdà Vilaró 4t ESO A
TÍTOL III
Poders públics
ARTICLE PRIMER. - La Sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació ; cap secció del poble, ni cap individu, no se'n pot atribuir l'exercici.
ART. 2. - La Nació, de qui sola emanen tots els Poders, no els pot exercitar més que per delegació. - La Constitució francesa és representativa : els representants són el Cos Legislatiu i el rei.
ART. 3. - El Poder Legislatiu és delegat a una Assemblea nacional composta de representants temporals, lliurement escollits pel poble, per ser exercitat|exercit per ella, amb la sanció del rei, de la manera que serà determinada a continuació.
ART. 4. - El Govern és monàrquic : el Poder Executiu és delegat al rei, per ser exercitat|exercit sota la seva autoritat, pels ministres i altres agents responsables, de la manera que serà determinada a continuació.
ART. 5. - El Poder Judicial és delegat a jutges escollits a temps pel poble.
CAPÍTOL PRIMER DE L'ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA
Article 1 :Aquest article diu que el poder ja no resideig en un sol home(rei) ara resideig en la Nació(Poble), el poble es sobirà,i la sobirania va en contra de la Monarquia autoritària.
Article 2 : El que vol dir aquest article es que el cos legislatiu l'osenta els representants del poble escollits(Nació)
Article 3: El que diu aquest article es que el poder de fer les lleis el te l'assamblea nacional. Està composta per membres escollits per el poble temporalment.
Article 4: La tipologia de regim que hi impera es la monarquia, es a dir mana el rei i ell es el que exerceix el poder i les lleis per delegació, aquest rei nomena als seus ministres i altres agens del seu entorn, excepte els del poder judicial.
Article 5 :Finalment el poder judicial recau en mans del poble i no dels priviliegats, tothom tindrà dret a votar o escollir el que pensi o vulgui, aixó es oposat al poder absolut reinant fins aleshores.
Publica un comentari a l'entrada