dimecres, 29 de setembre del 2010

Déclaration des droits de l'Homme et du citoyen de 1789



Les représentants du peuple français, constitués en Assemblée nationale, considérant que l'ignorance, l'oubli ou le mépris des droits de l'homme sont les seules causes des malheurs publics et de la corruption des gouvernements, ont résolu d'exposer, dans une déclaration solennelle, les droits naturels, inaliénables et sacrés de l'homme, afin que cette déclaration, constamment présente à tous les membres du corps social, leur rappelle sans cesse leurs droits et leurs devoirs ; afin que les actes du pouvoir législatif et ceux du pouvoir exécutif, pouvant être à chaque instant comparés avec le but de toute institution politique, en soient plus respectés ; afin que les réclamations des citoyens, fondées désormais sur des principes simples et incontestables, tournent toujours au maintien de la Constitution et au bonheur de tous.

En conséquence, l'Assemblée nationale reconnaît et déclare, en présence et sous les auspices de l'Être Suprême, les droits suivants de l'homme et du citoyen.



Article premier - Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne peuvent être fondées que sur l'utilité commune.

Article 2 - Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l'homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l'oppression.

Article 3 - Le principe de toute souveraineté réside essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu ne peut exercer d'autorité qui n'en émane expressément.

Article 4 - La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui : ainsi, l'exercice des droits naturels de chaque homme n'a de bornes que celles qui assurent aux autres membres de la société la jouissance de ces mêmes droits. Ces bornes ne peuvent être déterminées que par la loi.

Article 5 - La loi n'a le droit de défendre que les actions nuisibles à la société. Tout ce qui n'est pas défendu par la loi ne peut être empêché, et nul ne peut être contraint à faire ce qu'elle n'ordonne pas.

Article 6 - La loi est l'expression de la volonté générale. Tous les citoyens ont droit de concourir personnellement ou par leurs représentants à sa formation. Elle doit être la même pour tous, soit qu'elle protège, soit qu'elle punisse. Tous les citoyens, étant égaux à ses yeux, sont également admissibles à toutes dignités, places et emplois publics, selon leur capacité et sans autre distinction que celle de leurs vertus et de leurs talents.

Article 7 - Nul homme ne peut être accusé, arrêté ou détenu que dans les cas déterminés par la loi et selon les formes qu'elle a prescrites. Ceux qui sollicitent, expédient, exécutent ou font exécuter des ordres arbitraires doivent être punis ; mais tout citoyen appelé ou saisi en vertu de la loi doit obéir à l'instant ; il se rend coupable par la résistance.

Article 8 - La loi ne doit établir que des peines strictement et évidemment nécessaires, et nul ne peut être puni qu'en vertu d'une loi établie et promulguée antérieurement au délit, et légalement appliquée.

Article 9 - Tout homme étant présumé innocent jusqu'à ce qu'il ait été déclaré coupable, s'il est jugé indispensable de l'arrêter, toute rigueur qui ne serait pas nécessaire pour s'assurer de sa personne doit être sévèrement réprimée par la loi.

Article 10 - Nul ne doit être inquiété pour ses opinions, mêmes religieuses, pourvu que leur manifestation ne trouble pas l'ordre public établi par la loi.

Article 11 - La libre communication des pensées et des opinions est un des droits les plus précieux de l'homme ; tout citoyen peut donc parler, écrire, imprimer librement, sauf à répondre de l'abus de cette liberté dans les cas déterminés par la loi.

Article 12 - La garantie des droits de l'homme et du citoyen nécessite une force publique ; cette force est donc instituée pour l'avantage de tous, et non pour l'utilité particulière de ceux à qui elle est confiée.

Article 13 - Pour l'entretien de la force publique, et pour les dépenses d'administration, une contribution commune est indispensable ; elle doit être également répartie entre les citoyens, en raison de leurs facultés.

Article 14 - Les citoyens ont le droit de constater, par eux-mêmes ou par leurs représentants, la nécessité de la contribution publique, de la consentir librement, d'en suivre l'emploi, et d'en déterminer la quotité, l'assiette, le recouvrement et la durée.

Article 15 - La société a le droit de demander compte à tout agent public de son administration.

Article 16 - Toute société dans laquelle la garantie des droits n'est pas assurée ni la séparation des pouvoirs déterminée, n'a point de Constitution.

Article 17 - La propriété étant un droit inviolable et sacré, nul ne peut en être privé, si ce n'est lorsque la nécessité publique, légalement constatée, l'exige évidemment, et sous la condition d'une juste et préalable indemnité.

54 comentaris:

Joventut Radical Independentista ha dit...

4b_JOANFORTUNY

Article 1: Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.

En aquest primer article diu que tots els homes són lliures des del moment del seu naixement, és a dir, vol la desaparició dels estaments socials i la igualtat en drets dels ciutadans. Fins llavors, a l’Antic Rêgim la societat estava dividida en estaments: hi havia els privilegiats que dominaven les classes socials més baixes(camperols, serfs..).
Quan ens diu en drets, vol dir que, per exemple,a l’Àntic Règim els estaments privilegiats( noblesa, clergat) estaven exempts, és a dir, no estaven obligats a pagar impostos, en canvi els altres sí, per això diu que a partir d’ara tots els ciutadans tenen els mateixos drets. Tots pagaran impostos. Tots tindran els mateixos drets.




Article 9. Ja que tot home és considerat innocent fins que hagi estat declarat culpable, si es jutja indispensable arrestar-lo, tot rigor que no sigui necessari per exercir un control sobre la seva persona ha de ser severament reprimit per la llei.


Aquest article parla de la justícia, i ve a dir que tot home és innocent fins que un jutge el declari culpable, a més afegeix que en cas d’haver estat maltractat en espera del judici, la llei ha de recaure contra la persona que ho hagi fet.
Fins llavors, a l’ântic Règim, no existia la justícia pels mçés indefensos,sempre es protegia als privilegiats i no es dubtava a crear o fer falsos testimonis per tal d’apartar a qualsevol persona que fes nosa, fos o no fos culpable. La justícia estava en mans del Rei i la manipulava en el seu propi interès.

gerard.serra ha dit...

4b_Gerard Serra Andreu



Article 10
Francès - Nul ne doit être inquiété pour ses opinions, mêmes religieuses, pourvu que leur manifestation ne trouble pas l'ordre public établi par la loi.

Català - Cap persona podrà ser molestada per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no pertorbi l'ordre públic establert per la llei.


- La gent que doni alguna opinió li podran contradir sobre lo que hagi dit i també sobre algun tema religiós que hagi aportat. Ara però la seva manifestació a de pertorbar a l’ordre públic establert per la llei.I aquest article es relaciona amb la il·lustració.



Article 16

Francès - oute société dans laquelle la garantie des droits n'est pas assurée ni la séparation des pouvoirs déterminée, n'a point de Constitution.

Català - Tota societat en què la garantia dels drets no està assegurada ni la separació de poders, no té constitució

- Tota societat, no té la garantia dels drets. És a dir està assegurada amb la separació de poders, i té una constitució, que el rei no se la pot salta, ni pot canviar les llengües fonamentals. A l’Antic Regim, hi ha monarquia absoluta, això vol dir que el rei té tots els poders dels territoris, etc.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ferran Esquius ha dit...

4rtC_Ferran Esquius

I - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat pública.

·És de ordre jurídic. Aquesta declaració defensa la llibertat de l’home només pel fet de néixer. I aboleix les distincions socials, que en tot cas només es podrien fundar en la utilitat pública. Per tan aboleix totes les distincions socials de l’Antic Règim, i diu que tots els homes són iguals. Cosa que en l’Antic Règim, es podien distingir els privilegiats i els no privilegiats. En quan aquests dos grans grups, que es dividien en tres, hi havia molta diferència entre ells. Ja que el 1er i 2n estat tenien tots els privilegis que existien, en canvi els del 3er estat hi havia els burgesos amb un alt valor econòmic però no tenien privilegis, i els serfs i els camperols que quasi bé no se’ls considerava ni persones. Per tant aquesta declaració podria trencar tots els grups socials i per tan els privilegiats deixarien de tenir tots els privilegis, i els del 3er estat podrien donar la seva opinió i el més important que serien valorat una mica més.

VI - La llei és una expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar personalment o mitjançant els seus representants en la seva formació. Ha de ser el mateix per a tots, ja sigui que protegeixi o castigui. Tots els ciutadans, sent iguals als ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i llocs de treball, d'acord amb la seva capacitat i sense cap distinció, excepte la de les seves virtuts i talents.

·Aquesta declaració és d’aspecte jurídic. La creació d’una nova llei ha d’estar aprovada per a tots els ciutadans. Per tan ha de ser la mateixa llei per a tots. I en quan a la feina que pots accedir, tots els ciutadans tenen el mateix dret a accedir-hi, la distinció serà tan sols per aspectes de virtuts i talents, no per estat social. Aquesta declaració trencaria tots els privilegis, tota l’autoritat que tenen el 1er i 2n estat. Ja que ara ja no tindrien el poder judicial, i no podrien condemnar a qualsevol del 3er estat sense unes proves, uns fets que diguin que aquella persona ha desobeït la llei. Per tan el jutge ha de ser un jutge que ha fet una carrera, per tan no ha de tenir preferències, només ha de jutjar segons el que digui la llei. Qualsevol persona del tercer estat pot accedir a feines que tenen els privilegiats, per tan ara els del 1er i 2n estat s’han de guanyar el lloc de treball, perquè qualsevol persona sota unes bones virtuts i talents pot arribar a accedir a un lloc de treball digne, com pot ser funcionari.

Unknown ha dit...

Jaume Ciurans Barri
4rtB
Curs 2010-2011

*Article 6

“La llei és l’expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concorre personalment o bé mitjançant els seus representants a la seva formació. Aquesta (es refereix a la llei), ha de ésser la mateixa per a tothom, tant si és per protegir o bé per castigar. Tots els ciutadans, éssent iguals als seus ulls, són igualment admesos a totes les dignitats,llocs i treballs públics,segons la seva capacitat i sense cap altra distinció que les seves virtuts i talents”.

L’article 6 ens diu resumint que tothom ha d’ ésser igual davant la llei, i que tothom ha d’haver participat en la confecció d’aquesta, bé personalment, bé mitjançant els seus representants polítics, i que no valen els prejudicis a l’hora de treballar, si no que l’únic que compta és el talent del que es presenta.

En l’Antic Règim, el que decidia era el rei i no havia de retre comptes a ningú. Les seves decisions podien no ser justes en funció de qui es jutjava, doncs podia tenir prejudicis segons la condició social de la persona a ser jutjada. La llei la dictava ell seguint el seu criteri personal. En resum el poder legislatiu era només d’ell i no compartit com diu l’article 6.

*Article 11

“La lliure comunicació o exposició dels pensaments i les opinions és un dels drets més apreciats de l’home; tot ciutadà pot doncs parlar o expressar-se, escriure i imprimir lliurament, en tant que només haurà de respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casos que determini la llei.”

Aquest article fa referència a la llibertat d’ expressió. Tothom pot fer ús de la paraula, l’escriptura etc.. per a dir el que pensa sense por a ésser castigat .
En l’ Antic Règim , només comptava el que deia el rei (Monarquia Absolutista), i res el que deien els altres que eren els seus súbdits i estaven sotmesos a ell.

Jordi Juez ha dit...

4tC Jordi Juez

Article primer - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials poden ser fundades només sobre la utilitat comuna.

Article 11 - La comunicació lliure dels pensaments i de les opinions és un dels drets més preciosos de l'home; tot ciutadà pot doncs parlar, escriure, imprimir lliurement, excepte respondre de l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.
.

El tema de l’article número 1 és jurídic. Diu que tots els homes són lliures i tenen els mateixos drets. Posteriorment a la revolució francesa, en temps de l’antic règim, el rei, el primer i el segon estat tenien molt més poder per sobre del tercer estat i aquest no tenia cap llibertat. La noblesa i el clergat tenien molts més privilegis que el tercer estat, que pràcticament no en tenia. El primer i el segon estat tenien molt poder adquisitiu i no havien de pagar impostos. Alguns burgesos tenien bastants diners però havien de pagar impostos i no tenien privilegis, els pagesos lliures havien de pagar impostos, tot i tenir molt poc poder adquisitiu i havien de donar part de la collita(delme..) Els serfs pagaven impostos i en ocasions perdien la seva collita perquè els senyors els manaven algun treball a les seves terres.

L’article 11 és jurídic. Diu que qualsevol home té llibertat d’expressió i de consciència, això suposa un canvi bastant gran respecte a l’antic règim. En temps de l’antic regim qualsevol publicació pública, a la premsa... havia de ser acceptada pel rei o el senyor. Si no era així, i es publicava alguna cosa que no li agradava al senyor o rei, aquell que l’havia escrit podia ser castigat i empresonat.
Els gremis de treballadors, per exemple tampoc podien fer pública cap mena de queixa sobre les seves condicions laborals perquè també podien ser castigats o empresonats.

Unknown ha dit...

4b_Bernat Ramon Castellà


Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
(1789)

Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap
cos, cap individu, no pot exercir cap mena d'autoritat que no emani d'ella
expressament.

Si la nació és el poble, aquest article diu que el poder (la sobirania) és del poble
i que cap estament ni individu poden anar en contra de la voluntat del poble.
Això vulnera l’ordre establert en l’antic règim ja que allà els únics que tenien
poder eren els cossos privilegiats, especialment el rei i la noblesa.

Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per
als altres. Així, l'exercici dels drets naturals de cada home no té cap més
límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir
d'aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la
llei.

He escollit aquest article perquè m’ha agradat la definició de llibertat, que és un
dret que consisteix en fer allò que vols sense perjudicar ningú, i diu també que
els teus drets només tenen el límit dels drets dels altres, que els marca la llei. I
aquesta és la diferència gran amb l’Antic Règim: la Revolució Francesa creu en
la llibertat de tothom i abans només eren lliures els ciutadans dels estaments
privilegiats.

berta.torras ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Terricabras ha dit...

Jaume Terricabras 4t ESO C

Déclaration des droits de l'Homme et du citoyen de 1789


Article 4 - La llibertat és el poder fer tot allò que no perjudiqui a un altre: així, els drets de cada home no té altres límits que els que assegurar als membres de la societat el gaudi d'aquests drets . Aquests límits només poden ser determinats per la llei.

- El que diu aquest article és pots ser lliure dintre d’uns limits que estàn determinats per la llei, i si perjudiques a una altre persona ja no és llibertat.

Article 11 - La lliure comunicació de pensaments i opinions és un dels drets més preciosos de l'home, tot ciutadà pot per tant parlar, escriure i imprimir lliurement, excepte per respondre als abusos d'aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.

- Aquest srticle explica el dret de lliure comunicación per els habitants. Això és el que diuen els liberals.

Alba ha dit...

4tB_Alba Pujals

Artículo primero - Los hombres nacen y permanecen libres y planos en derechos. Las distinciones sociales pueden ser fundadas sólo sobre la utilidad común.

Defensa la igualtat. Vulnera el principi de la societat estamental de l’Antic Règim. Els privilegiats deixen de tenir privilegis sobre els no-privilegiats, i hauran de pagar impostos igual que ells. En teoria, tots els homes neixen lliures i amb els mateixos drets.


Artículo 3 - El principio de toda soberanía esencialmente reside en la Nación. Ningún cuerpo, ningún individuo puede ejercer de autoridad que emana de eso expresamente.


Defensa la divisió de poders.
Vulnera el principi de la monarquia absolutista de l’Antic Règim. El rei deixarà d’exercir els tres poders (legislatiu, executiu i judicial) i aquests passaran a mans de la Nació (dels que són considerats ciutadans, que són una mínima part de la població, burgesos).

Maria Abel ha dit...

Maria Abel 4t ESO C

Article primer - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat pública.

-El primer article, és una clàusula que ens parla d’un tema jurídic i polític, tots els homes i les dones tenen els mateixos drets durant la seva vida i mai en cap cas els seus orígens donaran cap diferència en més o menys drets respecte a una altra persona. Si en algun moment hi ha un tracte diferent cap alguna persona, és pel càrrec que està ocupant temporalment.
Està completament en desacord amb l’Antic Règim, ja que ens fan veure que no hi ha d’haver més privilegis cap a les persones del primer i segon Estat.



Article 10 - Cap persona podrà ser molestada per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no pertorbi l'ordre públic establert per la llei.

-El desè article, és una clàusula que ens parla d’un principi polític, on es proclama el dret a exercir la llibertat d’expressió fins i tot en l’àmbit religiós (tema que en aquella època era molt delicat), sempre i quan la gent no es passi d’uns límits que podrien afectar la convivència dels ciutadans.

Unknown ha dit...

4tB_Àngels Farré

-Article 7: Cap home pot ser acusat, arrestat o detingut sinó ens els casos determinats per la llei i en la forma preescrita. Els que sol·licitan, cursin, executen o fan executar ordres arbitràries han de ser castigats, però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la llei ha d'obeir immediatament, i es fa culpable per la resistència.

Tots els homes seran iguals davant les lleis i hauran de cumplir-les, sense excepció. Al mateix temps, però, cap d'ells podrà ser castigat per qualsevol altre home o poder sinó és en virtut de les lleis. L'home podrà fer el que vulgui, sempre respectant la llei. Les persones que pretenguin castigar o sancionar a qualsevol francès o habitant del regne sense que hagin infringit les lleis hauran de ser ells els castigats. Si el ciutadà és condemnat legalment, es veurà obligat a obeir immediatament.
Abans les persones arrastades o empresonades podien ser-ho, simplement per ordre de sa majestat o autoritas que decidien pel seu compte sense respondre a ningú, això és el que vulnera l'article 7 de la Declaració dels drets de l'home i de tot ciutadà del 1789.


-Article 10: Cap persona podrà ser molestada per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no pertorbi l'ordre públic establert per la llei.

L'article 10 equival a la llibertat d'expresió. Tothom és lliure d'opinar i tenir les seves pròpies idees sempre que es comporti correctament sense pertorbar l'ordre públic ni la llei. Aquest article vulnera que en l'Antic Règim, determinades idees que anaven contra el poder eran reprimides ó censurades.

Joel ha dit...

Comentari de Text:
Declaració dels drets de l'home i el ciutadà:

Francés: Article premier - Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne peuvent être fondées que sur l'utilité commune.
Castellà: Artículo primero.- Los hombres nacen y permanecen libres e iguales en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden fundarse en la utilidad común.
Comentari: Aixó significa que tots els homes han de tenir la oportunitat a arribar al mateix lloc des del moment en que son nascuts, ja neixin a una familia de camperols, com en una de nobles i que las distincions socials s'han de fer per el que fa una persona en la seva vida, no per que hagi nascut a una familia en especial.
Relació amb l'antic Régim: A l'antic régim aixo no era aixi, ja que depen de on naixies estaves a una classe en especial i no podies cambiarla en tota la teva vida, tot i que una familia de burgesos, per exemple, pugues casar la seva filla am el fill duna familia de nobles, el fill ja neixia noble.

Francés: Article 13 - Pour l'entretien de la force publique, et pour les dépenses d'administration, une contribution commune est indispensable ; elle doit être également répartie entre les citoyens, en raison de leurs facultés.
Castellà: Artículo 13.- Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, resulta indispensable una contribución común; ésta debe repartirse equitativamente entre los ciudadanos, proporcionalmente a su capacidad.
Comentari: Aixó significa que tot els ciutadans tenen que pagar impostos, i que aquests impostos tenen que ser proporcionals a el que produeixen, sense tenir en compte les clases socials. Tots quests impostos es faran servir per a el manteniment de la força pública i per els gastos de l'administració.
Relació amb l'antic Régim: A l'antic Régim els nobles es lliuraven de pagar aquests impostos, i per a la resta de persones, no era equitatiu sino que els hi deien el que tenien que pagar i no tenien mes remei, tan si havia sigut una bona collita, com si no.

Unknown ha dit...

Artículo 7 - Ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido sino en los casos determinados por la ley y en la forma prescrita. Quienes soliciten, cursen, ejecuten o hagan ejecutar órdenes arbitrarias deben ser castigados, pero todo ciudadano llamado o detenido en virtud de la ley debe obedecer inmediatamente, y se hace culpable por la resistencia .
Significado artículo 7:
Entiendo que en este artículo lo que proclama o defiende, es que ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido sin ningún motivo a no ser que esté determinado o escrito bajo la ley. Además todos los que quieran cumplir o ejecutar un castigo a otra persona sin ningún motivo definido por la ley serán castigados, y al mismo tiempo ningún ciudadano podrá rebelarse u ofrecer resistencia si es arrestado bajo las órdenes que dicta la ley.

Artículo 10 - Ninguna persona podrá ser molestada por sus opiniones, incluso religiosas, siempre que su manifestación no perturbe el orden público establecido por la ley.
Significado artículo 10:
Entiendo que en este articulo lo que proclama o defiende, es que una persona es libre de expresar sus opiniones sean las que sean siempre y cuando no molesten o alteren el orden publico determinado por la ley.

albert.gonzalez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

4b_miquel plens i gorgues


L'article 4 ( La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l'exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d'aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei)

L'article 4 parla del tema jurídic, parla de les llibertats i el respecte dintre dels límits de la llei.

Per tant, vulnera el dret dels senyors feudals a ser els propietaris dels serfs, i a jutjar-los i aplicar-los la justícia que ells decideixin (tenir drets jurisdiccionals a les pròpies terres). Treuen diferències bàsiques entre estaments de la societat estamental inamovible, la fan més justa i trenquen en part els estaments.



Article 13 (Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l'administració, és indispensable una contribució comuna. Aquesta contribució ha d'estar equitativament repartida entre tots els ciutadans, en funció de les seves possibilitats)

L'article 13 parla del tema econòmic, de a qui i com es cobraran els impostos.

Vulnera un dels privilegis més bàsics dels nobles: el de no pagar impostos, i, a més, la recaptació és proporcional amb el poder econòmic, així doncs, ja és més justa que la que hi havia abans. Comença a fer fallar principis bàsics de l'antic règim i l'economia senyorial.

Unknown ha dit...

4C_Clara Ibáñez Navarro


Article 4 - La llibertat consisteix a poder fer tot el que no perjudica a un altre: així, l'exercici del dret natural de cada home té límits només els que els asseguren a altres membres de la societat de gaudi d'aquests mateixos drets. Aquests límits poden ser determinats només per la llei.

Aquest article diu que tota persona té dret a la llibertat, però sense abusar d’ella, que cada persona te uns límits de la llibertat i aquests límits els determina la llei.
Aquest article és de tipus polític.
L’article va contra els principis de l’antic règim: Primer perquè els no privilegiats no tenien llibertat, per exemple a la societat estamental no tots tenien drets, el poble no en tenia. El pagès, per exemple, havia d’obeir al senyor sense cap explicació i si algun dia el senyor li deia que anés a collir els seus conreus ell havia d’anar sense contradir-se, Això passa a tota Europa menys a Anglaterra, que el senyor si que havia de de donar explicacions (Habeas Corpus). La societat es antinaturalista és a dir la gent pensa que l’home no ha nascut per ser feliç i buscar la felicitat als altres.



Article 11 - La comunicació lliure dels pensaments i de les opinions és un dels drets més preciosos de l'home; tot ciutadà pugues doncs parlar, escriure, imprimir lliurement, excepte respondre de l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats per la llei

Aquest article diu que tothom pot pensar,opinar,parlar,escriure..sobre tot allò que vulgui, però com sempre hi ha un cert límit de llibertat i no es pot abusar molt d’ell.
Aquest article és de tipus Polític-Juridíc.
Aquest article va contra l’antic règim perquè evidentment tothom podia pensar el que vulgues però les opinions no tots les pudien dir, per exemple quan es reunien amb els EEGG el poble no hi pudia anar i donar les seves opinions i algun cop havien tancat a gent o matat per les opinions o coses que havien dit. Loke va dir que les coses havien de canviar sinó hi hauria una crisi de l’antic règim, i ell no es va equivocar. Colonne que en els moments de la crisi de l’antic règim va proposar o va donar l’opinió de els propietaris agrícoles paguessin segons la collita que havien fet, els nobles si neguen i fan fora a Colonne de França.

lua lloret ha dit...

Lua Lloret Sambola
4rt C

Article 2:
La finalitat de tota l'asociació politica és la conversació dels drets naturals i imbrecindibles de l'home.
Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a la opresió.

Comentari i Tema: El tema d'aquest article és politic i una petita part economic, la petita part economica és perquè ja que aquest article, els burgesos, saben que al dir que tots els drets són iguals, ells al no tenir problemes economics, faran pagar als privilegiets com tothom i ells tindran els comerç lliure. També la part del poble baix, com hi han alguns articles que els perjudiquen, agafen la part del dret a la resistencia a la opresió, i en algun cas el fan servir. Aixó fa que el poder de l'Antic Règim caigi en picat, ja que l'estructura de l'Antic Règim eren la monarquia absoluta, societat estamental, regim senyorial, població estancada, amb aixó vui dir que no diu res de la llibertat de les persones no privilegiades.

Article 12:
La garantia dels Drets del Home i del Ciutadà necessita de una força publica, aquesta força és, instituida en el benefici de tots,
y no per la utilitat particular de qui la hagui creat.

Comentari i Tema: El tema d'aquest article és politic, ja que aqui descarta directament les divisions de classes socials, i que totes aquestes normes seràn aplicades a tothom. Aqui desmonta els principis de l'antic regim defensant la igualtat entre les persones, i la igualtat de poder. Aqui es quan els privilegiats surten perfudicats, perque la unica norma que els alguantava economicament i juridicament era aquesta, la distinció de classes, ara que ha estat sustituida, ells ja no són res.

Unknown ha dit...

Mariona Bonaga Tericabras.

Article premier - Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne peuvent être fondées que sur l'utilité commune.

Aquest article es júridic perqué és una llei que no parla de res de política ni d'economia. Aixó cambia una llei de l'antic règim la de que cada persona néix en un estament i no pot canviar-lo per molts diners que tingui, també va en contre de que la gent estigui arrelada a la terra i si tu nèixes que tes serf i treballas a la terra pos cuan tinguis fills i els teus filles tinguin fills ells també estrán arralats ha ella i no podrán canviar la seva condicio social mai. l' últim que
diu de que las distinciones oscilas només es poden fundar en l' utilitat pública jo ha natec que vol dir que només e podrá fer distinció de la gent per exemple quan algú tingui que jutjar algu altre, que el jutge sempre estará més adalt que el que està sent jutjat.


Article 17 - La propriété étant un droit inviolable et sacré, nul ne peut en être privé, si ce n'est lorsque la nécessité publique, légalement constatée, l'exige évidemment, et sous la condition d'une juste et préalable indemnité.

Aquest articule és júridic perqué parla de una llei que et garanteix dret a un habitatge. En aquest articule es platal de que una persona no pot venir a casa tea i entrar sonsee una cap orare judicial. Avans de que aquista persona entro tan d'haver ensenyat una orare judicial o alguna cosa semblante. aquí tambo ens parla que en cas de que paz algo la nació te dret ha dirte que les hidonguis aquella casa pel que sigui pero siempre et donarán una recompensa o una indemnitsació a candi.

Unknown ha dit...

Carla López Torras
4t B

Artículo 7.- Ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido, como no sea en los casos determinados por la ley y con arreglo a las formas que ésta ha prescrito. Quienes soliciten, cursen, ejecuten o hagan ejecutar órdenes arbitrarias deberán ser castigados; pero todo ciudadano convocado o aprehendido en virtud de la ley debe obedecer de inmediato; es culpable si opone resistencia
El tema es social, vol dir que ningu home ja segui noble o burgués o treballador pot ser detingut en ningún cas, si no es per la llei, pero si posen resistencia es culpable directament. Aqesta llei vulnera, va en contra de la monarquía absoluta ja que el rei no podrá tindra el dret de dir si una persona es culpable o no, tampoc podrá decidir qui a de ser castigat i qui no perqué el que hagui de ser castigat tindra que ser perqué a comes un delicte que incompleix una llei.

Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.

El tema es social, i crec que es social. La llei vol dir que els homes son tots iguals siguin de la classe social que siguin, i que les distincions socials nomes poden ser utilitzades en coses personals. Aquest article va en contra de l’antic regim, ja que en aquells temps si un home era servent d’un noble, el seu fill també ho seria ja que en aquella època la gent es guiava per les classes socials, i si neixia servent els seus fills serien servents. Va en contra de la desigualtat i la jerarquització, cosa que era l’estructura de l’antic regim.

Unknown ha dit...

Eduardo Carreras Vico 4tB

Article 10

Cap persona podrà ser molestada per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no pertorbi l'ordre públic establert per la llei.

Principis de l’ Antic Regim:
Un principi polític. Te relació amb els deistes ( que davant de tot hi ha un Déu ), no intolerància. Cadascun creu en el Déu que vol i no li deuen res ( llibertat de consciencia).

Article 8

La llei establirà les penes estricta i evidentment necessàries, i ningú pot ser castigat només per una llei establerta i promulgada abans del delicte i legalment aplicada.

Principis de l’ Antic Regim:
Ningú pot ser condemnat o executat sense haver anat abans per el jutjat in s’establirà la condemnat legalment.

Unknown ha dit...

Article 1 – Els homes neixen i segueixen lliures i iguals en drets. Las distincions socials poden basar-se en la utilitat comuna.



En aquesta declaració volen trenca amb els estaments i les diferents classes socials de l’antic règim d’origen feudal, és a dir, les classes baixes com els homes lliures o els serfs no estaran sotmesos a les ordres de un senyor, i aquests ja no tindran els beneficis enfront la resta de la societat, com ara no pagar impostos, rebre alguns drets i gaudir de lleis particulars. Això es deu a que l’assemblea Nacional, composta pels burgesos del tercer estat considerava que era una societat injusta i defensaven un sistema d’equilibri social i d’igualtat jurídica que permetés el progrés social a tots els individus i que aquest progrés no depengués únicament dels privilegis econòmics o familiars. També pensaven que els privilegis d’alguns grups socials(la noblesa i el clergat) eren un obstacle per al creixement econòmic, i creien que ells havien de governar perquè eren els més intel•ligents. Els burgesos van aprofitar la crisi de l’antic Règim per plantejar la seva demanda de poder polític.



Article 3 –El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Ningun cos ni individu pot exercir autoritat que no emani en ella.



Els burgesos com a gran part de la població, es consideren la nació, els únics amb legitimitat per representar França. La incapacitat del monarca per introduir reformes eficaces mantenint els privilegis de la noblesa i el clergat, d’una banda, i l’ascens d’aquesta burgesia i la difusió de noves idees polítiques i econòmiques afavoreixen aquests processos revolucionaris. L’Assemblea Nacional tenia el poder legislatiu, l’executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals, no obstant això, el rei tenia la capacitat de oposar-se a una decisió o impedir la promulgació sobre les lleis que l’Assemblea aprovés. Per això aquesta declaració demana que no tingui cap autoritat sobre les lleis.



Natàlia Orensanz Triviño

4tC

Unknown ha dit...

Comentari 4B_Neus Fontanet

Article primer.- Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna.

-El primer article parla de que tots els homes són iguals després de néixer i ningú es més que un altre. I que si una persona no pot ser l’o suficientment treballadora per guanyar-se la vida es queda igualment pobre o rica.
-En l’antic règim, ningú no podia canvia d’estat i tothom era mul diferent, multa gent es sentia inferior i no podien fer res al respecte. Ara amb aquesta nova llei la gent era igual i lliure.



Article 5.- La llei només té dret a prohibir els actes perjudicials per a la societat. Res que no estigui prohibit per la llei pot ser impedit, i ningú pot ser obligat a fer alguna cosa que aquesta no ordeni.

-L’article 5 parla sobre la llei, que pot prohibir els espectacles o altres coses que perjudiquin a la gent. També parla que si algú no li agrada alguna cosa i pensa que la persona que ho esta fen hauria d’anar a la presó no pot denunciar-la. I l’última cosa que diu es que ningú pot fer una cosa per obligació.
-La diferencia que té aquest article amb les lleis de l’antic règim, és que, abans els privilegiats si no els hi agradava com feia una cosa algú no privilegiat el podia fer enviar a la presó, cosa que ara amb aquesta llei ja no. També, abans els privilegiats podien obligar a fer una cosa en els no privilegiats encara que ells no volguessin.

Unknown ha dit...

Aleix Franco 4tB


Article 10 - Nul ne doit être inquiété pour ses opinions, mêmes religieuses, pourvu que leur manifestation ne trouble pas l'ordre public établi par la loi.
Traducció

Article 10 - Ningú no ha de ser inquietat per a les seves opinions, mateixes religioses, amb la condició que la seva manifestació no enterboleixi l'ordre públic establert per la llei


Article 11 - La libre communication des pensées et des opinions est un des droits les plus précieux de l'homme ; tout citoyen peut donc parler, écrire, imprimer librement, sauf à répondre de l'abus de cette liberté dans les cas déterminés par la loi.

Traducció

Article 11 - La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més preciosos de l'home ; tot ciutadà pot doncs parlar, escriure, imprimir lliurement, tret de respondre de l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.




Article 10

-Ordre jurídic. Aquest article fa referència a la il•lustració. Cadascú te el seu pensament propi i lliure.

Principi de l’Àntic Règim: Il•lustració( religió individual)


Article 11

-És un article jurídic. Manifesta la llibertat d’expressió, cosa que en l’Àntic Règim no era aceptable. Qualsevol cosa pública tenia que ser aceptada per el rei, sino els que no haguessin complert, serien castigats.

º.º Dibuixos animatsº.º ha dit...

Albert Codina 4tA

Article 5 - La loi n'a le droit de défendre que les actions nuisibles à la société. Tout ce qui n'est pas défendu par la loi ne peut être empêché, et nul ne peut être contraint à faire ce qu'elle n'ordonne pas.

Artículo 5 - La ley sólo puede prohibir tales acciones perjudiciales para la sociedad. Todo lo que no está prohibido por ley no se puede prevenir, y nadie puede ser obligado a hacer algo no previsto.

És una llei política, ja que ens indica els drets dels ciutadans. Tot ciutadà ha d’obeir les lleis imputades pel govern, per fer una vida social més beneficiosa i sense perjudicar a aquesta mateixa. Per tant, tot ciutadà té el dret de fer el que vulgui si la llei no prohibeix l’acció que vol realitzar. No està imposat a prohibicions que no estan escrites a les lleis.

Article 12 - La garantie des droits de l'homme et du citoyen nécessite une force publique ; cette force est donc instituée pour l'avantage de tous, et non pour l'utilité particulière de ceux à qui elle est confiée.

Artículo 12 - Velar por los derechos del hombre y del ciudadano necesita una fuerza pública, esta fuerza es tanto, instituido para el bien de todos y no para el beneficio de aquellos a quienes se le ha encomendado.

També és una llei política, ja que ens diu que s’ha de controlar els drets dels ciutadans per una força pública. Aquesta força pública ha de lluitar pel bé de tots i no per el benefici d’ella mateixa. Si fos així, no seria una força pública sinó que actuaria pel bé d’ella mateixa, actuant de manera individual i sense justícia. Entraríem doncs, dins d’una força privada plena d’especulacions, traïcions i sobretot, capitalista.

albert garcia ha dit...

Article 1 - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat pública

En l’antic règim si naixies noble erets privilegiat i tenies en molts dels cassos serf o pagesos al teu servei.
Si naixies pagès o serf havies de servir el senyor, era impensable que poguessis tenir els mateixos drets que ells.

Article 13 - Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d’administració, una contribució comuna és essencial i ha de ser distribuïda equitativament entre els ciutadans
causa de les seves facultats

En l’antic règim els privilegiats no pagaven cap tipus d’impost, sinó el contrari rebien els diners dels impostos que ells posaven als pagesos i els no privilegiats. Ara els volien fer pagar impostos per mantenir la força pública, i com que ells tenien bastants diners i riqueses, pagaven més que altres que eren més pobres.

Anònim ha dit...

ARTICLE 7

Nul homme ne peut être accusé, arrêté ou détenu que dans les cas déterminés par la loi et selon les formes qu'elle a prescrites. Ceux qui sollicitent, expédient, exécutent ou font exécuter des ordres arbitraires doivent être punis ; mais tout citoyen appelé ou saisi en vertu de la loi doit obéir à l'instant ; il se rend coupable par la résistance.

Cap home pot ser acusat, arrestat o detingut sinó en els casos determinats per la llei i en la forma prescrita. Els que sol • liciten, cursen, executen o fan executar ordres arbitràries han de ser castigats, però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la llei ha d’obeir immediatament, i es fa culpable per la resistència.

És un article majoritàriament jurídic, però també tracta algun aspecte social. Es pot considerar jurídic perquè parla de com ha de funcionar la justícia quan algun home comet alguna falta greu.
L’aspecte social es reflecteix en el comportament que ha de tenir els homes segons les lleis establertes; en cas contrari, poden ser castigats.

ARTICLE 2

Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l'homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l'oppression.


L’objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i inalienables de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

Aquest text és polític i social perquè parla dels drets naturals de l’home que han de ser respectats. Aquests drets han de ser presents en tota associació política per tal que els homes no els perdin.

Mireia Duran Jordà 4t A

Núria Passarell ha dit...

"Article 2 - Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l'homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l'oppression."


Traducció:

Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

Comentari:

Dret polític / jurídic: Proclama els drets naturals i inalienables (llibertat, propietat, seguretat, resistència a la opressió). Amb la llibertat, els pegesos podran deixar de ser serfs i s'eliminaran els gremis. La propietat decreta que ningú podrà ser privat de sí mateix. Amb la seguretat perquè tothom pugui defensar-se (no només els nobles). Demanen resistència a la opresió perquè en el moment que redacten aquesta declaració estan envoltats per les tropes del rei.


"Article 6 - La loi est l'expression de la volonté générale. Tous les citoyens ont droit de concourir personnellement ou par leurs représentants à sa formation. Elle doit être la même pour tous, soit qu'elle protège, soit qu'elle punisse. Tous les citoyens, étant égaux à ses yeux, sont également admissibles à toutes dignités, places et emplois publics, selon leur capacité et sans autre distinction que celle de leurs vertus et de leurs talents."


Traducció:

Article 6. La llei és la expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar. Com que tots els ciutadans són iguals davant dels seus ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i feines públiques, segons la seva capacitat, i sense cap més distinció que la de les seves virtuts i talents.

Comentari:

Dret polític:Llibertat de pensament, religió i premsa. Això permet que els ciutadans poden expressar i publicar critiques contra la societat, la monarquia,la religió,etc sense ser castigats.

Dret jurídic / social: Igualtat davant de la llei i igualtat per accedir als càrrecs públics segons la capacitat individual i no depenent de l'estament o poder econòmic (separació de poders). Això permet que, sobretot la burgesia, pugui dedicar-se a oficis que fins llavors només eren accecibles pel 1er i 2n estament.


Núria Pasarell 4t A

albert garcia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
albert garcia ha dit...

4A_Albert Garcia

Article 1 - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat pública

En l’antic règim si naixies noble erets privilegiat i tenies en molts dels cassos serf o pagesos al teu servei.
Si naixies pagès o serf havies de servir el senyor, era impensable que poguessis tenir els mateixos drets que ells.

Article 13 - Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d’administració, una contribució comuna és essencial i ha de ser distribuïda equitativament entre els ciutadans
causa de les seves facultats

En l’antic règim els privilegiats no pagaven cap tipus d’impost, sinó el contrari rebien els diners dels impostos que ells posaven als pagesos i els no privilegiats. Ara els volien fer pagar impostos per mantenir la força pública, i com que ells tenien bastants diners i riqueses, pagaven més que altres que eren més pobres.

Unknown ha dit...

4A_PERE SOLÉ

Article 6-
La llei és una expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar personalment o mitjançant els seus representants en la seva formació. Ha de ser el mateix per a tots, ja sigui que protegeixi o castigui. Tots els ciutadans, sent iguals als ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i llocs de treball, d'acord amb la seva capacitat i sense cap distinció, excepte la de les seves virtuts i talents.

Aquest article, s'oposa a les societats estamentals, perquè reivindica que tots els ciutadants tenen els mateixos drets i són iguals davant la llei.

__________________________________________________________



Article 10 - Cap persona podrà ser molestada per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no pertorbi l'ordre públic establert per la llei.



Aquest article, reclama la llibertat de pensament. opinions i creences. S'oposa a l'antic regim ja que qui no era cristià era marginat i alguns cops castigat.

David Roman ha dit...

4t A_David Roman Tirado.

5è Article: La loi n'a le droit de défendre que les actions nuisibles à la société. Tout ce qui n'est pas défendu par la loi ne peut être empêché, et nul ne peut être contraint à faire ce qu'elle n'ordonne pas.

Traducció: La llei te el dret de defensar les accions perjudicials per la societat. Tot el que no es defensat per la llei no pot ser impedit, i ningú pot ser forçat a fer el que no ordena.

Comentari: Principi Social i Jurídic. Aquest article mostra l'objectiu que tenien els burgesos d'anular els privilegis i poder tenir llibertat d'expressió. La llei hauría de defensar la diferència de classes socials i deixar la llibertat de que els burgesos(tercer estat) puguessin vendre a la seva necessitat sense que ningú els manés.

15è Article: La société a le droit de demander compte à tout agent public de son administration.

Traducció: La societat té el dret de demanar compte a tot funcionari de la seva administració.

Comentari: Principi Social. La Burgesia demana el dret de poder reclamar si alguna cosa va malamnet o si s'han recapatat masses impostos, aleshores qualsevol ciutadà tindrà el dret d'anar a reclamar els impostos que li han cobrat o estafat.

Laura Torndelacreu ha dit...

Laura Torndelacreu 4t d'ESO A

Història del Món Contemporani.

Article 2 - L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i inalienables de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
En aquest article, dema seguir les principals ideas del liberalisme la llibertat i afajeixen, la propietat, seguretat i resistència. En aquest article el que es rebutje de l'àntic règim es que no es podien tenir propietats si no erets de classe alta, i reclamen la llibertat, i la resistència perque si acabès guanyan la revolució el rei no matessin a tots aquells burgesos.

Article 4 - La llei és una expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar personalment o mitjançant els seus representants en la seva formació. Ha de ser el mateix per a tots, ja sigui que protegeixi o castigui. Tots els ciutadans, sent iguals als ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i llocs de treball, d'acord amb la seva capacitat i sense cap distinció, excepte la de les seves virtuts i talents.
En aquest article el que es demana, es que tots el ciutedants tenen dret a expressar la voluntat general (llei) mitjançant els seus representants. Que no hi han de haveri distincions socials, que ha de ser igual per a tots, però això és asseptat segons les apacitats de cadascú. El que aquest articla posa encontre de l'àntic règim es que abans ningù no era res si no era un pribilegiat, i que no podia deccidir res si era del tercer estat

Unknown ha dit...

4A_Jorge Solano Dueñas

1 I - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat pública.

2 Els homes poden dir que són lliures, i neixen lliures, pero no el poden exercir fins pagar un preu elevat. El que ho ha provocat '' Els representants del poble francès a l'Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets humans són les úniques causes de calamitats públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar a una declaració solemne els drets naturals, inalienables i sagrats, pel que aquesta declaració, constantment abans que tots els membres del cos social, els recordi contínuament dels seus drets i deures, de manera que els actes de la legislatura i els del poder executiu, es pot comparar en qualsevol moment amb l'objectiu de qualsevol institució política, siguin més respectats, de manera que les queixes dels ciutadans, basada en endavant en principis simples i incontestables, es tendeixen al manteniment de la Constitució i la felicitat tots. '' El que ha provocat ha sigut el asalt del 3er estat cap el 1r i 2n estat

1 Article 2 - L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i inalienables de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.

2 Per primera vegada es pot dir que tots el homes són ''iguals'' i tenen els mateixos drets. Aquest drets son entorn el que pensen els burgesos perque tota la gent es quedi satisfeta, i ells obtinguin el benfeci principal.

Naila Callau ha dit...

4A-Naila Callau

Article 3 - El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap cos ni individu pot exercir autoritat que no emani expressament en ella.

Descripció: la nació es l’assamblea nacional, aixo implica que cap rei, ni dictador ni noble pot ficar una llei sense que l’assamblea Nacional l’acepti.
Per tan estem parlant d’un article polític.


Article 5 - La llei només té dret a prohibir els actes perjudicials per a la societat. Res que no estigui prohibit per la llei pot ser impedit, i ningú pot ser obligat a fer alguna cosa que aquesta no ordeni

Descripció: Aquí estem parlant d’un article tant judicial com social. Estem parlant d’una igualtat de lleis devant els estaments, aixó vol dir que tant un noble com un pagés pot estar jutgat si fa algu perjudicial per la societat, aixó implica que el tercer estament (poble baix, pagesia i burgesia) tinguin els mateixos drets tant socials com judicials que el primer i el segón estament. Trencan totalment amb l’antic regím.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

4A_Mar Ferrer Cendra.

Article 4: La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei.



- Aquest article defineix la llibertat del individu i dona a conèixer que l’esclavitud i la tortura queda abolida en tots els seus àmbits. La llei serà la única responsable de limitar aquest dret.
Aquest article defineix la llibertat del individu i dona a conèixer que l’esclavitud i la tortura queda abolida en tots els seus àmbits. La llei serà la única responsable de limitar aquest dret.


-Aquest article va contra el Antic regim, ja que no estaba contemplada la llibertat del individuo.

-És de dret juridic/social perquè parla del sentiment de llibertat i dels privilegis humans.


Article 11: La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és un dels drets més apreciats de l’home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb el ben entès que haurà de respondre de l’abús d’aquesta llibertat, en els casos determinats per la llei.

--Tot individuo té dret a la llibertat d’opinió i expressió. Aquest dret inclou no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i extreure l’ informació , opinar sense cap límit i poder difondre-la sense limitació de fronteres i per qualsevol mitjà de comunicació. Aquest article està en contra del Antic regim , ja que la llibertat d’expressió no estava permesa en el antic regim.

-Aquest article queda recollit en el dret juridic/politic/social en que una nació lliure ha de tenir llibertat de premsa.

Andrés Guachamín ha dit...

4tA_ Andrés Guachamín

Article 1

Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat pública.
Jo crec que aquest article és jurídic. El que ens vol dir es que pel fet de que quan una persona neix aquesta persona ja té uns drets igual a tots els demés i és una persona lliure. Tot això va en contra de l’Antic Règim ja que a l’Antic Règim no tota la gent era igual en drets, la gent es dividia en privilegiat i no privilegiats. De manera que amb aquest article els privilegiats en veuran greument afectats pel fet de tenir de pagar uns impostos tal i como ho feien els no privilegiats.

Article 5
- La llei només pot prohibir tals accions perjudicials per a la societat. Tot el que no està prohibit per llei no es pot prevenir, i ningú pot ser obligat a fer alguna cosa no previst. Jo crec que aquest article és un article jurídic ja que parla d’aquelles coses que pot perjudicar a la societat i per tal de que això no passi les lleis prohibeixen aquestes accions. Els encarregats d’aprovar aquestes lleis són els Estats Generals ja que sense l’aprovació d’aquest la llei no serià vàlida. A L’Antic Règim els que prohibien les coses eren els privilegiats ja que aquest si no els hi agradava una cosa del seu treballador o d’alguna persona no privilegiada el podia obligar a fer coses que al no privilegiat no ho volgués cosa que en aquest article ens diu que ningú no està obligat a fer una cosa que no desitgi.

Unknown ha dit...

4tA_ Laia Tovar Granada

Article 11. La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és un dels drets més precioses de l’home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb el benentès que haurà de respondre de l’abús d’aquesta llibertat, en els casos determinats per la llei.

Llibertat de expressió i escriptura. Polític.

Abans no es podia publicar res sense una autorització, ja que, era perillós publicar certes idees contraries al sistema (Antic Règim). Si era una persona la que tenia aquests pensaments, la prohibició de publicar les seves idees ajudava a que el seus pensaments no se’ls i transmetés a altres.

Article 17. Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sota la condició d’una justa i prèvia indemnització.

Reconeix el dret a la propietat privada. Social.

Aquest dret és fet per que abans la gent no tenia territoris, molta gent no tenia lloc on viure. Les terres eren dels senyors; noblesa i clero. Els pagesos no tenien terra pròpia, ni casa. Aquest dret permet a que tothom tingui un lloc on viure, que siguin propietaris de la seva casa i que no se’ls hi pugui treure.

albert.gonzalez ha dit...

4C Albert_gonzalez

La ley tiene el derecho a defender que las acciones perjudiciales para la sociedad. Todo lo que no es defendido por la ley no puede ser impedido, y ninguno puede ser forzado a hacer lo que no ordena.

-El tema es Jurídic i Polític. En aquet article es esta dient que la llei es la que mana mes, però també ens diu que si la llei no es diu alguna cosa, no ens tenen que obligar a fer-la.


La libertad consiste en poder hacer todo lo que no perjudica a otro: así, el ejercicio del derecho natural de cada hombre tiene límites sólo los que les aseguran a otros miembros de la sociedad el goce de estos mismos derechos. Estos límites pueden ser determinados sólo por la ley.

-El tema es Jurídic. En aquest article ens diu que la llibertat es tot allò que pots fer sense perjudica als altres. I que les persones tenen límits, i que alguns límits estan limitats per les lleis.

Alex Pons Gonzalez ha dit...

4tA_Alex Pons Gonzalez

ARTICLE 5 - La llei només pot prohibir aquestes accions perjudicials per a la societat. Tot el que no està prohibit per llei no es pot prevenir, i ningú pot ser obligat a fer alguna cosa no previst.

Comentari:
Jo crec que es un comentari social però també jurídic ja que les accions perjudicials per la societat son d’incompliment d’algunes de les lleis fetes pels estats generals, per tant aquest incompliment afecta socialment a la població en general i ningú te l’obligació de complir una llei que no hagi sigut aprovada.



ARTICLE 8 - La llei establirà les penes estricta i evidentment necessàries, i ningú pot ser castigat només per una llei establerta i promulgada abans del delicte i legalment aplicada.
Comentari:
Aquest article es de tipus jurídic ja que diu que un incompliment de la llei suposa una pena i que clarament la llei te que se aprovada, per tant parla de temes judicials.

Unknown ha dit...

4tA_Alejandra Gutiérrez

Article 2 - Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l'homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l'oppression.
Traducció : L’objectiu de tota associació política és la conservación dels drets naturals i inaliables de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resitència a l’opressió

Aquest article és politic, perquè ens explica que tothom té tres drets. Però això en l’Antic Règim no funciona, perquè hi havia monarquia absolutista, societat estamental… i no tots tenien el mateix dret, com per exemple el tercer estat ( burguesía, petita burguesía, poble baix i la pagesia.).
Com podem veure aquest estat no té propietats ni tampoc llibertat.

Article 11- La libre communication des pensées et des opinions est un des droits les plus précieux de l'homme ; tout citoyen peut donc parler, écrire, imprimer librement, sauf à répondre de l'abus de cette liberté dans les cas déterminés par la loi.
Traducció : La lliure comunicació de pensaments i opinions és un dels drets més preciosos de l’home, tot ciutadà per tant pot parlar, escriure i imprimir lliurament, excepte per respondre als abusos d’aquesta llibertat en els casos determinats per aquesta llei.

Aquest article és social. Per tant aquest article, desde el meu punt de vista també va relacionat amb l’Àntic Règim, perquè no tothom pot pensar lo que creu ni opinar, com ens diuen en aquest article, el tercer estat sempre es veurà afectat per això, es pot dir que no té veu, però tot això canviarà al llarg del temps.

Douglas ha dit...

Artículo 1
- Los hombres nacen y permanecen libres e iguales en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden fundarse en la utilidad común.

en este comentario dice que los hombres son libres desde que nacen, lo cual en el antiguo regimen estaban divididas en clases sociales: como los privilegiados que controlaban las clases mas baja de las sociedades.
los priviligediados no pagan impuestos. lo cual ejercen el derecho de igualdad para todos asi todos pagan impuestos por igual.

Artículo 11.- La libre comunicación de pensamientos y de opiniones es uno de los derechos más preciosos del hombre; en consecuencia, todo ciudadano puede hablar, escribir e imprimir libremente, a trueque de responder del abuso de esta libertad en los casos determinados por la ley.

en este comentario dice que todos pueden decir lo que sea, pero esto iba en contra con el antiguo regimen. En algunos comentarios de la gente iban en contra y los mataban o los castigaban..eTc...

Olga ha dit...

4rt A Olga Sánchez Pagès


Article 2

Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de l'homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la sûreté et la résistance à l'oppression.

Traducció:
La meta de toda asociación politica es la conservación de los derechos naturales del hombre. Estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y la resistencia a la opresión.

Aquest article es de tipus politic, hi ha que defensa els drets de las personas i parla sobre la llibertat, propietat, seguritat i resistencia de la opresió.
Aquest article vol expresar que tota persona te dret a conserva els seus drets naturals, es a dir, que tothom te dret a expressar el que sent, i ser del que vulgui ser, que no ha de haver-hi separacions de classes socials n'hi de persones i que a tothom se l'hi tracti de la mateixa manera. Tambe esta defensan que tothom es digne de las sevas propietats i de tenir una seguretat i a la vegada poder tenir una resistencia, es a dir, poder tenir la llibertat per no ser obligats a seguir normes i lleis que molts no acepten i que per obligació es veuen sotmesos a seguir-las. Aquest article defensa tot el contrari, vol llibertat i seguretat per tothom i que es poguin conservar els drets humans de totes les persones.
anteriorment aquestas ideas no es podian ni dir, i una vegada van ser mes les personas que van voler la conservació de drets naturals i la llibertat, propietat, seguritat i resitencia, es van començar a tolerar aquest tipus de articles, perque durant l'antic regim, les lleis i normes no es podian "protestar" i es tenian que complir com les habian posat i dit.

Olga ha dit...

4rt A Olga Sànchez Pagés


Article 5

La loi n'a le droit de défendre que les actions nuisibles à la société. Tout ce qui n'est pas défendu par la loi ne peut être empêché, et nul ne peut être contraint à faire ce qu'elle n'ordonne pas.

Traducció:
La ley sólo puede prohibir tales acciones perjudiciales para la sociedad. Todo lo que no está prohibido por ley no se puede prevenir, y nadie puede ser obligado a hacer algo no previsto.


Es de tipus politic
Aquest article expresa que nomes la llei pot possar prohivicions que res mes pot ordenar que tu volguis o fagis alguna cosa i que la societat surt perjudicada amb aquet aspecte. Ningu es obligat a fer algo que no esta marcat com a llei, i no et poden culpar si no estava advertit, es a dir, "nadie puede ser obligado a hacer algo no previsto" es refereix a que ningu pot estar obligat ni forçat a fer algo que no estaba posat com a llei i que l'obligan, no te perque complir les ordres que se l'hi donen perque no estava previst.

Unknown ha dit...

jessi gonzalez perez 4rt B

Article 3 - El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap cos ni individu pot exercir autoritat que no emani expressament d'ella.

cap home sense suport de la llei podia fer servir el seu poder per manar a altres, el poder el tenia la nacio.

Article 6 - La llei és una expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a participar personalment o mitjançant els seus representants en la seva formació. Ha de ser el mateix per a tots, ja sigui que protegeixi o castigui. Tots els ciutadans, sent iguals als ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i llocs de treball, d'acord amb la seva capacitat i sense cap distinció, excepte la de les seves virtuts i talents.

la llei debia ser el que volia el poble, i tots hi tenien dret a participar a formarla. Per a tots debia ser igual, encara que fos per castigar. tots el ciutadans son iguals i poden anr amb dignitat a qualsevol (teoricament) lloc i sense cap mena de distincio...

Unknown ha dit...

Santi Cobos 4rt B

Article 4 - La llibertat és poder fer tot allò que no perjudiqui a un altre: així, els drets de cada home no té altres límits que els que assegurar als membres de la societat el gaudi d'aquests drets . Aquests límits només poden ser determinats per la llei.

Aquest article es social, ja que parla de la llibertat i de les drets de la persona i la del seu poble, es a dir que pots fer el que vulguis però sense perjudicar a les altres persones. I si es trenca aquesta llibertat i els drets entra en joc la justicia.

Unknown ha dit...

4a_Jorge Solano

ART. 5. - El jurament cívic: Juro ser fidel a la nació amb la llei i el rei i per mantenir amb totes les meves forces la Constitució del Regne, proclamat per l'Assemblea Nacional Constituent en els anys 1789, 1790 i 1791.

Aquest jurament indica que tots han de cumplir el jurament de ser fidels, aquest article te bona part del antic régim, ja que comporta un estat de lealtat cap al rei quan llavors el rei s'havia enfonsat socialment, i destituït durant la revolucio francesa.

Laia Diaz ha dit...

Article 9 - Tot home es presumeix innocent mentre no es declari culpable, si ho considera necessari per detenir-lo, no totes les asprors necessàries per assegurar la seva persona ha de ser severament reprimit per llei.

-Ens explica que si no hi ha proves no et poden culpar i tu et pots defensar però si hi ha proves tidràs conseqüències.

Article 10 - Cap persona podrà ser molestada per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no pertorbi l'ordre públic establert per la llei.

-LLibertat d'opinió fins a un límit ficat per la llei.

Article 11 - La lliure comunicació de pensaments i opinions és un dels drets més preciosos de l'home, tot ciutadà pot per tant parlar, escriure i imprimir lliurement, excepte per respondre als abusos d'aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.


-Llibertat en escriure fins a un limit ficat per la llei.

Sergi Sacristan ha dit...

Article 2 - L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.

Article 5 - La llei no té el dret de defensar més que les accions perjudicials a la societat. Tot el que no és prohibit per la llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que no ordena.

Unknown ha dit...

ARTICLE PREMIER. - L'Assemblée nationale formant le corps législatif est permanente, et n'est composée que d'une Chambre.

A l'article primer parla de que L'asamblea nacional és un organ permanent que mai podrá variar o sigui la gent si peró la seva funció de fer lleis no.

ART. 2. - Elle sera formée tous les deux ans par de nouvelles élections. - Chaque période de deux années formera une législature.

A l' article 2 altera una norma de l'anic régim que deia que les antigues corts reals eren sempre de la mateixa família si el teu pare neixia sent de la cort tu tenies que seguí per aquest camí

ART. 3. - Les dispositions de l'article précédent n'auront pas lieu à l'égard du prochain Corps législatif, dont les pouvoirs cesseront le dernier jour d'avril 1793.

A l'article 3 parla de que tindrán que fer elecions el ultim dia d'abril.

ART. 4. - Le renouvellement du Corps législatif se fera de plein droit.

A l'article 4 parla de quecada cop que hi hagin votacións per saber qui estará a l'asamblea nacinal les votacions es farán bé, sense " trampes".

ART. 5. - Le Corps législatif ne pourra être dissous par le roi.
Section première. - Nombre des représentants. Bases de la représentation.

A l'article 5 parle de que el rei podrá distituir a la gent de l'asamblea Nacional

Anònim ha dit...

Artículo 16 - Toda sociedad en la que la garantía de los derechos no está asegurada ni la separación de poderes, no tiene constitución
Este artículo es político, ya que habla sobre la constitución por lo tanto esto va en contra del antiguo régimen, esto quiere decir que antes no habían constituciones ni habían derechos, esto vulnera el antiguo régimen.

Artículo 14 - Los ciudadanos tienen el derecho de comprobar, por sí o por sus representantes, la necesidad de la contribución pública, de aceptarla libremente, para realizar un seguimiento del empleo, y para determinar la proporción, la evaluación, recolección y duración.
Es político y social porque hablan de que el pueblo debe saber cuáles son sus candidatos , saber lo que hacen , y es político porque habla sobre política es decir los candidatos representantes , esto viola el antiguo régimen porque antes ere una monarquía el rey era el pueblo pero ahora será el pueblo quien elija de verdad .

Unknown ha dit...

Mariona Bonaga 4rt C

ART. 2 - a l'article dos parla de que les dret de les persones son per tothom iguals no es fiarán diferencies senos les diners o les cases que tinguin airó trenca una llei de l'antic régim que deis que cada persona era, com si diguesim, el que tenia o era el grau social on había nascut.


ART.3- a l'article tres torna a repetir el mateix i dient també que que la gent neix lliure i tothom és igual davant la llei. Aixó trenca una norma de de l'ántic régim que ens expresava que una persona era persona per el grau on estava cituada i no tothom era igual davant la justícia.


ART.4-a l'article quatre torna a parlar del mateix peró ens afegeix una cosa nova que diu que devant de la llei tant sigui per castigar o per protejir tothom tidrá els mateixos drets i les mateixes normes. Aixó trenca una altre norma de l'antic Régim perqué vans cuan algú feia alguna cosa malament sel jutjava mirant desde quina classe social venia, no castigarien igual un pagés que a un noble.

Nil Miserachs ha dit...

4B_Nil Miserachs

ART. 8. - La seguretat és la protecció atorgada per la societat per a cada un dels seus membres per a la conservació de la seva persona, els seus drets i propietats.

Abans una persona no podia conservar la seva persona degut a guerres, al rei i altres motius, tampoc podia conservar els seus bens, llavors van començar a ser lliures però a cambi de que pagessin una indebnització.

ART. 27 - En cas d'empat, la més antiga és la preferida, o per ser llançat, o ser elegit. En cas d'igualtat d'edat, per sorteig.

Abans quan en un sorteig així quedavan emptats un nombre de candidats, es tornava a fer un sorteig nomes am els candidats que habessin empatat excloint així els que no.